El Govern restaura la seva confiança en els Mossos

El recel que va congelar les relacions de les forces de seguretat de l’Estat (FSE) amb els Mossos entorn del’1-O  no té lloc en el segon aniversari, segons totes les fonts consultades. Paradoxalment, mentre mana a la Generalitat un president independentista, el Ministeri de l’Interior dona per reconstruïda la seva confiança en la policia catalana, just abans de l’escalada de tensió als carrers que es preveu per la publicació de la sentència del procés.

Cinc gestos del desglaç

Cinc gestos han marcat un gradual desglaç afavorit pel ministre Fernando Grande-Marlaska i la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera. «No es pot repetir un atemptat com el del 17-A amb la divisió que vam mostrar llavors. Ara la coordinació és molt bona», explica una font ministerial per assenyalar l’origen d’aquella filosofia, vista des de Madrid.

La primera d’aquestes fites va ser la recuperació de la Junta de Seguretat de Catalunya, el 2 d’octubre del 2018 i el 4 de març passat. Des d’aleshores, estan reactivades les comissions mixtes de seguiment, amb Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional.

La suspensió de la part institucional de l’última Junta, la setmana passada, no va provocar una aturada en el treball de la comissió, on es veuen policies i no polítics. De fet, els Mossos estaven informats des de primera hora de l’operació Judes de la Guàrdia Civil –la desarticulació del grup suposadament terrorista Equip de Resposta Tàctica (ERT), amb nou CDR detinguts–. Per aquesta raó, la Generalitat va enviar una foto oficial.

Els Mossos i el sistema europeu Siena

Hi va haver un segon gest fa un any, amb Interior intervenint per facilitar l’entrada dels Mossos en el sistema policial europeu Siena, a través d’una integració de la policia catalana en el CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) del ministeri.

Al seu torn, la Guàrdia Civil i Policia accedeixen al sistema 112 de Catalunya. I es coordina ja informació dels Mossos amb els dos cossos a la xarxa Viogen catalana per a la prevenció de delictes de violència masclista. Després, Interior va concedir la medalla al Mèrit Policial al cap de Coordinació Territorial dels Mossos, David Boneta.

Fruit d’aquesta successió de gestos d’obertura és una escena del passat 5 de juliol a l’Acadèmia de Sotsoficials de l’Exèrcit a Talarn (Lleida). El comissari Eduard Sallent, cap dels Mossos, va participar en l’entrega de despatxos d’una acadèmia de l’Exèrcit, i sota presidència del Rei. Impensable fa un any.

Nova relació

Ja no s’omple la cafeteria de la Comandància de la Guàrdia Civil a Lleida a l’hora en què se serveix el seu menú del dia de vuit euros. Abans de l’esclat del procés, guàrdies, policies nacionals i locals, mossos i funcionaris de Justícia atapeïen el local. En una època no llunyana, els mossos eren fins i tot majoria. A partir de l’1-O això es va acabar: es veu un sol color d’uniforme a les taules.

A la Catalunya interior, la relació es reconstrueix lentament entre policies d’una i una altra vora, i «ha millorat molt a Lleida capital», diu un veterà de la Comandància, que ho atribueix al fet que, si ara continuen sense veure’s mossos al bar, és perquè ha canviat el cuiner.

El desglaç s’ha anat produint a Lleida en successives concentracions i protestes en les quals els Mossos han donat protecció a la Subdelegació del Govern. Però encara hi ha nul·la cooperació als pobles de les comarques d’Alt Urgell i Solsona, assegura la mateixa font. El processament de set mossos per esdeveniments de l’1-O pesa.

La confiança es relaxa molt més entre els policies corrents que en l’àrea d’informació, encara terreny per al recel. «Allà la confiança no és plena, mai ho havia sigut», admeten a Lleida... i no tant a Barcelona, escenari de dues importants operacions conjuntes Mossos-Policia Nacional: entre el 19 i el 21 de juny, el cop al Prat i el Raval a una xarxa narco pakistanesa; i el passat 28 d’agost, una batuda de carteristes al Metro de la ciutat.

No perdre competències

Fonts de les FSE a Catalunya interpreten que els esdeveniments transcendents previstos a l’agenda d’octubre, apareixen al calendari en un clima de distanciament de la cúpula policial dels Mossos del comandament polític format pel conseller Miquel Buch i el seu número dos, Brauli Duart. La tensió entre l’àrea professional i el comandament polític no es va dissimular per part de la primera quan el segon va reclutar a l’abril una guàrdia presidencial sense comptar amb els comandaments del Cos.

Però és que, a més, per a aquest 1-O pesa a la cúpula dels Mossos el precedent del processament del major Josep Lluís Trapero i altres caps del Cos pels esdeveniments de l’1-O de 2017 –consideren les mateixes fonts–, amb judici previst al gener.

Aquestes fonts, en les seves converses amb la cúpula de la policia catalana, reben una raó de més pes per al desglaç: el seu desigd’evitar una nova «pèrdua de confiança dels tribunals» i una posterior pèrdua de competències. Del risc se n’ha parlat en una recent reunió mixta de caps d’unitats de policia judicial.

Punts clau

De cara a protestes per la sentència del procés, el quadrat que formen Solsona, Berga, Girona, Vic i Manresa preocupa les FSE pel potencial mobilitzador que, segons el seu parer, conserven allà els CDR.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

I és en aquesta zona on més influència atribueixen al sector independentista dels Mossos. Anàlisis que han enviat a Madrid agents de les FSE a Catalunya preveuen que les manifestacions mostraran «una aparent unitat» dels partits independentistes, l’ANC, Òmnium, les CUP i Arran, però que «el sector polític més pragmàtic mantindrà la mobilització menys temps que el sector més fidel a Carles Puigdemont», relata un redactor d’aquests informes.

Els observadors de les FSE a Catalunya també confien en els Mossos, però assenyalen un protagonista i un moment clau que pot obrir diferents escenaris de seguretat i, per tant, altres operatius. El protagonista és el president Torra, i el moment, la seva primera al·locució pública després de la decisió del Suprem, si crida a la protesta de carrer posant en compromís ERC o, al contrari, modera el seu discurs i evita asseure’s davant d’un tribunal.