TORNADA A LES URNES

¿Quant costa repetir les eleccions generals? D'entrada, 140 milions d'euros

A aquest pressupost inicial, del qual la partida més gran es destina a despeses de Correus, cal afegir-hi les subvencions als partits polítics

GRAF9259. MADRID, 28/04/2019.- Los primeros votantes del colegio público Pinar del Rey de Madrid recogen papeletas electorales para ejercer su derecho al voto. Los colegios electorales han abierto sus puertas a las 09:00 horas para recoger el voto de los casi 36,9 millones de electores que decidirán este domingo en los comicios generales el reparto de los 350 escaños del Congreso de los Diputados y los 208 del Senado durante la próxima legislatura. Tras la constitución de las mesas a las ocho de la mañana con la comprobación de que estaban los miembros necesarios y la lectura de los manuales, a las nueve de la mañana los electores han comenzado a acudir a las urnas, en una jornada que estará marcada por el sol y con temperaturas, en general, al alza en casi todo el país.-EFE/Javier Lizón.

GRAF9259. MADRID, 28/04/2019.- Los primeros votantes del colegio público Pinar del Rey de Madrid recogen papeletas electorales para ejercer su derecho al voto. Los colegios electorales han abierto sus puertas a las 09:00 horas para recoger el voto de los casi 36,9 millones de electores que decidirán este domingo en los comicios generales el reparto de los 350 escaños del Congreso de los Diputados y los 208 del Senado durante la próxima legislatura. Tras la constitución de las mesas a las ocho de la mañana con la comprobación de que estaban los miembros necesarios y la lectura de los manuales, a las nueve de la mañana los electores han comenzado a acudir a las urnas, en una jornada que estará marcada por el sol y con temperaturas, en general, al alza en casi todo el país.-EFE/Javier Lizón. / Javier Lizón (EFE)

Es llegeix en minuts

Europa Press

La repetició de les eleccions generals el diumenge 10 de novembre del 2019 obligarà el Govern a aprovar una ampliació de crèdit per poder pagar les despeses de la maquinària electoral, amb un pressupost inicial que s’acosta als 140 milions d’euros. Seran, així, 540 milions els gastats del 2015 al 2019 en les quatre eleccions legislatives celebrades. [Segueix les últimes notícies després de l’anunci de noves eleccions generals.]

El procediment és el mateix que el d’abril, perquè tampoc aquelles eleccions estaven previstes. El Consell de Ministres va aprovar l’1 de març una ampliació de crèdit per 134,84 milions d’euros amb càrrec al Fons de Contingència, fons que serveix per pagar necessitats imprevistes i que no es poden ajornar, com és el cas.

En aquesta ocasió s’haurà de repetir la fórmula. El pressupost inicial és el mateix que el de les generals d’abril, 138.961.516,72 euros, segons han confirmat fonts del Ministeri de l’Interior, l’encarregat de l’organització. Amb això es paga des del treball de Correus per fer arribar el vot a distància o la propaganda, fins a la impressió de paperetes i sobres o el desplegament dels membres de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

Al marge d’aquesta despesa queden les subvencions als partits polítics per a les despeses electorals, que no s’inclouen en aquest pressupost. El Govern haurà d’aprovar també un decret fixant les quantitats.

180.000 persones a les meses electorals

Només el treball de Correus suposa el 40,6% del pressupost total, el capítol més car, 56,5 milions d’euros per tramitar el vot a distància, els avisos als membres de la meses electorals, els recursos, la propaganda electoral, etc.

Un altre 14,5% de la despesa pressupostada (20 milions) se l’emporta el que es denomina administració electoral. Recull el cost de les Juntes Electorals, que són les que supervisen el procés, i el de les taules de votació, en les quals van treballar 180.114 persones en les eleccions d’abril. Cadascuna cobra una dieta de 65 euros per la jornada i té dret a una reducció de la jornada laboral l’endemà.

Cost de les telecomunicacions

També és important el cost de les telecomunicacions i la difusió de l’escrutini, del qual s’encarrega una empresa. Per escollir-la s’haurà de convocar de nou un concurs, que en les passades eleccions generals va guanyar Indra, per 7,44 milions d’euros, per sota dels 10 milions que, com a màxim, preveia gastar l’Executiu.

L’empresa elegida s’encarrega de distribuir la informació del recompte, però també donarà suport informàtic a les Juntes Electorals i integrarà els resultats definitius a la base de dades dels resultats electorals del Ministeri de l’Interior.

14 milions per sufragar el desplegament policial

Et pot interesar

El pressupost de la despesa electoral inclou també el cost d’organitzar els col·legis electorals, els milions de paperetes i sobres, el muntatge de taules urnes i cabines de votació i el trasllat dels electors que ho necessiten, una logística que es repeteix unes eleccions rere unes altres (13,1 milions).

També es paga el desplegament policial (14 milions pressupostats) i de representants de l’Administració (7,2 milions), el cost de l’Oficina del Cens Electoral (5,8 milions) o la col·laboració dels ajuntaments (7 milions d’euros).