L'últim acte de la Segona República

El 27 de febrer de 1939 Manuel Azaña va firmar la seva dimissió com a president de la II República espanyola en un poble pròxim a Ginebra, Collonges-sous-Salève. Ho va fer en una taula d’una casa senyorial propietat de Marcel Griaule, l’home que el va acollir en la primera etapa del seu exili francès.

Aquest escriptori s’ha conservat durant 80 anys gràcies que Griaule i, anys després, el seu net Luc Franzoni van ser plenament conscients del valor simbòlic que tenia el moble en què Azaña va segellar l’últim acte de la República. La família el va donar a l’Ajuntament de Collonges però, descontenta amb el tracte que li van donar, decideix posar-se en contacte amb associacions d’exiliats i refugiats espanyols.

És quan Françoise Ledesma, de 83 anys i filla de republicans espanyols, es compromet a fer arribar a les autoritats espanyoles l’interès de la família Franzoni per donar la taula a Espanya. Un acte commemoratiu de la segona guerra mundial celebrat a Annecy, en què Ledesma coincideix amb membres d’Espanya Global fa la resta i el juliol d’aquest any es firma el canvi de titularitat de la taula.

El moble, petit amb incrustacions florals, ovalat i d’estil Boulle, un famós ebenista francès, va viatjar des de Collonges al consolat de Lió i des d’allà a l’Ambaixada a París, on aquest divendres la secretària d’Estat d’Espanya Global, Irene Lozano, en presència de l’ambaixador Fernando Carderera i diverses autoritats franceses, ha condecorat Franzoni per agrair-li el seu gest.

Símbol de la història

«Azaña troba a França la complicitat de la família Griaule-Franzoni, persones compromeses amb la democràcia i la llibertat, testimoni de la unitat profunda dels europeus al voltant de la pau i la llibertat»,ha destacat Lozano. Al rebre la medalla al mèrit civil, Franzoni, de 68 anys, s’ha mostrat «orgullós» que l’escriptori «vagi a una Espanya democràtica i en pau reconciliada amb ella mateixa».

Notícies relacionades

Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

Sánchez busca llimar les reticències d’Alemanya al català a la UE

 «Per a mi no és una taula, és un símbol que representa la història d’Espanya. Un record no molt alegre, perquè va ser el final d’una època, el final d’un somni», deia Françoise Ledesma a la premsa.

Azaña no només va firmar la seva renúncia a la presidència damunt aquest moble. Probablement també va redactarpart dels seus diaris i aquesta dimensió intel·lectual s’ha posat igualment de relleu durant l’acte. El destí final de la taula  –inventariada com a objecte de patrimoni pel Ministeri d’Afers Estrangers– encara no s’ha decidit, però el novembre formarà part de l’exposició sobre la memòria de l’exili que organitza el Ministeri de Justícia, ha explicat Lozano.