Del «mandat democràtic» a l'«amnistia»

En el procés, l’ús d’eslògans ha sigut fonamental per mantenir greixada la maquinària independentista. Des que, el 2012, Artur Mas comencés a recórrer un camí que va derivar en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 –i en la posterior declaració unilateral d’independència–, una miríada de conceptes, eufemismes i lemes s’han posat en circulació per servir a les necessitats dels dirigents sobiranistes, sovint amb molt èxit.

Des del «dret a decidir» encunyat pel Govern de Mas fins al’«ho tornarem a fer» de Jordi Cuixart –que ja s’ha imprès en samarretes i s’ha pronunciat amb solemnitat al Parlament–, és possible examinar l’estat d’ànim del món independentista examinant els seus lemes de capçalera en un moment concret.

Abans de l’1-O, per exemple, no hi havia dia que no s’escoltés en multitud d’ocasions, en declaracions als mitjans o en seu parlamentària, l’argument de què els partits independentistes –els dos principals, units en aquell temps a la plataforma Junts pel Sí– tenien el «mandat democràtic» de dur a terme la secessió.

Es referien que els catalans havien donat la majoria parlamentària a un programa electoral netament independentista a les eleccions del 2015, tot i que JxSí s’havia quedat per sota del 40% dels vots. No obstant, aquest lema es va reciclar amb molt èxit en els dies posteriors a l’1-O. Tots els líders sobiranistes al·ludien, en aquells convulsos dies d’octubre del 2017, al fet que la votació havia donat al Govern el «mandat democràtic» de proclamar la independència.

Lema reciclat

No va importar que, en una jornada marcada per la violència policial, participés poc més del 42% del cens. Ni que el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, estigués a punt de convocar eleccions autonòmiques el dia abans de portar al Parlament la declaració unilateral d’independència. La consigna esva continuar utilitzant amb profusió després de la DUI frustrada i de les eleccions del 21-D del 2017, que van tornar el poder als sobiranistes; en el seu últim missatge d’Any Nou, Quim Torra va utilitzar el lema, però aquella vegada va afirmar que havia rebut un «mandat democràtic de llibertat», sense referències explícites a l’1-O.

Però alguna cosa ha canviat en els últims mesos. Més enllà de les consignes, si la reivindicació principal del gruix de l’independentisme continua sent la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, això significa que la majoria assumeix que l’1-O no té prou validesa per culminar la missió. Marta Rovira (ERC) ja va dir en públic fa uns dies que a l’1-O li va faltar «legitimitat interna».

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

El nou concepte que l’independentisme ha posat en circulació és el de l’amnistia per als presos del procés. Aquesta noció, que no està recollida a la Constitució, tindria la virtut que, a diferència de l’indult, els eventuals condemnats per organitzar l’1-O i la DUI no haurien d’assumir la comissió de cap delicte. A més, evoca la figura de Lluís Companys i l’època del final del franquisme.

El ple del Parlament de la setmana passada la va consagrar com a nou leitmotiv de l’independentisme. JxCat, ERC i la CUP van aprovar una resolució que demana l’«aplicació d’una amnistia com a part d’una solució política al conflicte». La imminència de la sentència i de la campanya electoral donarà un gran protagonisme al nou concepte.