article a la revista nord-americana
Puigdemont, a 'Time': «Li demano a Sánchez que s'assegui i dialogui»
«El moviment independentista sempre ha existit i sempre existirà fins que el conflicte polític es resolgui a Catalunya», afirma l'expresident

zentauroepp50417553 former catalan premier currently in exile carles puigdemont 191018092741 /
L’expresident del Govern català Carles Puigdemont proclama en un article a la revista nord-americana ‘Time’ que «el moviment independentista sempre ha existit i sempre existirà fins que el conflicte polític es resolgui a Catalunya». Des de Bèlgica, Puigdemont també fa una crida al Govern perquè «s’assegui i dialogui», en plena onada de disturbis després de la sentència del judici del procés.
«És més urgent que mai. Pedro Sánchez ha de treure el cap de la sorra i afrontar la realitat, inclús si no li agrada. Condemnar gent a 13 anys de presó, utilitzar la repressió com a únic mètode de resposta i assignar la feina dels polítics als tribunals ja ha demostrat que no funciona en els últims dos anys. El seu remei ha demostrat ser molt pitjor que la malaltia. Li demano al primer ministre Sánchez que s’assegui i parli», afirma Puigdemont.
«En la ment dels polítics espanyols, resoldre el problema significa eliminar-lo, és igual si empresonant líders, amenaçant i perseguint alcaldes, parlamentaris o líders socials, o fins i tot intimidant els votants. La idea d’arribar a compromisos, de reconèixer el punt de vista de l’altra part i de fer concessions és completament estranya en la cultura política espanyola», recalca Puigdemont, per després afirmar que a Espanya encara pesa l’herència de l’imperi colonial que va estendre pel món la «violència i l’extermini». «Compromís es veu com a sinònim de covardia. Els imperis no fan concessions, sinó que imposen condicions», insisteix a les pàgines de ‘Time’.
Crida a Europa
Puigdemont defensa que el procés no és una crisi «regional o interna, sinó internacional»: «Afecta una Europa que ha estat tant temps en silenci davant de les violacions dels drets comesos per un estat membre de la UE», argument en el seu text, i crida la classe política europea a sentir-se «moralment involucrada» en un problema que, sempre segons la seva versió, es consolida en el fet que polítics han sigut empresonats per les seves decisions polítiques.
«El mal als valors comunitaris fonamentals podria ser irreversible si permetéssim actituds que solíem pensar que només existien en altres parts del món», adverteix.
«En la ment dels polítics espanyols, resoldre el problema significa eliminar-lo, és igual si empresonant líders, amenaçant i perseguint alcaldes, parlamentaris o líders socials, o fins i tot intimidant els votants. La idea d’arribar a compromisos, de reconèixer el punt de vista de l’altra part i de fer concessions és completament estranya en la cultura política espanyola», afirmant que a Espanya encara pesa l’herència de l’imperi colonial que va estendre pel món la «violència i l’extermini». «Compromís es veu com a sinònim de covardia. Els imperis no fan concessions, sinó que imposen condicions», insisteix.
- Tribunals Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- El futur Liceu Mar farà guanyar a BCN un nou passeig marítim
- Canvis al litoral de la ciutat El Reial Club Marítim es traslladarà amb el World Trade Center el 2028
- De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci
- Societat Tarragona instal·larà sensors per quantificar el flux de turistes i detectar possibles inundacions
- Festa Major La traductora i actriu Viviana de Salvador serà la pregonera de les Festes de Santa Tecla 2025 de Tarragona
- Batalla política entre les flames La directora de Protecció Civil es regira contra el PP per dir-li «piròmana»: «Aquells que no aporten que s’apartin»
- Espanya, en flames Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes
- Pagesia Els pagesos del Camp de Tarragona arrenquen els avellaners morts per la sequera i busquen conreus alternatius més resistents