La recerca d'unanimitat va portar a descartar la rebel·lió, segons la fiscalia

«La recerca de la unanimitat és una ratera que condueix sempre a assumir la tesi del vot particular» i això en el procés ha suposat condemnar per sedició i no per rebel·lió. Amb aquestes paraules explica un fiscal a EL PERIÓDICO com ha interpretat el ministeri públicla sentència del Tribunal Suprem, que ha definit amb un delicte el que va passar a Catalunya la tardor del 2017; va coincidir amb la petició que va formular l’Advocacia de l’Estat, però no amb la de la fiscalia.

[Seguiuaquí en directeles reaccions a la sentència del procés]

Des del ministeri públic s’assumeix amb resignació la decisió del tribunal presidit per Manuel Marchena, però no la comparteixen i són molt crítics amb alguns raonaments que arriben a qualificar de «sorprenents». Entre aquests arguments hi ha tota l’argumentació relativa a l’«engany», a la «sedició ‘fake’». «No té sentit parlar d’un engany que ha causat un mal irreparable a la societat catalana, des de les famílies fins a l’economia», afirma un representant del ministeri públic.

Manté rebel·lió

Afegeix que, tot i que la sentència no coincideixi amb la seva qualificació jurídica, els fets que declara provats són propis del delicte de rebel·lió que plantejaven en la querella firmada pel fiscal general de l’Estat mortJosé Manuel Maza que va donar origen al procediment. Per això consideren que els set magistrats hagin optat per la sedició per garantir la unanimitat entre ells. 

El ministeri públic no està tan en desacord amb les penes, que entenen que també es podia imposar qualificant els fets de rebel·lió, tot i que les penes que arribessin a sol·licitar ascendissin fins als 25 anys en el cas del líder del president d’ERC, Oriol Junqueras.

Compliment de pena

Notícies relacionades

Carreteres i vies tallades ara a Barcelona i resta de Catalunya per la vaga general

Últimes notícies de Barcelona: Manifestació dels CDR | Directe

En el que sí que discrepen del Suprem i auguren problemes diversos és en la negativa a incloure en la sentència la garantia d’un compliment mínim de la meitat de pena prevista imposada per accedir a permisos en el Codi Penal. Aquesta circumstància serà decidida per l’administració penitenciària i revisada pel jutge de vigilància penitenciària, si la fiscalia entén que ha de recórrer, com va fer per exemple en el cas d’Iñaki Urdangarin amb els permisos de sortida concedits. 

Malgrat les seves discrepàncies amb la sentència del procés, la fiscalia no recorrerà la sentència, perquè és ferma des que es va notificar a les parts. Només pot ser recorreguda en empara davant del Tribunal Constitucional, perquè només s’hi pot al·legar vulneracions de drets, tot i el que aquest dilluns va anunciar Vox en aquest sentit.