El TC rebutja l'última carta jugada pels Franco per evitar l'exhumació

El Tribunal Constitucional (TC) només ha trigat una setmana a rebutjar per unanimitat el recurs d’empara presentada per la família Franco contra els acords del Consell de Ministres que van acordar la seva exhumació i el seu posterior trasllat al cementiri de Mingorrubio, al districte madrileny d’El Pardo, decrets que van ser revisats i avalats pel Suprem. Davant de la inadmissió, l’alt tribunal ni tan sols es pronuncia sobre la petició de suspensió cautelar de la decisió del Govern de Pedro Sánchez d’exhumar-lo abans del pròxim dia 25.

Poc després de conèixer-se la resolució del TC, es va saber que el titular del Jutjat del Contenciós Administratiu número 3 de Madrid, José Yusty, havia procedit per fi a arxivar el procediment que va obrir arran d’un recurs contra la llicència de l’Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial (Madrid) per a les obres necessàries per a l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. El magistrat procedeix a l’arxivament per «pèrdua d’objecte» després de la sentència que va avalar el trasllat de les restes i negava que fos necessària la llicència que ell havia paralitzat. Yusty també esmenta la providència amb la qual l’alt tribunal rebutjava que fos necessària autorització eclesiàstica i li recordava que la seva Sala Tercera és l’única competent per revisar els acords del Consell de Ministres.

La interlocutòria de l’alt tribunal, la ponència del qual ha correspost aCándido Conde-Pumpido, assenyala que «el recurs d’empara incorre en el supòsit d’inadmissió per manifesta inexistència de vulneració dels drets fonamentals al·legats». I això fa «innecessari un pronunciament exprés sobre la mesura cautelaríssima de suspensió». Els nets del dictador al·legaven vulnerats el principi d’igualtat, el dret a la intimitat personal i familiar, en connexió amb el dret de llibertat religiosa i el dret a la tutela judicial efectiva.

Repercussió general

El Constitucional justifica que la seva decisió s’hagi produït en una interlocutòria per les circumstàncies que envolten el recurs d’empara, que determinen «l’especial transcendència constitucional» i que «l’assumpte suscitat transcendeix del cas concret perquè planteja una qüestió jurídica de rellevant i general repercussió social i econòmica o tingui unes conseqüències polítiques generals».

Respecte a la suposada lesió del principi d’igualtat, el TC explica que això només es pot declarar «sobre la comparació entre la resolució judicial impugnada» i altres de «precedents del mateix òrgan judicial dictades en casos substancialment iguals però resolts de manera contradictòria». És obvi que, en aquest cas, al tractar-se d’un dictador, «no es compleix l’esmentat requisit, ja que no existeix precedent administratiu confirmat per resolució judicial amb el qual sigui possible comparar els acords del Govern objecte d’impugnació».

«No ens sembla ni injustificada, ni arbitrària ni en suma contrària al principi general d’igualtat, la decisió d’exhumació adoptada pels acords del Consell de Ministres en compliment» de la llei de memòria històrica, afegeix.

El tribunal tampoc aprecia lesió relativa al dret a la intimitat personal i familiar en connexió el dret a la llibertat religiosa. En efecte, la limitació de l’esmentat dret s’empara en «un final constitucionalment legítim expressat a l’art. 1 de la Llei 52/2007», que no és cap altre que el d’eliminar la divisió entre ciutadans, fomentant la cohesió i solidaritat i els valors i principis democràtics. En aquest sentit, s’arbitra una sèrie de mesures proporcionades i necessàries previstes en la disposició addicional sisena bis de l’esmentada llei.

Notícies relacionades

El jutge Peinado cita per malversació Begoña Gómez i la seva assistent

Montoro va ser alertat d’una investigació a Palma sobre el PP

La mesura adoptada pels Acords del Consell de Ministres tampoc es projecta, en cap manera, sobre les conviccions religioses de la part recurrent, sinó que respon a motivacions com són els principis democràtics i el foment dels valors.

Així mateix, es rebutja la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva perquè el Tribunal Suprem ofereix una resposta que «resulta raonable i motivada, i de la qual es dedueix que els recurrents són els que van deixar transcórrer el termini de 15 dies sense designar el corresponent lloc d’inhumació alternatiu».