L'extrema dreta a la desfilada: eren pocs i els van manar callar

És gairebé una tradició en els ambients ultres de Madrid. Encoratjada durant els governs de Rodríguez Zapatero, simpatitzants de la dreta extrema solen aprofitar la desfilada de la festa nacional per desfogar-se contra el president d’Espanya de torn. Amb l’exhumació de Franco en l’aire i la sentència contra els polítics catalans en l’ambient, semblava que aquesta desfilada seria propícia a la gresca feixistoide. El líder de Vox, Santiago Abascal, acudia com a convidat a la seva primera desfilada del 12 d’octubre. A la tribuna d’autoritats es va trobar amb Albert Rivera, tots dos es van donar la mà.

El cert és que resultava molt difícil trobar una bandera franquista entre els milers de ciutadans congregats al passeig de la Castellana. Sí que n’hi havia una, gran i subjecta per un jove esquerrà amb gorra militar que es va col·locar davant la tribuna d’autoritats i al costat de la dels familiars dels soldats que desfilaven. Una vintena escassa de persones formaven el grup més radical al voltant de l’àguila. Un d’aquests joves portava una samarreta amb el lema «Viva la muerte», del fundador de la Legió, José Millán-Astray . Un grup de policies nacionals els vigilaven des d’una distància prudent.

«El Valle no es toca»

El grupet franquista amb el qual EL PERIÓDICO va viure la desfilada tenia un megàfon no gaire potent per fer-se sentir. Van intentar cantar el «Cara al Sol» i no van tenir eco. Després, van començar a insultar el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, al qual van cridar «Perro Sánchez», «profanador de tombes» i altres floretes, a més de recordar que «El Valle no es toca». Van aconseguir cert eco en els xiulets amb què va ser rebut Sánchez a la seva arribada, però va semblar que el volum era inferior al d’algunes desfilades de Zapatero. Això sí, la seva bandera i el seu soroll van fer que el públic deixés cert buit de separació amb ells abans que comencés la desfilada.

Els ultres no van tenir èxit. Des de la tribuna dels familiars els van manar callar molt aviat, amb aquest soroll com de llançar sifó que es fa al cine per fer callar els qui molesten repetidament. Sense queixar-se, els ultradretans obeïen i callaven. Un home de raça negra que portava en braços a la seva preciosa nena amb rastes al cabell s’havia acostat a ells sense adonar-se’n i va decidir buscar un altre lloc per veure la desfilada. Els policies també se’n van anar.

«Visca el Rei»

Notícies relacionades

Accidentat aterratge del paracaigudista que portava la bandera d'Espanya

Així hem narrat els dies previs a la sentència del procés

La desfilada va transcórrer sense incidents, més enllà de l’ensurt del cap paracadista que va xocar amb un fanal de la Castellana. Els ultres no trobaven la manera d’encendre la metxa. Repetien sense massa fe alguns insults, però la gent començava llavors a cridar «Visca Espanya» i «Visca el Rei», a la qual cosa els extremistes no contestaven.

La festa nacional va anar acabant, sortia el sol. Els ultres ho intentaven amb menys energia cada vegada. Un tant frustrat, el jove que portava la bandera franquista es va girar cap enrere i va veure la resta de la gent que se’ls havia acostat.  Indiferents al grup radical, havien omplert el lateral de la Castellana, davant de l’estadi Santiago Bernabéu. Hi havia famílies joves amb carros de bebè, immigrants amb banderes d’Espanya que es venien a dos euros (un si el patriota era capaç de regatejar adequadament), turistes xinesos, matrimonis grans i adolescents amb aire festiu ximplejant i pendents dels seus telèfons mòbils. Tots portaven banderes d’Espanya, però constitucionals, cap amb aguiló.  El jove de la bandera va fer llavors un gest als seus amics: estaven envoltats.