Reactivades les euroordres contra Ponsatí, Puig i Comín

Les autoritats escoceses i belgues han comunicat aquest dimarts als exconsellers declarats en rebel·lia Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig la nova reclamació formulada per les autoritats espanyoles per procedir al seu arrest internacional i posterior entrega a Espanya per ser jutjats per delictes de sedició i malversació per la seva participació en el procés, segons van confirmar fonts pròximes a la seva defensa.

Poc després es va conèixer la interlocutòria de 59 pàgines del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, en què fa seva la petició formulada la setmana passada per la Fiscalia del Tribunal Suprem, que considera «plenament justificada», tret del cas de Ponsatí, a la qual només reclama a Escòcia per sedició, a l’entendre que la sentència del procés no condemnava per malversació la seva companya del Govern Dolors Bassa per haver cedit els centres cívics, sinó per les despeses d’Unipost que es van repartir entre altres conselleries.

En el cas de Ponsatí, com a responsable d’Educació, tampoc se la pot condemnar pel cost que va suposar la cessió de les escoles, perquè en el judici no es va poder acreditar el que hauria suposat això econòmicament. Per això no la reclama per malversació, delicte que sí que se suma al de sedició en el cas de Comín. A Puig se’l reclama per malversació i desobediència. La resolució atribueix al primer una despesa de 233.180 euros, mentre que el segon en va gastar 238.003. 

La fiscalia va decidir no reclamar l’exconsellera Meritxell Serret, ja que només se la podria acusar d’aquest últim delicte no penat amb presó, ni la secretària general d’ERC, Marta Rovira, la petició de la qual requereix un estudi més gran a l’haver fugit a Suïssa, criteri també mantingut per Llarena.

Presentació voluntària

Com en el cas de Puigdemont, que es va presentar voluntàriament davant de la fiscalia per evitar forçar un arrest i facilitar una imatge de col·laboració amb la justícia, els exconsellers ara reclamats també preparen la seva compareixença en els pròxims dies per aclarir la seva situació. Ponsatí ja ha anunciat, a través del seu advocat a Edimburg, Aamer Anware, que ho farà aquest dijous a les 10.30 hores a les dependències policials principals de la ciutat. A l’expresident no li va ser imposada cap fiança i amb l’única garantia de prohibició de sortir de Bèlgica sense autorització judicial.

En una interlocutòria de 59 pàgines, Llarena remarca que el resultat probatori de la sentència del procés no és directament extrapolable als processats no jutjats per trobar-se fugits, però «no pot sinó concloure’s que la sentència reafirma la conclusió de l’ordre de processament que van perpetrar una sèrie d’actuacions que, sense seguretat però amb fermesa, presenten indicis racionals de criminalitat».

Exposa que la sentència ha fixat que el comportament és constitutiu de delicte de sedició. I en el cas d’alguns dels condemnats també de malversació per les despeses en què van incórrer per a la celebració del referèndum il·legal, tot i que el seu import no hagués arribat a ser satisfet. El magistrat precisa que en el còmput no es va comptar amb la cessió de locals per a la celebració de la votació.

No prou acord per malversar 

Així mateix, segons destaca la interlocutòria, la sentència ha establert que amb la subscripció per tots els consellers d’un acord governatiu d’assumpció solidària de les despeses que es promoguessin pel Govern per realitzar el referèndum, no n’hi havia prou per a la derivació de responsabilitat penal per malversació de cabals públics respecte d’aquests desemborsaments, sense que es realitzessin actes materials, nuclears o no, d’execució.

Notícies relacionades

La fiscalia demana al jutge detenir Ponsatí, Puig i Comín

Així van ser els debats electorals de les eleccions generals del novembre del 2019

Quant al delicte de malversació contra Comín i Puig, la interlocutòria indica que sota el control de l’acció de govern per la Presidència de la Generalitat i per la Conselleria d’Economia i Hisenda es van abordar despeses de la realització de la votació des de diferents conselleries: Presidència, Treball, Cultura i Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. Entre ells destaca la distribució de 56.000 cartes certificades amb nomenament de càrrecs per a les meses electorals i 5.346.734 sobres ordinaris amb targetes censals, que va abordar l’empresa Unipost SA, amb la qual va existir un acord marc per a la distribució postal que permetia l’elusió de licitacions posteriors.

«Una comanda de 979.661,96 euros d’import, el pagament de la qual es va dissimular i es va fraccionar, atribuint-se a la Conselleria de Cultura, regida per Lluís Puig, la quantitat de 238.003,35 euros, i a la Conselleria de Salut, regida per Antoni Comín la quantitat de 233.180,55 euros», assenyala la interlocutòria.