ENTREVISTA A LA PRESIDENTA DEL CONGRÉS I CAP DE LLISTA DEL PSC EN LES GENERALS

Meritxell Batet: «Després de la sentència s'ha d'abordar la crisi territorial»

081019 batet ep / periodico

4
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En vigílies de la sentència del procés, ¿quin escenari preveu en les pròximes setmanes dins i fora de Catalunya?

 El Partit Socialista acatarà la resolució i es posarà a treballar en el després. Des de la política s’han d’abordar solucions polítiques al conflicte territorial.

L’independentisme, tot i que amb matisos, parla i ha portat al Parlament en forma d’iniciativa la ‘desobediència’.

 Seria bo que assumissin que han fracassat. Que el que fan és enganyar la gent. No assumeixen que la desobediència, la unilateralitat i el dret d’autodeterminació han conduït al desastre i han provocat dolor i divisió. Haurien d’assumir que aquesta via condueix a un atzucac i de començar a oferir de veritat solucions.

Juntament amb la desobediència pren força en l’independentisme el missatge d’una amnistia. ¿Com ho valora?

 Seria irresponsable anticipar escenaris. Però és bo recordar que les amnisties estan pensades per passar de règims no democràtics a democràtics, com va passar a Espanya. Aquest no és l’escenari actual: Espanya és un Estat social, democràtic i de dret consolidat. Les garanties democràtiques funcionen i, per tant, no té cabuda l’amnistia. Crec que és una altra manera de continuar enganyant.

I, si hi hagués condemnes, ¿entra en les probabilitats que un Consell de Ministres socialista estudiï peticions d’indult?

 S’ha de deixar als jutges emetre la sentència sense distorsió. S’ha de vetllar per la separació de poders i res més.

Si després del 10-N governa el PSOE, ¿què s’ha de fer amb Catalunya? ¿Poden restablir la comunicació amb el Govern de Torra o esperaran a les eleccions catalanes?    

El Govern socialista, des del primer segon, va obrir tots els canals de diàleg que el nostre ordenament jurídic dona: comissions bilaterals, sectorials... Aquesta línia no es pot perdre. S’ha d’obrir una línia de normalitat institucional. Per fer-ho hi ha d’haver voluntat per les dues parts. Jo n’he vist molta més del Govern d’Espanya que de la Generalitat, qui, amb les seves declaracions constants, sembla que vol allunyar-se de la via de solució.

L’independentisme parlant de desobediència i amnistia. I el Govern apuntant al 155 i a la llei de seguretat nacional. ¿Se sent còmoda?

C omoditat no crec que sigui el que millor defineix aquest escenari. Però l’escenari que vull contemplar és que la Generalitat respectarà la legalitat. Quan a Catalunya es va vulnerar la llei, l’Estat va reaccionar i el PSOE va estar amb el Govern. Qui va provocar el 155 van ser forces independentistes. L’inaudit seria que davant la vulneració de la legalitat un Govern no fes res.

En la campanya de l’abril vostè defensava que els catalans havien d’elegir entre el 155 o l’autogovern... ¿Què defensarà ara el PSC?

 Exactament el mateix: una solució de consens i convivència per rebaixar la crispació. Hi continua havent partits cridant a la desobediència, unilateralitat, mobilitzacions, tsunamis... parlant només a una part dels catalans i altres partits que alimenten la crispació amb actuacions i declaracions. Cap d’aquestes vies ofereix la solució. Crec que l’opció del Partit Socialista continua sent la més eficaç: respecte a la legalitat, defensa de l’Estatut i diàleg. I garantir la convivència. Ho diu el president del Govern espanyol: el problema a Catalunya no és la independència, és de convivència. 

¿Hi ha motius per treure la llei de seguretat al mateix temps que es destaca la coordinació i el bon treball dels Mossos per part del Govern central? 

El Govern està dient que hi hagi tranquil·litat i seguretat, que farà, igual que fins ara, el més eficaç i útil en cada moment. Si els independentistes acaben provocant, s’haurà de reaccionar de manera proporcional per restituir la legalitat. 

L’independentisme els acusa d’intentar forçar la imatge que a Catalunya hi ha violència. ¿Hi ha violència a Catalunya? 

Hi ha un deteriorament de la convivència; hi ha una crispació que no existia. Les últimes detencions mereixen presumpció d’innocència, però la presumpció de capacitat dels cossos de seguretat i del poder judicial també s’ha de reconèixer. És molt greu que Quim Torra no condemnés rotundament qualsevol tipus de violència. Això no és trencar amb la presumpció d’innocència, és deixar les coses clares. Precisament perquè representen un moviment que fins ara ha defensat, i amb raó, que ha sigut pacífic... raó de més per desvincular-se de qualsevol tipus de violència. Aquesta línia vermella no es pot traspassar. A qualsevol ciutadà d’aquest país que sent la paraula ‘explosius’ no li agrada. Les institucions hem d’oferir seguretat. Va ser lamentable escoltar al Parlament crits de «llibertat, llibertat».

¿Li sembla irresponsable també que hi hagi qui digui que això és el País Basc en els pitjors anys d’ETA? 

No s’han de minimitzar ni generar alarmes.  

Gran part de la ciutadania creu que els polítics han sigut incapaços de fer els deures. ¿Fa autocrítica?  

Té raó. La principal prioritat del Congrés és investir un president. Tots érem conscients que el 28-A un va guanyar doblant el segon, que no hi havia suma alternativa i, tot i així, totes les forces han bloquejat i provocat que anem a eleccions. De vegades és fàcil criticar el resultat. Ningú volia aquestes eleccions. Però els escenaris alternatius no semblen gaire millors que tornar a donar la paraula als ciutadans.

Notícies relacionades

¿Tem que l’abstenció no tingui pietat amb l’esquerra després de l’espectacle negociador dels últims mesos? 

Si no vas a votar, els altres decidiran per tu. Els votants d’esquerra tenen clar que al no anar a votar per castigar els polítics els castigats podem ser tots amb un Govern amb polítiques regressives i que no afronti de la manera adequada els reptes del país. Estic convençuda que el 10-N tornaran a votar, tot i frustrats, perquè saben el que ens juguem. Sortim a tornar a guanyar a Espanya i jo a guanyar a Catalunya. Quan el PSC guanya a Catalunya és molt possible que hi hagi Govern socialista a Espanya.