"¡Millor calor que pluja!"

En una visita a mitja dotzena de carrers en via d’ornamentació, EL PERIÓDICO va poder comprovar les precaucions i la resignació que acompanyaven la calor sufocant a primera hora de la tarda. En general els carrers verticals –és a dir, perpendiculars a la línia de costa– ho tenen una mica millor que els horitzontals, perquè en els primers hi ha ombra a partir de les tres de la tarda aproximadament, mentre que en els segons és complicat escapar-se del sol directe.

És el cas de Perill, un petit carrer horitzontal a la zona sud de la Vila de Gràcia. "L’onada de calor ens ha fet suar més, però hem d’aguantar-la, perquè no hi ha alternativa, no tenim altres hores per treballar", assumia Sebas Jara, un dels voluntaris que dirigeix la moguda. "Això sí, aquest any hem fet una cosa diferent: hem muntat el sostre el primer de tot, en previsió de l’onada de calor", explicava.

En efecte, dilluns sota les teles de colors la tropa podia rematar altres elements amb una mica més d’ombra. "Un any fa molta calor, un altre plou... cal acceptar la natura", asseverava. "¡¡Millor això que pluja!!", cridava des d’una bastida un company que sentia la conversa. L’any passat el pronòstic d’una tempesta durant l’última jornada de muntatge, que finalment no es va produir, va causar maldecaps a més d’un carrer.

"Cada dia muntem i desmuntem tendals", relatava Marta Soteras, de la comissió del tram de carrer de Fraternitat de Baix. En aquest carrer vertical, unes lones blaves protegeixen del sol mitja dotzena de voluntàries atrafegades durant els matins i migdies. "A la tarda les traiem perquè no deixen passar la brisa i ja se’ns han trencat alguna vegada per cops de vent", indicava. I per tenir més alleujament –i més diversió– es remullen amb aigua: "¡Quan fa sol, traiem el polvoritzador! Cada any en tenim un i aquest any ens mullem més vegades".

Botelles d’aigua

Notícies relacionades

Mor una dona gran en l’incendi del seu domicili a Terrassa

El Prat bat el seu rècord històric amb més de 5,5 milions de passatgers

L’aigua també és la principal aliada dels festers del carrer de Tordera, a poca distància. Tot i que aquí no hi ha esprai que valgui: ampolles d’aigua amunt i avall per fer un glop i, de tant en tant, omplir un got de plàstic per llançar-se’l per sobre. "És la tècnica Marta", feia broma un grup que acabava de dinar ja tocades les quatre a peu de carrer, en una pausa de les tasques. La Marta és una de les joves d’uns vint anys de la comissió, que sense dubtar-ho es va prestar a escenificar el seu truc davant la càmera. "Miss Samarreta Molla!! Uhuu!!", la victorejaven entre rialles.

Santi Camacho, al carrer de Lluís Vives, també treballa en els decorats amb un fidel polvoritzador. La seva litúrgia és "posar-lo a la nevera perquè estigui molt fred i durant el dia anar omplint-lo". Aquesta onada de calor, explicava, el va forçar a fer "un break" diumenge: "Vaig haver de parar i anar a refredar-me a casa de la meva exparella, que tenim bona relació. És molt estrany en mi, haver d’abraçar un aire condicionat".