Catalunya travessa el 10-N

La segona setmana d’octubre, a les portes de la publicació de la sentència del procés, el gabinet presidencial va contenir l’alè. Durant tot el mes de setembre el PSOE ja havia anat constatant a les enquestes com Pablo Casado experimentava una sòlida remuntada a cavall d’una sobrevinguda moderació, mentre els socialistes no acabaven d’enlairar-se, clavats al voltant dels 123 escons conquerits en les generals de l’abril. Però pocs dies abans de la sentència del Tribunal Suprem els ‘trackings’ interns els van sumir en l’espant. Pedro Sánchez queia 10 escons. La clau per salvar la campanya seria, com els seus col·laboradors havien previst, en la resposta del Govern al’amenaça de l’independentisme llançat als carrers per la commoció de les penes de presó als seus líders.

El president havia de gestionar la crisi com un líder que garanteixl’estabilitat, en un difícil equilibri de moderació: sense cedir a l’«empatia» amb els separatistes que planteja Pablo Iglesias ni amb la ‘mà dura’ que li demana la dreta. Modular aquesta resposta està resultant complicadíssim, pels disturbis als carrers de Barcelona i els nous envits llançats per Quim Torra –una investigació als Mossos i una altra resolució que situa els membres de la Taula del Parlament al límit de la desobediència-. Tot i així, el pols de les enquestes sembla reactivar-se. Segons fonts socialistes, la polarització ocasionada pels aldarulls ha desencadenat un creixement del PSOE, del PP i de Vox, nodrits per les fugues d’electors de Ciutadans. Fins on arribaran aquests augments, cal veure-ho.

Debat clau

De moment, la setmana arrenca aquest dilluns amb la presentació dels programes dels dos principals partits. Sánchez ha multiplicat els seus mítings en les últimes setmanes i té una agenda amb dos o fins i tot tres actes diaris. Aquest ritme continuarà fins al final, amb discursos travessats per Catalunya en els quals el líder socialista envia constants avisos a Quim Torra. L’exhumació de Franco, els riscos de la frenada econòmica i les pensions són també presents en aquestes intervencions, però Sánchez sap que la crisi catalana és, de lluny, la que més impacte pot tenir en uns votants que estan encara desactivats. Les enquestes situen la indecisió entorn del 30% i és a aquests a qui busca enganxar. El debat electoral que se celebrarà dilluns 4-N, assumeixen sociòlegs i politòlegs, serà clau per activar el vot.

Els socialistes saben que aquest format no és el fort de Sánchez, però confien que la seva «temperància» i «moderació» a Catalunya davant l’independentisme violent potenciï la seva imatge presidencial i el situï com a única alternativa possible per continuar al Govern. Si aconsegueix una diferència àmplia per davant del PP, seria possible collar Casado perquè concedeixi una abstencióabstenció. Tot i que, admeten veus socialistes, la dreta sol obtenir més rèdit en crisis com la catalana, hi ha marge perquè Sánchez aconsegueixi unaremuntada activant votants desencisats en la recta final. 

Prudència

Al PP intenten no caure en el triomfalisme. Tornar a la xifra dels 100 escons després de caure a 66 a l’abril seria un regal per a Pablo Casado, el lideratge del qual es va qüestionar a la primavera. Després de corregir el seu escorament a la dreta per la por de Vox, va començar l’octubre ja assentat en el seu nou perfil de moderació. Va demanar als seus fidels que evitessin parlar de Franco i que fossin prudents al comentar el procés. La seva intenció era dedicar moltes hores de mítings al’economia, el canvi climàtic i les pensions i a advertir de la mala gestió del PSOE. Volia marcar distàncies de Ciutadans i Vox i vendre experiència,experiència però els disturbis violents l’han obligat a abordar de ple el desafiament territorial.

La seva resposta no ha sigut el 155 com passava cada dia fins al maig passat. Casado només ha donat llum verda a Cayetana Álvarez de Toledo perquè el reclami de manera oberta, amb l’objectiu de no tornar a quedar-se només amb un escó a Catalunya i recuperar vots de Vox. El líder del PP s’ha centrat a exigir a Sánchez que apliqui la llei de seguretat nacional, per «prendre-li» el comandament a Torra dels Mossos, i també li ha demanat que li enviï un requeriment, d’acatament de la Constitució, un pas obligat per aplicar, més tard si fos necessari, el 155. 

El successor de Rajoy intenta que qualsevol comentari tingui un«missatge en positiu»o «constructiu», assenyalen els seus assessors. Per exemple, dona xifres del cost del procés i del dany al mobiliari urbà i recorda l’etapa dels Jocs Olímpics.   

Debat clau, una altra vegada

Notícies relacionades

La política d’ara mateix

La resurrecció digital

En aquest sentit i, malgrat els aldarulls, Casado ha evitat fer bandera de la il·legalització dels «partits que promoguin la violència», una cosa que va demanar quan era vicesecretari de Comunicació amb Rajoy. Fonts del seu equip asseguren que la mesura està inclosa en el programa. No obstant això, no l’ha brandit perquè vol aparèixer com un «home d’Estat» amb propostes «raonables» i distanciar-se de Ciutadans, que demana cada dia el 155 i assegura en un vídeo electoral que tant el PSOE com el PP s’entendran l’11-N per buidar les presons dels condemnats per la Gürtel, la Púnica, els ERO i també els dirigents de l’1-O.

A Vox, l’exhumació de Franco i la sentència del procés li han facilitat la campanya. La seva obsessió, com admet un alt càrrec del partit, és no cometre«cap gran error» i que Santiago Abascal tampoc s’equivoqui en el seu primer debat.Aquest programa a la televisió és la gran carta de què disposa Unides Podem per no enfonsar-se a les enquestes, encoratjats per la intervenció de Pablo Iglesias en el debat de l’abril, que va ser un revulsiu per al seu electorat.