17 febr 2020

Anar al contingut

'El país de demà' aposta per incloure la secessió a la Constitució

El document polític, avançat per EL PERIÓDICO, proposa una reforma constitucional per a la

Es juga per un referèndum consultiu i un pacte de «convivència» amb l'Estat

Fidel Masreal

'El país de demà' aposta per incloure la secessió a la Constitució

Mar Rovira

‘El país de demà’, la plataforma de debat afavorida entre d’altres, per polítics vinculats al PDECat, com ara Marta Pascal, Carles Campuzano, Lluís Recoder Jordi Xuclà, ha presentat el document de les seves propostes en matèria econòmica, social, de valors i política per al futur de Catalunya. Un text en què es fa una crítica severa de l’actual conducció del procés independentista i, sense descartar aquesta via, proposa una negociació amb l’Estat per emprendre, entre d’altres, com va avançar EL PERIÓDICO, una reforma de la Constitució que permeti la secessió».

«Una constitució que no és ‘militant’ ni imposa adhesió, com ha reconegut el Tribunal Constitucional, és sempre reformable i permetria el reconeixement del dret de secessió establint les condicions per exercir-lo». El text proposa prendre com a exemple la doctrina de la ‘claredat’ del Canadà.

Referèndum consultiu

També es planteja un referèndum, però no d’autodeterminació, sinó sobre l’opinió dels catalans sobre la independència, amb l’objectiu d’aconseguir que la convocatòria sigui considerada legalment vàlida. «Hem de canviar les lleis i per poder pronunciar-nos sobre el futur», ha explicat Antoni Garrell. Antoni Bayona, lletrat del Parlament i impulsor del text polític, ha afirmat que «no es donen les condicions del dret internacional [sobre un referèndum d’autodeterminació], però no limita una possible consulta». «Hi ha una doctrina del TC i hi ha alternatives i, una, és fer un referèndum indirecte, preguntar sobre una possible reforma de la Constitució, amb un pacte polític amb l’Estat sense reformar el marc normatiu, i el resultat del referèndum tindria un valor polític que s’hauria de gestionar». 

El text proposa també i, en paral·lel, un pacte de «convivència» amb l’Estat i abordar sis propostes: recuperar la part de l’Estatut retallada pel Tribunal Constitucional, el reconeixement de Catalunya com a «realitat nacional», transferir a Catalunya competències en educació, llengua, cultural, dret civil i immigració; garantir les competències exclusives de Catalunya; reformar el finançament amb un model similar al del concert basc i navarrès; una relació bilateral amb l’Estat i la participació de Catalunya en la UE.

Contra la via unilateral

El document és molt crític amb la via unilateral per accedir a la independència. «S’imposaria que el relat que s’imposa no és el del seny, el realisme i la voluntat de trobar una sortida» i es tractaria d’«una visió molt allunyada de la política real i molt propera a l’autoengany i el victimisme que ens tornarà a abocar a un camí sense sortida».

Reunions amb agents socials

Garrell, un dels impulsors de la plataforma de pensament, ha destacat que només el 5% dels que han intervingut en l’elaboració del document. Garrell ha anunciat que s’explicarà el text en cinquanta àmbits de Catalunya: agrupacions empresarials, associacions culturals com ara Òmnium, sindicats i partits polítics. «Voldrem que siguin reunions de treball a partir del document», ha explicat. ‘El país de demà’, ha afirmat, no pretén convertir-se en un partit, però recolzarà els partits actuals o futurs que recolzin els seus plantejaments.

Contra la pujada d’impostos

En matèria d’impostos, la plataforma evita plantejar un augment de la pressió fiscal.  «Una fiscalitat que no freni, ni desincentivi, l’activitat productiva i el dot de seguretat jurídica», apunta el text. «Un no es pot situar en cap dels extrems en una economia global», ha al·legat Garrell. «Necessitem un territori atractiu i que la política fiscal no sigui un impediment per a aquesta relocalització, la directa i la indirecta; no estem a favor de la pujada d’impostos, sinó d’una fiscalitat justa, que permeti assegurar les polítiques socials», ha afegit.