Alejandro Fernández: «L'obsessió per fer una opa al PP perjudicarà Cs»

Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) confia que el PP pugui recuperar escons en els pròxims comicis i reclama unió al constitucionalisme per afrontar una nova etapa del procés després de la sentència per l’1-O.

¿El PP preferia eleccions abans que un Govern de Pedro Sánchez?

–Espanya necessita estabilitat i un Govern, no pot estar constantment en eleccions. No en volíem, però li corresponia a Sánchez. Ha tingut dues ofertes, de Podem i de Ciutadans, i és responsabilitat seva haver-les rebutjat.

–Pablo Casado no n’ha fet cap.

–Tenim un paper que és el de ser l’alternativa a Sánchez i al PSOE. El 2016 Mariano Rajoy no tenia ofertes de ningú; només l’abstenció del PSOE podia desbloquejar la situació, no hi havia acord possible aritmètic amb ningú. 

–¿Creu que milloraran resultats el 10-N?

–Totes les enquestes indiquen que el PP pujarà bastant, tot i que també és cert que en el dia d’avui no donen una suma alternativa. Veurem què passa. Al final el PP ha tingut moltíssims més governs del que semblava després del 26-M. 

–¿Temen desaparèixer a Catalunya?

–No, aquesta pujada generalitzada també l’assenyalen a Catalunya. 

–La pèrdua d’escons del PPC, ¿es pot atribuir a l’acció del Govern de Rajoy per l’1-O?

–Al contrari. Moltes vegades s’atribueix a determinades posicions polítiques la situació del PP a Catalunya i m’agrada recordar que els millors resultats els vam tenir entre el 2010 i el 2014, coincidint amb la sentència de l’Estatut. La gent a Catalunya no ens ha abandonat per excessiva fermesa contra el nacionalisme, sinó que, probablement, pel contrari.

–¿Per tebiesa?

–Tebiesa o que en algun moment els constitucionalistes ens van reclamar una actuació més decidida. Però nosaltres també aprenem les lliçons. 

–Cayetana Álvarez de Toledo, ¿en repetirà com a número u per Barcelona?

–La idea genèrica és que es repeteixin en essència les candidatures.

–¿Per què insisteixen amb Espanya Suma després del cop de porta de Cs?

–No és només una coalició electoral instrumental ni una aliança de partits de centredreta, és una gran aliança de partits democràtics contra algunes de les amenaces del populisme identitari. Cs diu que no vol, però ha pactat amb nosaltres a mig Espanya. Albert Rivera encara ha d’entendre que en el conjunt d’Espanya el PP és molt més fort que Cs i que no aconseguirà un ’sorpasso’. Aquesta obsessió per fer l’opa al PP el que acabarà provocant és perjudicar la mateixa estructura de Cs com s’ha vist en aquest temps. 

–¿Creu que és una qüestió de personalismes?

–Si estàs oferint una aliança, no la desqualifiquis gaire, no seria elegant. En qualsevol cas, hi ha determinades actituds en Rivera que no van pel camí de la humilitat. I fins aquí puc llegir. 

–¿Com és la relació amb Cs a Catalunya?

–Potencialment hauríem d’intentar veure’ns com a aliats, perquè el constitucionalisme necessita la mateixa paciència que el nacionalisme ha tingut durant molts anys. No és bo guanyar unes eleccions i a l’any anar-se’n sense haver intentat res. 

–El PSC puja a les enquestes. ¿Els electors premien el diàleg amb l’independentisme?

–El diàleg és una bella paraula però quan és trampa, quan no hi ha un diàleg basat en la llei, acaba sent contraproduent. Soc un home de diàleg i de pacte, però no puc dialogar amb un home que està amenaçant amb la insurrecció constantment i amb un procés de desobediència col·lectiva. 

–¿Veu els socialistes més pròxims a ERC que a Cs o el PPC?

–Sí, i crec que és un error perquè el PSC va estar a l’altura els dies 6 i 7 de setembre del 2017 i, en canvi, en un gir copernicà de la seva estratègia, fa tota la sensació que prefereix entendre’s amb l’independentisme. Això sempre és pa per avui i gana per demà. 

–¿Creu que Quim Torra se sotmetrà a la qüestió de confiança que li exigeixen?

–El parlamentarisme no és el fort de Torra. Se sent més còmode en les arengues de carrer i perd molts enters quan és a la tribuna. Per tant, el més normal és que faci tot el possible per evitar qualsevol debat parlamentari on sol sortir bastant malparat.  

–¿Veu motius per aplicar un 155?

–Amb el 155 cal ser molt rigorós. Li correspon al Govern valorar-ho. Tot i així, el valor terapèutic i pedagògic de la llei és absolutament indiscutible. Resulta paradoxal, des del punt de vista del moviment separatista, que l’aplicació de la llei de manera contundent hagi coincidit amb les menors mobilitzacions socials del separatisme. Ja va passar al País Basc: uns deien que la persecució de la ’kale borroka’ portaria unes conseqüències i, al contrari, els carrers es van pacificar immediatament. L’aplicació de la llei de forma seriosa i contundent sempre és positiva.

–No obstant, vostè diu que «són menys, però que estan més radicalitzats».

–Ho vam poder veure aquests últims dies. Moltíssima menys gent al carrer però, la que sortia, més agressiva que mai. Torra busca una insurrecció, un 3-O més intens, i no la tindrà perquè la societat catalana ja no està per això. Però si hi ha gent capaç d’agredir periodistes que estan fent la seva feina, ¿què no seran capaços de fer després de la sentència? 

–La Guàrdia Civil ha detingut aquest dilluns nou persones vinculades als CDR i la fiscalia de l’Audiència Nacional considera que formen part d’«un grup terrorista d’índole secessionista català». Vostè ha esborrat un tuit en el qual donava per fet que els detinguts tenien «bombes» quan les indagacions seguien en marxa. ¿Va recular per responsabilitat?

Efectivament, sempre és millor la prudència, però em temo que les notícies que arriben són molt preocupants.

–¿Què espera de la sentència de l’1-O?

–El que s’espera de la justícia: una sentència justa i que acatarem ens agradi més o menys. 

–¿Què entén per «justa»?

–Com ha sigut fins ara el desenvolupament del judici. N’hi va haver alguns que van voler vendre davant de l’opinió pública internacional que estarem en un simulacre de judici i aquestes mateixes veus ara estan bastant calladetes perquè es va poder veure el judici d’una gran democràcia, obert, transparent, amb mitjans internacionals que van destacar un desenvolupament exemplar on tothom va poder defensar-se. Això és un judici just.

–Part del sobiranisme advoca per exigir l’«amnistia».

–Aquesta figura no té lloc. Insisteixen en la idea de traslladar l’opinió pública internacional que Espanya és una dictadura, i no és així. No poden caricaturitzar la democràcia espanyola amb l’amnistia.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

–L’exdelegat del Govern Enric Millo continua com a president del PP a la província de Girona malgrat ocupar un càrrec a la Junta d’Andalusia. ¿Quan renovaran la direcció?

–Està condicionat per les eleccions. És una situació concreta que resoldrem ben aviat com s’ha resolt a Tarragona, amb una nova direcció. Serà qüestió de poques setmanes que puguem trobar una solució.