Sentència del procés: Tensió al carrer contra una sentència dura

La sentència del procés va caure sobre la vida quotidiana catalana amb el terrabastall previst. Les previsions van encertar: per al Tribunal Suprem, el que va ocórrer a la convulsa tardor del 2017 té un nom, i és sedició. Les llargues penes a nou líders independentistes van provocar protestes als carrers i l’aeroport, i les reaccions polítiques van estar molt condicionades per la imminència de les eleccions generals. Els condemnats van resumir la seva indignació en una frase: «No és justícia, és venjança».

Després de quatre mesos de judici i quatre més de deliberacions, el Suprem afirma que a Catalunya fa dos anys es va produir un «alçament públic i tumultuari» que, no obstant, no tenia opcions de crear un Estat independent. Els seus impulsors, sostenen per unanimitat Manuel Marchena i els altres sis magistrats, sabien que això era impossible, i buscaven en realitat una negociació amb l’Estat.

Malgrat tot, Oriol Junqueras i els altres vuit condemnats afronten penes que van des dels nou anys dels Jordis als 13 del líder d’ERC; són condemnes llargues que es podrien veure matisades en el futur per beneficis penitenciaris. A quatre d’ells se’ls atribueix també malversació, per les despeses del referèndum, i als tres acusats que es trobaven en llibertat –Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs– només se’ls culpa de desobediència i esquivaran la presó.

Nova euroordre contra Puigdemont

Junqueras, vicepresident de la Generalitat durant els fets del 2017, s’emporta la pitjor part en absència de Carles Puigdemont. No obstant, aquest mateix dilluns es va reactivar l’ordre internacional de detenció contra l’expresident.

El Suprem abraça les tesis de l’Advocacia de l’Estat i descarta les de la Fiscalia, que va defensar fins a l’últim moment que els acusats eren culpables de rebel·lió. Tot i que els jutges dediquen més espai a remarcar la defensa de les garanties dels processats –pensant que el cas acabarà als tribunals europeus–, potser la part de més substància de la sentència és la que s’ocupa de la violència. Va existir, però no va ser suficient «per imposar de fet» la independència, assegura la sentència.

«Simple exhibició» del BOE

Va ser suficient amb «la simple exhibició d’unes pàgines del BOE que publicaven l’aplicació de l’article 155» per acabar amb el pla secessionista, afegeix el Suprem. I, no obstant, aquí tenim les llargues condemnes per provar d’impedir el compliment de les lleis en els episodis del 20-S i l’1-O.

La sentència obre una nova etapa política, però aquest dilluns no era el millor dia per captar-ne les línies mestres. Va ser una jornada de decepció i còlera per als independentistes, i de preocupació per als líders dels principals partits espanyols. Es van entreveure, no obstant, alguns senyals del que pot arribar a partir d’ara.

Tot just es va conèixer el veredicte, es va produir la primera presa de posicions. El Govern central es va pronunciar fins i tot abans, amb un vídeo preventiu destinat al públic internacional que remarca que Espanya és un país democràtic; la Generalitat, amb una indignació que va evitar el desacatament; i el sobiranisme menys calmat, tallant carreteres i concentrant-se de forma massiva a l’aeroport.

«Compliment íntegre»

A menys d’un mes per a les eleccions generals, el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, va llançar un missatge als qui li acusen d’estar pensant en els indults, com els líders del PP i de Ciutadans, Pablo Casado i Albert Rivera. El candidat del PSOE va remarcar en una declaració institucional que l’Executiu garanteix el «compliment íntegre» de la sentència. Els seus rivals no es van donar per satisfets amb l’expressió. Mentrestant, Pablo Iglesias (Podem) va destacar el consens del Suprem en què no hi va haver rebel·lió, tot i que també va assegurar que «tothom» ha d’assumir i respectar la sentència.

Quim Torra, en canvi, va expressar el seu «rebuig» a la sentència i es va sumar a les tesis dels condemnats que l’Estat buscava «venjança» en comptes de justícia. A més, el president de la Generalitat va demanar reunions amb el Rei i amb Pedro Sánchez.

Missatge de Guardiola

Des de poc abans de les 9.30 del matí, quan es va conèixer el contingut de la sentència del Suprem, la plataforma d’agitació Tsunami Democràtic va provar que, almenys de moment, és capaç de mobilitzar un gran nombre de persones disposades a col·lapsar les infraestructures. També va reclutar Pep Guardiola, que en un missatge de vídeo va titllar la sentència d’«atac directe als drets humans».

La circulació es va interrompre intermitentment en carrers de Barcelona i en les principals vies d’accés a la capital catalana. En alguns moments també es va suspendre el trànsit de trens. No obstant, el principal punt de tensió va ser a l’aeroport del Prat, cap a on milers de manifestants es van desplaçar per tots els mitjans –cotxe, ferrocarril, moto, bicicleta, fins i tot a peu– com a resposta a una crida del Tsunami Democràtic de clara inspiració hongkonguesa.

Càrregues a l’aeroport

Notícies relacionades

L’oposició amenaça de tombar el decret del Govern per obrir piscines

Els temps del verb

Allà hi va haver càrregues policials dels Mossos i de la Policia Nacional que van acabar amb desenes de ferits, i es van cancel·lar més d’un centenar de vols. La mateixa plataforma, que convoca els seus actes per xarxes socials i que rep el recolzament dels partits sobiranistes, va afirmar a la tarda que 1.200 vehicles s’havien desplaçat a l’aeroport de Barajas per col·lapsar-lo, però la Guàrdia Civil assegurava que hi havia «total normalitat» en els accessos.

A tot Catalunya es van produir a més, al final de la tarda, grans concentracions de protesta. En els pròxims dies se’n comprovarà la persistència.