Anar al contingut

La causa dels atemptats de la Rambla, paralitzada a l'Audiència Nacional pel recompte oficial de víctimes

L'instructor ha rebutjat la personació de gairebé 20 persones que deien que tenien seqüeles psicològiques, però que no eren damnificats directes

Europa Press / Madrid

La causa dels atemptats de la Rambla, paralitzada a l'Audiència Nacional pel recompte oficial de víctimes

JORDI COTRINA

La causa que investiga els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils (Tarragona) del 17 i 18 d’agost del 2017 es troba paralitzada al Jutjat Central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional a causa del recompte oficial de víctimes, ja que, més de dos anys després, encara no s’ha aclarit el nombre real de damnificats en aquesta acció criminal que va deixar 16 persones mortes.

Segons han explicat a Europa Press fonts jurídiques, el problema amb què s’ha trobat l’actual instructor de la causa, el magistrat José Luis Calama, és que gairebé una vintena de persones que diuen ser víctimes dels atemptats han volgut personar-se en el procediment.

Mentre la Direcció General de Suport a Víctimes del Terrorisme recull la informació necessària per elaborar un balanç oficial, que espera tenir llest a finals d’aquest any o principis del 2020, el jutge de l’Audiència Nacional ha hagut de fer una tria pel seu compte en vista de les nombroses peticions.

Per fer una selecció precisa, el magistrat ha sol·licitat informes mèdics d’aquestes persones que es personaven com a víctimes dels atemptats de la cèl·lula gihadista. En el cas dels que ja ha rebutjat, Calama argumenta a les seves interlocutòries, a què ha tingut accés Europa Press, que «els metges forenses no poden establir la relació causa-efecte entre l’atemptat terrorista i les presumptes lesions de naturalesa psíquica referides pels recurrents».

Alguna cosa més que una percepció subjectiva

El magistrat també recorda una sentència del Tribunal Suprem segons la qual «per reivindicar el caràcter de víctima es necessita alguna cosa més que una percepció subjectiva», de manera que «la simple consciència de la mateixa victimització no atorga el concepte d’ofès pel delicte».

Aquesta sentència de l’alt tribunal estableix que «tampoc n’hi ha prou amb l’experiència psicològica de la injustícia» i que la «conceptuació» com a víctima «no pot derivar-se de l’impacte emocional ocasionat pel delicte». «La victimitat, fins i tot entesa en la seva dimensió més històrica, ha d’entendre’s com una condició objectiva, originada per un patiment lligat de forma directa a un fet punible», afirma.

Les fonts consultades per Europa Press han precisat que la majoria dels casos que el jutge ha descartat com a damnificats es tracta de persones que al·legaven seqüeles de tipus psicològic pel que va passar a Barcelona i Cambrils fa dos estius, però ha resultat que no van ser víctimes directes dels atacs.

Mentrestant, el Ministeri de l’Interior calcula que la xifra definitiva de víctimes acabarà rondant el centenar de persones. De moment s’han abonat 5,2 milions d’euros en concepte d’indemnitzacions i s’ha reconegut 96 persones com víctimes, a què cal sumar 24 persones més a qui s’han atorgat ajuts com afectats.

Però alhora, Interior continua provant de resoldre els 549 expedients que ha rebut després de presumptes víctimes, dels quals ja ha resolt el 74%, segons va explicar a Europa Press l’agost passat la mateixa directora general de Suport a les Víctimes del Terrorisme, Sonia Ramos.

El 26% restant procedeix de l’«allau de tramitacions» derivades des de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT), que el juny del 2018 va firmar un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona dirigit per Ada Colau. Ramos ja va avançar que «la immensa majoria dels expedients encara en estudi seran negatius».

L’UAVAT, amb el recolzament del Consistori barceloní, va engegar un telèfon gratuït i es va queixar que Interior no atenia gaires afectats amb seqüeles psicològiques, però segons l’oficina que dirigeix Sonia Ramos, aquests «testimonis» amb seqüeles no són reconeguts per la llei com a víctimes amb dret a indemnització econòmica, tot i que sí que poden tenir ajuda psicològica o donar-se de baixa per malaltia.

El procediment oficial per reconèixer una persona com a víctima del terrorisme està contemplat en la Llei de Reconeixement i Protecció Integral, que estableix una sèrie de requisits clars: haver patit acció terrorista, tenir presència directa en l’acció terrorista o haver patit danys personals conseqüència de l’acte terrorista. Per això també s’utilitzen informes oficials de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

Geolocalització del mòbil de Driss Oukabir

Però el recompte oficial de damnificats –i les corresponents tramitacions per acceptar o no la seva personació en la causa– no és l’únic escull per tancar-ne la instrucció, ja que la defensa d’un dels processats, Driss Oukabir, va sol·licitar una nova diligència.

Es tractava de la geolocalització del seu telèfon mòbil en els dies previs dels atemptats per provar de demostrar que no va ser ni a la casa d’Alcanar (Tarragona) ni en un restaurant de Tona (Barcelona), on dos testimonis el van situar el 16 d’agost.

Al principi, el jutge Calama va encarregar aquesta diligència als Mossos d’Esquadra, però finalment serà la Policia Nacional qui emeti l’informe, del qual encara no s’ha donat trasllat a l’Audiència Nacional, segons les fonts jurídiques consultades.

Processats fa gairebé un any

I tot això, malgrat que ja es complirà un any que el primer instructor, el magistrat Fernando Andreu –ara a la Sala Penal–, emetés una ordre de processament amb un prolix relat dels fets que van tenir lloc a Barcelona i Cambrils i en què no veia prou indicis per atribuir als tres acusats el delicte d’assassinats terroristes.

En concret, Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal estan processats per delictes d’integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d’explosius i estralls en grau de temptativa. A Said Ben Iazza, que va ser detingut a Castelló mesos després dels atemptats, li imputa col·laboració en organització terrorista.

El delicte d’integració en organització terrorista preveu una pena entre 6 i 14 anys de presó. El de fabricació i tinença d’explosius, entre 8 i 15 anys, i el d’estralls, en grau de temptativa, de 10 a 15 anys. El delicte de col·laboració amb organització terrorista està sancionat amb penes que oscil·len entre els 5 i els 10 anys de presó.

Segons el criteri del jutge Andreu, amb qui la Fiscalia va estar d’acord, no hi ha prou indicis que els tres processats coneguessin els plans de la cèl·lula que va executar l’atac. D’aquesta cèl·lula formaven part Mohamed i Omar Hichamy, Moussa Oukabir, Said Aalla i Younes i Houssaine Abouyaaqoub, que van ser abatuts pels Mossos poques hores després dels atemptats, i l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty i Youssef Aalla, que van morir en l’explosió de la casa d’Alcanar un dia abans.

A diferència del criteri d’instructor i Fiscalia, acusacions populars com l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i particulars sí consideren que es pot atribuir als tres processats els 16 assassinats dels atemptats, pel que és més que previsible que la pena que sol·licitaran serà molt més elevada.