ERC acusa la JEC d'apartar sense raó Junqueras
L'executòria de la sentència suspèn la inhabilitació del líder republicà fins que es pronunciï el TJUE
Esquerra apunta que no hi ha motiu per no suspendre, també, la pena de presó
zentauroepp50408290 file photo jailed catalan politician oriol junqueras attend191019202910 /
Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó i inhabilitació el 14 d’octubre, no està, en aquests moments, inhabilitat. L’entrega de l’executòria, el document que el tribunal, en aquest cas el Suprem, emet per a cadascun dels acusats i en què s’especifica la seva condemna, va incloure una suspensió de la inhabilitació fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolgui si el líder d’ERC, eurodiputat electe, té immunitat parlamentària o no.
Malgrat que l’executòria es va redactar el mateix 14 d’octubre, va arribar en mans dels advocats de Junqueras el 30 d’octubre. Quan el president dels republicans ja havia sigut apartat de la candidatura.
Sobre aquesta base, els serveis jurídics d’ERC han presentat recursos a la Junta Electoral Central i al Tribunal Suprem. ERC va presentar Oriol Junqueras com a cap de llista per a les eleccions de diumenge i, al cap de poc de la sentència, la JEC va donar una hora per substituir-lo, atesa la seva condemna. ERC demana ara que es restableixi oficialment l’estatus de candidat a Junqueras. No veuen viable, en cap dels casos, refer les paperetes.
Però, a més, en el segon recurs, al TS, els republicans exigeixen la llibertat provisional immediata per al seu president, perquè entenen que, si se suspèn part de la condemna (la inhabilitació) en espera del TJUE, no té sentit que no es faci el mateix amb l’altra part de la sentència, la privació de llibertat. A més, el període de presó preventiva va vèncer el dia 2.
De fet, la defensa de Junqueras va demanar, mitjançant un suplicatori, que el Suprem no emetés sentència fins a conèixer la resolució del TJUE. EL TS ho va desestimar.
A més, com que no va ser condemnat per rebel·lió, tampoc es podria aplicar a Junqueras l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que nega l’acta de diputat als processats per aquest delicte.
EL SUPREM I LA LOREG / De tot això, els republicans denuncien la, com a mínim, adulteració de la campanya, ja que, com a candidat, Junqueras hi podria haver intervingut, com en anteriors ocasions, via teleconferència, tant en mítings com en rodes de premsa i entrevistes.
Fonts del Suprem, no obstant, desmenteixen ERC. Al·leguen que la suspensió de la inhabilitació no promou Junqueras automàticament com a candidat, perquè és un pres amb condemna en ferm.
Així ho sanciona la llei orgànica de règim electoral general (LOREG), en el seu article 6.2, que qualifica d’inelegible «els condemnats per sentència ferma, a pena privativa de llibertat, en el període que duri la pena».
