Del 28-A al 10-N: trobeu les set diferències

Els espanyols estan cridats a votar per tercera vegada aquest any, tot just sis mesos després de les últimes eleccions generals i es podria pensar que en tan poc temps gairebé res ha canviat; no obstant, com en el passatemps, no és difícil trobar set importants diferències –almenys– entre les dues cites amb les urnes. 

1. De la mobilització al risc d’abstenció

La participació en les eleccions generals del 28 d’abril va rondar el 76%, va ser la sisena més alta de la democràcia i va augmentar en nou punts respecte a les del 2016. L’esquerra es va mobilitzar per frenar l’anunciada irrupció de l’extrema dreta, mentre que els votants de dretes, amb més opcions per l’arribada de Vox i amb la puixança de Ciutadans, també van anar massivament a les urnes.

Ara, sis mesos després, es diuque la gent n’està farta, saturada i, fins i tot, «emprenyada», i les empreses demoscòpiques assenyalen com a principal risc de la repetició electoral l’abstenció, que la majoria situen a l’esquerra.

2. Del PSOE «i» Podem al PSOE «o» Podem

I és que el fracàs de les negociacions entre el PSOE i Podem per forjar una majoria de govern serà molt present en aquesta campanya i condiciona la manera com l’esquerra afronta aquests comicis.

A la campanya de les eleccions del 28 d’abril semblava existir un acord tàcit entre els dos partits que arribaven com a aliats després d’uns mesos de col·laborar amb el Govern que va sorgir de la moció de censura i amb un objectiu comú: frenar a l’extrema dreta. Es donava per fet que arribarien a un acord si sumaven majoria després dels comicis i, com a exemple, en els debats, el to de cordialitat era palpable entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias.

Però l’acord no va arribar i durant aquests mesos s’ha posat de manifest la desconfiança entre les dues forces polítiques, especialment entre els seus líders, i hi ha hagut gestos inamistosos i fins i tot paraules gruixudes. Gairebé amb la certesa que estan condemnats a entendre’s si volen un govern d’esquerres després de les eleccions, el PSOE i Podem hauran primer de competir a les urnes per definir les seves posicions de partida si és que toca tornar a negociar.

3. De la fragmentació del vot a l’enyorança del bipartidisme

Els sondejos diuen que en aquesta pugna són els socialistes els que tenen tots els trumfos i que poden créixer a costa de Podem.

En general, les eleccions del 28 d’abril van consagrar la fragmentació del vot i a la «nova política», amb Podem que va baixar –però menys de l’esperat–, Ciutadans disputant obertament al PP l’hegemonia de la dreta, i, sobretot, amb l’anunciada aparició de Vox, un cinquè jugador al tauler polític.

La tendència sembla haver canviat ara, ja que molts espanyols responsabilitzen del bloqueig a aquesta dispersió del vot. La nova política no està aportant les solucions que s’esperaven i hi ha certa enyorança del bipartidisme. Així almenys es percep en les respostes a les enquestes, que apunten que el PSOE i el PP són les dues úniques opcions polítiques que poden créixer en les eleccions del novembre.

4. De parlar de drets socials a centrar-se en el «relat»

En la campanya del 28 d’abril, un partit extraparlamentari com Vox va aconseguir marcar l’agenda i que es parlés de les qüestions que proposaven respecte a immigració, dona, seguretat, unitat d’Espanya... La reacció de l’esquerra apostant per frenar un possible retrocés va centrar en gran manera el debat en els drets socials.

La repetició de les eleccions és la constatació d’un fracàs i, per això, els discursos polítics que estan començant a sentir-se en aquesta precampanya se centren a responsabilitzar l’altre d’aquest fracàs; és la pugna pel ‘relat’ que amenaça de deixar al marge assumptes com el ‘brexit’ i la desacceleració econòmica.

I tot això, a l’espera de la sentència del procés, que, amb gairebé tota seguretat, tornarà Catalunya al centre del debat polític i condicionarà les estratègies d’uns i altres.

5. Del parèntesi del procés a mirar de nou a Catalunya

En els dies previs al 28 d’abril, el judici del procés havia entrat en una espècie de vall, ja que les compareixences de comandaments policials, antiavalots i mossos van resultar menys mediàtiques que les de les primeres setmanes, amb polítics i acusats portant el protagonisme.

Aquells temps judicials van permetre que la campanya electoral s’allunyés, almenys momentàniament, de Catalunya i l’independentisme, cosa que en aquesta ocasió resultarà impossible, ja que la sentència s’espera per a la primera quinzena d’octubre. La situació política a Catalunya tornarà al primer pla de l’actualitat amb les reaccions a una més que previsible sentència condemnatòria als líders del procés.

6. De l’anunciada arribada de Vox a les institucions

Catalunya s’ha convertit en un tema incòmode per al PSOE, al qual el PP, Ciutadans i Vox acusen insistentment de ser massa condescendent amb els independentistes a canvi del seu possible recolzament.

En les eleccions d’abril, Vox –acusació particular en el judici del procés– va fer bandera de la unitat d’Espanya i de la tebiesa dels partits majoritaris amb les pretensions independentistes. Aquesta posició, com la que mantenien respecte a altres qüestions socials,va condicionar el PP i Ciutadans, temorosos de perdre vots pel flanc dret. I és que es donava per fet que Vox entraria al Parlament com el cinquè en discòrdia, i les enquestes fins i tot vaticinaven que aquesta entrada seria més aclaparadora que els 24 diputats que finalment va aconseguir el partit de Santiago Abascal.

Per a aquests nous comicis ja es coneix quina és la força real de Vox i l’electorat ha començat a acostumar-se a la presència dels seus dirigents a les institucions, especialment després del paper protagonista que han jugat amb el PP i Ciutadans en ajuntaments i comunitats autònomes. Les enquestes diuen que aquest partit cotitza a la baixa per al 10 de novembre.

7. De més Madrid a més Errejón

És l’última de les grans diferències entre les dues cites electorals. Fa temps que els analistes polítics especulen amb el moment en què Íñigo Errejón, fundador de Podem, faria el salt de tornada a la política nacional amb el seu propi partit.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El primer pas va ser Más Madrid, al costat de Manuela Carmena, però ara es confirma que aquesta formació política o una altra amb similars integrants es presentarà a les generals en diverses circumscripcions, en algunes d’elles de la màd’antigues confluències de Podem.

Uns diuen que sumarà vots per a l’esquerra; la majoria, que contribuirà a una divisió encara més profunda d’aquesta part de l’espectre polític. En qualsevol cas, competirà directament amb Pablo Iglesias fent de les eleccions del 10 de novembre una espècie de Vistalegre III.