Pacificadors i robatoris, cara i creu dels últims disturbis

Dos fenòmens nous han aflorat en les últimes hores de protestes.  D’una banda En peu de pau, que intenten que les reivindicacions deixin d’estar tacades per disturbis i, d’altra banda, joves no especialment polititzats que aprofiten les protestes no només per causar destrosses sinó també per robar en algunes botigues.

En peu de pau van emergir dissabte després dels greus disturbis de la jornada anterior. Després de l’èxit aconseguit amb la resistència pacífica de dissabte a Via Laietana, volen sufocar tots els conats de disturbis fent d’escuts humans. «L’objectiu és desescalar un tipus de confrontació protegint el dret a la participació pacífica», destaca Martí Olivella, portaveu de l’organització que advoca per la resistència pacífica. «L’objectiu no és que hi hagi pau, sinó justícia», afegeix.

Si la seva acció va ser la cara positiva del cap de setmana, una de les més negatives va ser la del pillatge. Tres dels tretze detinguts la matinada de dissabte a diumenge van anar arrestats per robar en comerços: un negoci de telefonia mòbil, un de roba i un d’electrodomèstics. Són dos joves de nacionalitat espanyola i un tercer de nacionalitat marroquina. Dos van ser sorpresos ‘in fraganti’ per agents dels Mossos d’Esquadra i l’altre per membres del Cos Nacional de Policia.

Notícies relacionades

La intrahistòria d'una sentència

¿I ara què? 18 personalitats opinen sobre el conflicte català després de la sentència del procés

Durant la nit de dissabte a diumenge aquesta degradació d’una part de la mobilització va quedar especialment reflectida en el comportament d’un grup gens menyspreable de joves que a la cantonada de Pau Claris amb la plaça Urquinaona va trencar elements del mobiliari urbà i els restaurants més pròxims completament aliens al significat polític de la protesta que tenia lloc a escassos metres, a la cantonada de la mateixa plaça Urquinaona amb la Via Laietana, on En peu de pau i altres adults va tractar, i va aconseguir, que no es desencadenés l’enfrontament contra els policies. Els de Pau Claris presentaven signes evidents de trobar-se en estat d’embriaguesa, van llançar alguna pedra directament contra periodistes i van ignorar les peticions de no-violència que arribaven des de la concentració de Via Laietana. Entre aquests n’hi havia alguns de procedència estrangera. Quan finalment es va desfer sense incidents la mobilització de Laietana i els Mossos sí que van dispersar els busca-raons de Pau Claris, que acabaven d’introduir un para-sol d’un bar en una barricada en flames, van començar els disturbis que havien vingut a buscar.

La mobilització violenta ha anat atraient adolescents sense excessiva convicció política que semblen haver-se sumat a les protestes com si els enfrontament amb els policies formés part d’un entreteniment perillós. No són la majoria tot i que proporcionalment la seva presència ha anat augmentant de forma gradual.