El TC revisarà la suspensió de funcions dels diputats del procés

El Tribunal Constitucional revisarà la suspensió de funcions dels diputats de Junts per Catalunya que es troben a la presó per la seva participació en el procés. Com ha convertit en rutina amb tots els recursos relatius a l’1-O que s’han anat presentant, l’alt tribunal també ha admès a tràmit els interposats per Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull contra els acords de la Mesa del Congrés que els van suspendre com a diputats a l’haver sigut processats per rebel·lió i trobar-se a la presó.

L’admissió a tràmit obeeix al fet que en la impugnació es presenta «una especial transcendència constitucional, perquè planteja un problema o afecta una faceta d’un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d’aquest tribunal» i perquè «l’assumpte transcendeix del cas concret perquè podria tenir unes conseqüències polítiques generals».

El Constitucional, en canvi, no aprecia la urgència excepcional per suspendre les resolucions del Congrés recorregudes, sense escoltar el que pugui dir la Cambra, com pretendrien Sànchez, Rull i Turull. En comptes d’això el que fa és obrir una peça separada, en la qual dona tres dies a la fiscalia i als diputats de JxCat suspesos perquè presentin les al·legacions.

Després de rebre-les decidirà si ha d’aixecar provisionalment la suspensió de funcions, una cosa que sembla complicada, sobretot tenint en compte que per quan el Constitucional pugui reunir-se de nou ja es coneixerà la sentència del procés, fet que suposarà que la situació dels recurrents canviï substancialment, per passar de presos preventius a condemnats en ferm, com tot sembla indicar que acordarà aquesta resolució.

Suspensió «automàtica»

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

La Mesa del Congrés va suspendre de funcions els quatre líders del procés que havien sigut elegits diputats: Oriol Junqueras, per ERC, i Rull, Turull i Sànchez, per JxCat. Ho va fer el 24 de maig, després que els lletrats de la Cambra informessin a favor d’aplicar l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que estableix que, una vegada «firmi una ordre de processament i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del mateix mentre duri la situació de presó».

Aquesta mateixa suspensió es va repetir amb Raül Romeva, al Senat, però no així quan el mateix Junqueras es va presentar a continuació a les eleccions europees i va ser elegit diputat del Parlament Europeu. Llavors el Tribunal Suprem no el va deixar prendre possessió del seu escó, per assegurar el procediment pel qual havia sigut jutjat.