EL DILEMA CATALÀ

1-O, aniversari en treva

Amb Catalunya convertida en eix de la campanya, el sobiranisme recorda l'1-O perfilant la resposta a la sentència del procés i amb mobilitzacions menys freqüentades que les dels seus dies grans

zentauroepp50164001 01 10 2019 el presidente de la generalitat  quim torra   esp191001112937

zentauroepp50164001 01 10 2019 el presidente de la generalitat quim torra esp191001112937 / EUROPA PRESS DAVID ZORRAKINO

3
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre
Daniel G. Sastre

Periodista

Especialista en política catalana i espanyola

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Amb Catalunya convertida en epicentre de la batalla preelectoral per a les generals, el segon aniversari del referèndum de l’1-O va transcórrer amb una placidesa només trencada pels discursos d’alguns líders polítics. Encara contorbat per la detenció, fa una setmana, de nou membres dels CDR acusats de preparar actes «terroristes», el sobiranisme es va donar marge fins a la imminent sentència del judici del procés per donar una resposta contundent a l’Estat. Hi va haver treva al carrer, on les grans manifestacions van transcórrer sense incidents, i treva entre els partits independentistes, que intenten superar les seves diferències estratègiques.

El sobiranisme va aprofitar la jornada per mirar de posar en ordre les seves idees de cara a la reacció a la sentència. Quim Torra ja ha avisat que el dia que es pronunciï el Suprem s’obrirà una «nova etapa», però encara no estan clares quines seran les seves línies mestres. De moment, només l’ANC ha exposat un pla definit: el de «col·lapsar» la xarxa viària –que ahir amb prou feines es va veure alterada per les mobilitzacions– quan es conegui la sentència.

La rèplica de Puigdemont

Un altre esbós de rèplica a la sentència va arribar des de Brussel·les. L’expresident Carles Puigdemont va reaparèixer en escena per anunciar que després de la sentència es reunirà l’Assemblea de Càrrecs Electes, una plataforma paral·lela a les institucions legislatives que es va voler impulsar quan Quim Torra va arribar al poder però que a penes ha tingut activitat. Es tracta de respondre al Suprem amb una única partitura, però de moment no s’hi ha escrit cap nota.

En un altre esforç per exhibir unitat, Torra i el vicepresident Pere Aragonès van començar el dia llegint un manifest en el qual es comprometien a avançar «sense excuses» –però també sense concrecions– cap a la «república catalana». Aquest acte institucional va marcar la pauta dels que es van produir després: solemne, simbòlic, molt centrat a recordar els qui, fa dos anys, van ser «colpejats per les forces policials enviades per l’Estat espanyol».

El rebuig de les imatges de les violentes càrregues de l’1-O, que es van anar repetint durant tot el dia a TV-3, segurament constitueix en el dia d’avui el vincle més potent entre els partits independentistes. No obstant, conscients que una part important dels seus votants està esperant indicacions dels seus líders, representants de JxCat, ERC i la CUP van acompanyar l’ANC i Òmnium en un altre acte per cridar a la ciutadania a respondre a la sentència «des de la lluita no violenta i la desobediència civil pacífica».

El factor violència

Les peticions d’assossec van sovintejar durant tota la jornada. Per a l’independentisme, els poders de l’Estat miren de construir un «fals relat» que busca vincular el moviment amb la violència, i, per això, l’Audiència Nacional acusa els detinguts la setmana passada de preparar actes «terroristes». Per als grans partits espanyols –excepte Podem–, no obstant, el sobiranisme, i en particular el president de la Generalitat, actua de manera irresponsable al no desmarcar-se dels arrestats malgrat les interlocutòries judicials que descriuen plans com assaltar el Parlament, elaborar explosius o sabotejar infraestructures clau.

La imminència de la sentència, la publicació de la qual es preveu per abans del 15 d’octubre, i de les eleccions va fer que els principals candidats expliquessin els seus plans per a Catalunya. L’aspirant socialista, Pedro Sánchez, va avisar, per exemple, que l’article 155 de la Constitució es pot aplicar amb un Govern en funcions. «Espero no arribar a aquest extrem, no ha de ploure sobre mullat», va dir el líder del PSOE, la campanya, encapçalada pel lema Ara, Espanya, del qual busca deixar clar als indecisos que no li tremolarà el pols si creixen les tensions territorials.

Li va respondre de seguida el líder del PP, el partit del qual sí que té experiència a suspendre l’autonomia catalana. Segons Pablo Casado, «no és gaire creïble que algú que és investit per Torra i Junqueras, als quals deu el càrrec, hagi de posar ordre contra els independentistes».

Notícies relacionades

Tampoc Ciutadans va voler deixar d’explotar la veta catalana. El partit, que dilluns defensarà en el Parlament una moció de censura contra Torra condemnada al fracàs, encapçala la fermesa contra l’independentisme. El seu líder, Albert Rivera, va demanar des de Barcelona a Sánchez una «reunió d’Estat» per parlar sobre Catalunya.

Les manifestacions que es van celebrar a la tarda en diversos punts de Catalunya –la de Barcelona va reunir 18.000 persones, segons la Guàrdia Urbana– no van fer sinó confirmar la impressió que la situació és de compàs d’espera. Fins que es conegui quines condemnes cauen sobre els líders del procés, i la reacció de l’independentisme, no podrà calibrar-se si estem efectivament davant d’una nova fase de l’enfrontament entre blocs o s’obre algun camí cap a l’entesa