Violència a BCN: enmig de l'escala

Governs i partits, pendents de dilucidar si remet o no la violència de carrer a BCN

Sánchez manté la seva fermesa amb Torra i el president exhibeix la seva recerca del diàleg

zentauroepp50478128 mani proces sentencia191019184045

zentauroepp50478128 mani proces sentencia191019184045 / ANGEL GARCIA

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Qualsevol individu, no fa falta que sigui nascut a Galícia, que s’aturi en una escala genera sempre el dubte de si està pujant o baixant. Això és el que ocorre amb la violència pels carrers de Catalunya que acompanya els actes en protesta per la sentència del judici al procés. Tot el món manté la respiració esperant dilucidar si el punt d’inflexió d’aquest cap de setmana, especialment dissabte, amb l’aparició d’En Peu de Pau i la retirada dels efectius policials de la concentració de la plaça d’Urquinaona, i diumenge, davant la Delegació del Govern, és o no definitiu.

Mentre es desempata la crucial qüestió, els partits, conscients que, dit en llenguatge maig del 68, darrere del fum dels contenidors hi ha les eleccions del 10-N, van prenent les seves posicions.

Pedro Sánchez manté la seva línia de fermesa amb Quim Torra. Ha augmentat les condicions per establir un mínim diàleg. Ara, a més de condemnar expressament la violència, en els termes que el president en funcions exigeix, el president ha de retre homenatge a les forces i cossos de seguretat de l’Estat i els Mossos.  El president va trucar aquest diumenge per segona vegada i el líder socialista va tornar a obviar la trucada.  Simples engrunes en forma de missatge per als respectius electorats. Al del PSOE, la inflexibilitat d’estadista de Sánchez; al de JxCat, la voluntat dialogant de Torra i el mur del Govern.

Imatge de fermesa davant de l’independentisme que el Govern també ofereix via el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, amb els seus ‘briefings’ de danys i ferits a Catalunya que recorden a aquells que feia l’OTAN als 90. I Miquel Iceta, que, en una carta, va exigir a Torra que condemni explícitament la violència «les vegades que sigui necessari» i li va retreure la seva apel·lació a la confrontació feta a Prada de Conflent, a l’agost. 

‘Punxada’ de Rivera 

Qui més transparentment ha barrejat la crisi catalana amb les eleccions és Ciutadans. Els seus líders van realitzar un míting en plena plaça de Sant Jaume amb apel·lació al vot. «¿Voleu un català que ha sigut perseguit per l’independentisme a la Moncloa?», va preguntar Inés Arrimadas, amb referència a Albert Rivera, al miler de congregats que tot just mig van omplir la plaça.

Amb tot, la falta de comunicació amb Sánchez no és el primer problema de Torra. Les crítiques a la seva pràctica desaparició d’escena s’uneixen al mal ambient perenne que té amb els seus socis d’ERC. Els republicans exclamen entre bastidors que la situació és de ‘ningú al volant’ i proven d’ocupar aquest espai central.

Des dels missatges de Pere Aragonès, al recolzament als d’En Peu de Pau, passant per la reunió de Roger Torrent amb diverses entitats i institucions (sindicats, patronals, l’Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau al capdavant...) en la qual no n’hi havia cap postconvergent. Els postconvergents, Laura Borràs, Josep Costa, dissabte Carles Puigdemont, insisteixen en la que entenen que és l’eterna deslleialtat republicana per no voler la unitat, entesa aquesta com a electoral, és clar.

La CUP convoca

Notícies relacionades

També intenta la CUP treure rèdit de la incompareixença de Torra. Als anticapitalistes el vent de les enquestes, de cara al seu debut en les eleccions al Congrés, els bufa de popa. I van convocar una trobada de càrrecs electes (de tots els partits) per ultimar una proposta «a l’altura del moviment popular». ERC, que considera que la CUP, ara mateix, recull més al prat electoral de JxCat que en el republicà, va sortir ràpid al tall i va prohibir als seus acudir a la trobada i regalar la imatge de lideratge als anticapitalistes.

Qui no pugna, en aquesta situació, per liderar res, per allò de no decantar-se, però sí que vol ser molt present és Colau. L’alcaldessa va demanar a Sánchez i a Torra que s’asseguin i dialoguin «amb responsabilitat» i de forma «serena». Com si Sánchez no hagués negligit les trucades. Com si Torra no fos tan reticent a condemnar explícitament la violència d’aquests dies a Barcelona.