TORNADA A LES URNES
¿Quant costa repetir les eleccions generals? D'entrada, 140 milions d'euros
A aquest pressupost inicial, del qual la partida més gran es destina a despeses de Correus, cal afegir-hi les subvencions als partits polítics

GRAF9259. MADRID, 28/04/2019.- Los primeros votantes del colegio público Pinar del Rey de Madrid recogen papeletas electorales para ejercer su derecho al voto. Los colegios electorales han abierto sus puertas a las 09:00 horas para recoger el voto de los casi 36,9 millones de electores que decidirán este domingo en los comicios generales el reparto de los 350 escaños del Congreso de los Diputados y los 208 del Senado durante la próxima legislatura. Tras la constitución de las mesas a las ocho de la mañana con la comprobación de que estaban los miembros necesarios y la lectura de los manuales, a las nueve de la mañana los electores han comenzado a acudir a las urnas, en una jornada que estará marcada por el sol y con temperaturas, en general, al alza en casi todo el país.-EFE/Javier Lizón. /
La repetició de les eleccions generals el diumenge 10 de novembre del 2019 obligarà el Govern a aprovar una ampliació de crèdit per poder pagar les despeses de la maquinària electoral, amb un pressupost inicial que s’acosta als 140 milions d’euros. Seran, així, 540 milions els gastats del 2015 al 2019 en les quatre eleccions legislatives celebrades. [Segueix les últimes notícies després de l’anunci de noves eleccions generals.]
El procediment és el mateix que el d’abril, perquè tampoc aquelles eleccions estaven previstes. El Consell de Ministres va aprovar l’1 de març una ampliació de crèdit per 134,84 milions d’euros amb càrrec al Fons de Contingència, fons que serveix per pagar necessitats imprevistes i que no es poden ajornar, com és el cas.
En aquesta ocasió s’haurà de repetir la fórmula. El pressupost inicial és el mateix que el de les generals d’abril, 138.961.516,72 euros, segons han confirmat fonts del Ministeri de l’Interior, l’encarregat de l’organització. Amb això es paga des del treball de Correus per fer arribar el vot a distància o la propaganda, fins a la impressió de paperetes i sobres o el desplegament dels membres de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
Al marge d’aquesta despesa queden les subvencions als partits polítics per a les despeses electorals, que no s’inclouen en aquest pressupost. El Govern haurà d’aprovar també un decret fixant les quantitats.
180.000 persones a les meses electorals
Només el treball de Correus suposa el 40,6% del pressupost total, el capítol més car, 56,5 milions d’euros per tramitar el vot a distància, els avisos als membres de la meses electorals, els recursos, la propaganda electoral, etc.
Un altre 14,5% de la despesa pressupostada (20 milions) se l’emporta el que es denomina administració electoral. Recull el cost de les Juntes Electorals, que són les que supervisen el procés, i el de les taules de votació, en les quals van treballar 180.114 persones en les eleccions d’abril. Cadascuna cobra una dieta de 65 euros per la jornada i té dret a una reducció de la jornada laboral l’endemà.
Cost de les telecomunicacions
També és important el cost de les telecomunicacions i la difusió de l’escrutini, del qual s’encarrega una empresa. Per escollir-la s’haurà de convocar de nou un concurs, que en les passades eleccions generals va guanyar Indra, per 7,44 milions d’euros, per sota dels 10 milions que, com a màxim, preveia gastar l’Executiu.
L’empresa elegida s’encarrega de distribuir la informació del recompte, però també donarà suport informàtic a les Juntes Electorals i integrarà els resultats definitius a la base de dades dels resultats electorals del Ministeri de l’Interior.
14 milions per sufragar el desplegament policial
Notícies relacionadesEl pressupost de la despesa electoral inclou també el cost d’organitzar els col·legis electorals, els milions de paperetes i sobres, el muntatge de taules urnes i cabines de votació i el trasllat dels electors que ho necessiten, una logística que es repeteix unes eleccions rere unes altres (13,1 milions).
També es paga el desplegament policial (14 milions pressupostats) i de representants de l’Administració (7,2 milions), el cost de l’Oficina del Cens Electoral (5,8 milions) o la col·laboració dels ajuntaments (7 milions d’euros).
- Drets laborals Renúncies per venjança: la tendència que més temen les empreses
- Pablo Gil, economista: "Això és el que has de fer per invertir si guanyes 1.000 euros al mes"
- Cas Koldo L’Anaís, la «model» que va intentar amagar un disc dur d’Ábalos a la Guàrdia Civil: «Som amics. Amistat pura i dura»
- "Posa’t faldilla i et posaré un 7"
- Successos Resolt un crim 20 anys després a Reus: detinguda per matar l’exparella amb el seu amant per quedar-se la seva empresa
- Oci educatiu Tret de sortida a les colònies d'estiu a Catalunya: els primers autocars surten aquest dissabte
- 5.000 milions d’inversió Espanya proposa Mora la Nova per acollir una de les gigafactories europees d’intel·ligència artificial
- EL PRIMER FITXATGE Joan Garcia, després d’entrar en l’univers del Barça fins al 2031: «Tenia moltíssimes ganes que arribés aquest dia»
- Corrupció La UCO entra a Ferraz per agafar l'email de Santos Cerdán
- Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder