EL VEREDICTE DE L'1-O

Sentència del procés: Junqueras, «líder» per partida doble

El tribunal assenyala el president d'ERC com el planificador de la consulta

zentauroepp48244955 castro190520121055

zentauroepp48244955 castro190520121055 / DAVID CASTRO

2
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Tribunal Suprem situa Oriol Junqueras en la cúspide de la cúpula de l’1-O per tenir «un lideratge fruit de la seva doble condició de vicepresident del Govern i president del partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)». Un paper de planificació i «control» que els magistrats veuen acreditat no només per la seva «preeminència orgànica», sinó pel «lideratge reconegut en els testimonis d’alguns dels processats i testimonis». 

Els set jutges que van firmar la seva condemna a 13 anys de presó i el mateix període d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs medial amb malversació, burxen que Junqueras va tenir un «destacat paper en el procés que finalment va conduir a la inobservança de les lleis i al contumaç menyspreu a les resolucions del Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El tribunal presidit per Manuel Marchena afirma que va actuar amb «pertinaç desatenció» als requeriments del TC que se li van notificar personalment, una cosa que «aclareix qualsevol dubte sobre el seu control del procés de creació legislativa i reglamentària que va fer possible la celebració del referèndum declarat il·legal».

Així mateix, recorden que en la seva declaració davant del tribunal el passat 14 de febrer «va admetre la realitat dels fets, tot i que va reivindicar la legitimitat de la seva actuació i l’absència de qualsevol responsabilitat criminal».

La sentència repassa la participació del republicà en diferents fites del procés, com el 20-S o l’1-O, però més enllà d’això, se centra a donar per provada la malversació, ja que veu en Junqueras una «palmària» deslleialtat en la desviació de fons per a l’1-O perquè exercia també com a conseller d’Economia. 

Avís dels Mossos

El TS argumenta que va participar en una reunió celebrada el 28 de setembre a instàncies de la cúpula dels Mossos  per informar «de l’important risc per a la seguretat que podia derivar-se de la constatada presència de col·lectius radicals i de la mobilització d’una xifra de persones pròxima als dos milions» i  aconsellar la suspensió de l’1-O. «Malgrat això», va seguir  endavant, destaquen els jutges, i veuen en això una «voluntat sedicient». 

Notícies relacionades

Si bé «no dubten de la realitat» d’aquesta reunió, qüestionen la versió oferta per Junqueras, que va dir que «era impossible un escenari de violència tenint en compte l’experiència prèvia de mobilitzacions pacífiques», una cosa que per al tribunal «no té la força de convicció necessària per neutralitzar el valor probatori de la declaració dels alts caps policials». En aquesta direcció, anoten que «tampoc pot dissimular el missatge reiterat i conscientment enviat a la ciutadania: defensar el referèndum, defensar les urnes, resistència i oposició als requeriments policials». 

Durant el judici, Junqueras es va reivindicar com a «pres polític» i va demanar tornar l’assumpte en el terreny de la política. Ahir, al conèixer la sentència, va acusar l’Estat de «moure’s per venjança».