L'independentisme segella la seva aposta per l'autodeterminació i l'amnistia al Parlament

Els grups independentistes han segellat aquest dijous al Parlament la seva afecció a l’»autodeterminació» i la seva aposta per la «legitimitat de la desobediència civil i institucional» i per l’»amnistia» dels independentistes que hagin sigut jutjats, investigats o condemnats pelprocés.

JxCat, ERC i la CUP han tirat endavant una resolució conjunta al Parlament (que ha comptat amb l’abstenció dels comuns i el cop de porta de Cs, el PSC i el PPC) que afirma que la Cambra catalana es compromet a «liderar una resposta institucional a la sentència» per l’1-O en cas que sigui condemnatòria, i a aplicar «l’amnistia com a part d’una solució política al conflicte polític». Així mateix, s’han conjurat per reclamar la «retirada de Catalunya dels efectius de la Guàrdia Civil ja que s’han mostrat obertament com una policia de caràcter polític» i han exigit la dimissió de la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, a qui consideren «manifestament incapaç de garantir els drets fonamentals de la ciutadania».

La institució presidida per Roger Torrent s’ha compromès a «liderar una resposta institucional a la sentència basada en el respecte, la garantia i la defensa dels drets fonamentals civils i polítics, les llibertats i l’exercici del dret a l’autodeterminació i respecte de la democràcia» conjuntament amb la resta d’institucions. Així mateix, criden a l’«exercici del dret de manifestació, llibertat d’expressió, mobilització i protesta, sempre per les vies pacífiques, cíviques i democràtiques» i defensa la necessitat de buscar «vies polítiques» per trobar «solucions democràtiques», així com l’excarceració dels presos i «garanties» per al «retorn dels exiliats».

També s’ha aprovat una resolució de la CUP que insta el Govern a impulsar «un acord nacional per l’amnistia, l’autodeterminació i els drets civils i polítics» que agrupi agents socials, polítics i culturals sota la petició d’una «amnistia total» als jutjats pel Tribunal Suprem que puguin ser condemnats per l’1-O. «Aquesta amnistia ha d’anul·lar totes les causes judicials imposades contra persones que hagin sigut processades, jutjades, detingudes o empresonades per defensar drets polítics, socials o civils, des de l’autodeterminació fins al dret a la vaga, en el marc d’una legislació d’excepció contra els drets civils i polítics», apunta el text, que reclama, a més, que la Cambra catalana reconegui que Catalunya «va exercir el dret a l’autodeterminació en el referèndum» del 2017. Els 35 diputats de Ciutadans presents en el ple no han participat en la votació.

El judici a Torra

En una altra resolució també han donat el plàcet a la posició del president Torra en la seva oposició a retirar la bandera de recolzament als presos independentistes del balcó del Palau de la Generalitat per la qual s’asseurà al banc dels acusats i per la qual ja ha sigut denunciat davant la Junta Electoral Central (JEC) per part de Ciutadans.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions al País Basc 2020

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

Els grups del PSC, Units per Avançar i Ciutadans havien sol·licitat a la Mesa del Parlament que reconsiderés alguns punts de dues propostes de resolució dels partits independentistes, però aquest òrgan presidit les ha declinat. Els lletrats del Parlament han recordat que un text de la CUP fa referència a resolucions anteriors que ja han sigut declarades inconstitucionals pel Tribunal Constitucional (TC), segons fonts parlamentàries, concretament quan es refereix al fet que l’hemicicle català és «plenament sobirà» i quan exigeix al Parlament que es reafirmi en la resolució 1/XI de 2016, que «declarava solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república».

En el ple, els independentistes també s’han alineat per reprovar les declaracions de la líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, per «manipular el sentit de les paraules» del president Quim Torra, «dites temps enrere en un altre context i que pretenen construir un relat de violència fals del moviment independentista».