El Suprem indemnitza un pres preventiu que va acabar absolt

El Tribunal Suprem ha declarat, per primera vegada en una sentència, que la presó preventiva indeguda dona dret a indemnització «en tots els supòsits d’absolució per qualsevol causa o de sobreseïment lliure». Ho fa a l’aplicar la doctrina del Constitucional, que al juny va declarar inconstitucional la limitació dels casos indemnitzables per presó preventiva indeguda que acabaven en absolució «per inexistència del fet imputat» o els que per aquesta mateixa causa, donaven lloc a interlocutòria de sobreseïment lliure. 

Al fer seva aquesta resolució, el Suprem està indicant el camí de l’expresident del Barça Sandro Rosell que ha de seguir per ser indemnitzat després de la seva absolució, després d’estar 22 mesos en presó preventiva. El Suprem afirma que després de la resolució del TC de l’article 294.1 de la llei orgànica del poder judicial ha desaparegut la menció a què l’absolució s’hagi produït «per inexistència del fet imputat o per aquesta mateixa causa hagi sigut dictada interlocutòria de sobreseïment lliure». És a dir, que l’esmentat article, una vegada exclosos els incisos declarats inconstitucionals i nuls, passa a dir: «Tindran dret a indemnització els que, després d’haver patit presó preventiva, siguin absolts o hagi sigut dictada interlocutòria de sobreseïment lliure, sempre que se li hagin irrogat perjudicis».

El Suprem indica que, malgrat l’advertència del Constitucional en la seva sentència de la falta d’automatisme en la indemnització, el cert és que va procedir de fet a donar una nova redacció al precepte, que suposa que, «tret dels supòsits que no s’hagin irrogat perjudicis, la qual cosa és pràcticament impossible de sostenir en el cas d’haver patit presó injusta, en tots els altres supòsits el temps de privació de llibertat ha de ser indemnitzat».

«Això és –afegeix la sentència–, tot i que el Tribunal Constitucional difereixi als tribunals ordinaris la fixació en cada cas de la procedència de la indemnització, hem d’acabar que partint de la nostra subjecció a la norma i tenint en compte la seva nova redacció, en què desapareix la menció, en tots els supòsits d’absolució per qualsevol causa o de sobreseïment lliure, el perjudicat té dret a la indemnització».

Acusat de violació

El Suprem condemna l’Administració de Justícia a abonar una indemnització de 3.000 euros a un home que va estar 351 dies en presó provisional per decisió d’un Jutjat d’Instrucció de l’Hospitalet de Llobregat després d’haver sigut denunciat per violació i lesions. La presó es va decretar el 25 d’octubre del 2013 i va ser absolt el 10 d’octubre del 2014 per l’Audiència de Barcelona.

L’esmentada indemnització per presó preventiva indeguda se suma als 6.750 euros d’indemnització que ja li va reconèixer l’Audiència Nacional en primera instància per les dilacions indegudes en la tramitació del seu procés penal. És a dir, en total percebrà 9.750 euros.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Una vegada que la seva absolució penal va ser ferma, l’home va presentar una reclamació patrimonial per anormal funcionament de l’Administració de Justícia davant del Ministeri de Justícia, que no va ser atesa. Contra aquesta decisió va plantejar recurs contenciós administratiu davant de l’Audiència Nacional en reclamació d’una quantitat total de 155.250 euros (140.400 euros per la presó indeguda i 14.850 euros per dilacions indegudes). L’Audiència Nacional, en la seva sentència, va desestimar la pretensió del recurrent en relació amb la petició de 140.400 euros per haver patit «presó provisional» durant 351 dies per considerar que era un cas d’absolució per inexistència subjectiva (absolució per l’aplicació del principi de presumpció d’innocència), no indemnitzable.

Sobre la quantia de la indemnització per presó indeguda, el Suprem recorda que la llei assenyala que s’establirà «en funció del temps de privació de llibertat i de les conseqüències personals i familiars que s’hagin produït».  S’ha de partir de l’obligació que correspon a la part demandant d’acreditar els danys i perjudicis que s’al·leguen causats per la presó provisional, de manera que sobre ella recau l’obligació d’aportar les dades i circumstàncies concurrents que han de servir per determinar els danys efectivament causats.