Anar al contingut

L'ENDIMONIADA INVESTIDURA

10-N: Eleccions de doble tall

La inestabilitat del vot d'esquerres davant d'un context polític advers podrien perjudicar PSOE i Podem

La sentència de l'1-O i el desenllaç del 'brexit' podrien influir en els electors a l'hora de decidir el seu vot

Jose Rico

10-N: Eleccions de doble tall

FERRAN NADEU

Els estrategs de la Moncloa presumeixen que si toca repetir les eleccions generals el pròxim 10 de novembre, el PSOE obtindria un bon grapat de nous escons. Fins als 150, vaticinen a l’entorn del president en funcions, Pedro Sánchez. L’auguri sona agosarat per a l’exigent votant d’esquerres, que hauria assistit, si arribessin aquests comicis, a la incapacitat dels socialistes i Unides Podem de posar-se d’acord. Però els estudis demoscòpics coincideixen també que aquestes eleccions serien una arma de doble tall per a les forces progressistes, tenint en compte els transvasaments de vots que es van donar en la triple cita amb les urnes de la primavera passada.

Una anàlisi elaborat pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) a partir dels resultats de les generals d’abril i les europees i les municipals de maig alerta d’una forta «volatilitat» i «inestabilitat» del vot dels espanyols. I en aquesta facilitat per canviar de papereta influeix, és clar, el context. «L’enrariment de la situació política juntament amb l’aparició de noves opcions afavoreixen la volatilitat. El vot té un component cada vegada més estratègic i la decisió varia en funció del moment i de la mena d’elecció», resumeix la directora del GESOP, Àngels Pont.

Sentència i ‘brexit’

¿I en quin context se celebrarien, si es confirmessin, les eleccions del 10-N? Doncs probablement després de dos esdeveniments que tindrien un gran impacte en la ciutadania: la sentència del Tribunal Suprem als líders del procés i el desenllaç del ‘brexit’. Pont recorda que la repetició de les anteriors generals, el 2016, va tenir lloc dos dies després del referèndum del ‘brexit’, i atribueix a la «commoció» pel resultat d’aquella consulta l’èxit més gran als comicis dels partits que transmetien més estabilitat: el PP va obtenir un triomf més ampli del previst i no es va produir ‘sorpasso’ de Podem al PSOE.

A l’hora de canviar de papereta, l’electorat d’esquerres està més predisposat que el de dretes, fins i tot quan diversos comicis se celebren el mateix dia. A Madrid capital, per exemple, les formacions conservadores van aconseguir uns resultats molt similars en autonòmiques, municipals i europees, el passat 26 de maig. Al contrari, entre les forces progressistes es van produir forts transvasaments. Un comportament que afegeix vertigen per a les esquerres davant d’una repetició de les generals.

Totes les enquestes mostren un notable grau de descontentament cap a la situació i els actors polítics. Al baròmetre de juliol del CIS, un 38% dels sondejats citava de forma espontània la insatisfacció amb la política com el problema més important d’Espanya. Aquesta inquietud se situava en segon lloc, superada només per l’atur. Al baròmetre del CEO, també al juliol, un 30% dels catalans donava la mateixa resposta respecte del problema més important de Catalunya, i aquesta preocupació era també la segona, darrere del pols independentista.

Fortalesa o fragilitat

Si comparem els resultats de les generals d’abril amb els de les europees de maig –que en aquesta ocasió van mobilitzar més votants per coincidir amb les autonòmiques i municipals–, al conjunt d’Espanya només PSOE i PP van aconseguir un nombre de vots similar en els dos comicis. A Catalunya, només JxCat va superar a les europees (amb Carles Puigdemont de candidat) els resultats de les generals.

«Els 10 punts més d’abstenció  (quatre milions d’electors) serien la principal explicació del retrocés de la majoria de partits. És difícil i agosarat assegurar que aquestes tendències es repetirien al novembre, però són indicatives del grau de fortalesa o fragilitat de cada força política», conclou Pont.

Llegeix els apunts preelectorals del GESOP en castellà o en català