Anar al contingut

L'ONZE DE SETEMBRE

¿Què és la Diada de Catalunya? Significat, origen i què se celebra

La festa nacional de Catalunya va començar a commemorar-se el 1886 amb un caire més cultural que polític

Joan Carles Canela

¿Què és la Diada de Catalunya? Significat, origen i què se celebra

La Diada de l’11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya. Malgrat ser la data d’una derrota –la capitulació de Barcelona davant les tropes borbòniques, el 1714–, la commemoració s’ha convertit en una jornada de defensa dels drets i les llibertats del país, i en un acte de reafirmació del caràcter propi de Catalunya i de la seva identitat com a nació.

► Diada 2019, en directe

Símbol habitual de l’inici del curs polític, la festivitat ha acaparat encara més protagonisme a partir de les multitudinàries mobilitzacions independentistes que se succeeixen des del 2012.

Ofrena a Rafael Casanova

La celebració de la Diada es remunta al 1886, any en què diverses entitats del catalanisme cristià van organitzar una missa en record dels morts durant el 1714, defensors de la ciutat de Barcelona en la guerra de successió espanyola. Dos anys més tard es va inaugurar, en ocasió de l’Exposició Universal, l’estàtua de Rafael Casanova, que es convertiria en l’epicentre de les celebracions fins al dia d’avui.

Els actes, de caràcter eminentment cultural, van prosseguir en aquells anys no mancats de traves governamentals, i ja el 1894 es va iniciar la tradició de l’ofrena floral a l’estàtua de Casanova, conseller en cap de Barcelona el 1714.

Nou segle, més càrrega política

El canvi arribaria amb l’entrada al segle XX. La repressió per part de la policia i la imposició de fortes multes el 1901 i el 1905 van dotar la Diada d’un fort caràcter polític. També hi va haver xocs amb els lerrouxistes, que sempre van refusar participar en aquests actes.

Amb la Mancomunitat de Catalunya, el 1914, primera recuperació de les institucions catalanes després de dos segles, i la recuperació de la Generalitat, ja el 1931, es va institucionalitzar la festa amb un format similar a l’actual.

Reivindicació antifranquista en la Diada

Celebrada durant el període republicà, el 1937 va comptar fins i tot amb la participació de la CNT. Prohibida per la dictadura franquista, es van organitzar algunes accions reivindicatives els anys 40 i 70, protagonitzades pel Front Nacional de Catalunya.

La Diada es va convertir en una data assenyalada per a l’oposició antifranquista, i les seves reivindicacions van culminar en l’Onze de Setembre  del 1976, el primer després de la mort de Franco, convocat per l’Assemblea de Catalunya. L’any següent, la Diada es va convertir en un clamor popular sota el lema ‘Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia’, i va unir un milió de persones al centre de Barcelona. 

Posteriorment, es va institucionalitzar de nou, i va ser recollida legalment com a «festa nacional» el 1980. Des d’aleshores, els homenatges a l’estàtua de Rafael Casanova han sigut la tònica habitual dels actes institucionals fins als nostres dies, en els quals les mobilitzacions del sobiranisme han restat certa visibilitat a la commemoració oficial.