Anar al contingut

ENTREVISTA AL PRESIDENT DEL PARLAMENT

Roger Torrent: «Descartar les eleccions es contradiu amb demanar un referèndum»

«El Govern de concentració és la millor resposta al cicle nou que s'obre després de la sentència de l'1-O»

«ERC hauria d'anar cap a un esquema en què uns s'encarreguen del partit i, altres, de l'Executiu»

Xabi Barrena

¿Li està costant molt a l’independentisme trobar un nou relat vertebrador?

El relat és exactament el mateix i és el del dret a decidir.  Hi ha una majoria de catalans que volen decidir el seu futur i encara no han tingut cap resposta de l’Estat. El referèndum és inevitable. I és evident que les sentències obren un nou cicle polític, d’acumulació de forces que ens han de permetre fer el referèndum, que és l’aspiració dels catalans del 2017, del 2019 i del futur.

Al seu opuscle ‘Reunim-nos’, Carles Puigdemont demana crear una direcció «aliada» que no hagués permès, per exemple, que JxCat i ERC haguessin anat a les municipals de Barcelona amb llistes separades.  ¿La unitat de llistes és enemiga de poder superar el 48% de vot independentista?

El meu objectiu és la independència. De vegades confonem els objectius i s’agafa la unitat electoral com a dogma. Hi ha una majoria secessionista que s’ha de coordinar, però també hi ha una altra majoria sobiranista i fins i tot una altra de més àmplia que el que vol és una solució democràtica del conflicte. Hem de trobar les fórmules que permetin coordinar aquestes tres majories que són concèntriques. I ampliar-les. 

Confrontació democràtica i diàleg ha sigut el binomi de l’estiu. ¿Comparteix la crida que va fer Quim Torra aquest dijous a Madrid a la resistència i la desobediència civil?

Es creen falses dicotomies. Apel·lar constantment a la confrontació ens empetiteix i confiar només en la bona voluntat de l’Estat per seure a negociar és caure en la ingenuïtat. Qualsevol solució concreta passa per tenir en compte dues premisses. La primera és que hem de mantenir la determinació i tota la pressió democràtica que puguem. I, alhora, no hem d’abandonar mai la bandera del diàleg. Perquè la solució serà democràtica. 

I sabent que ni aquest Govern espanyol, ni l’anterior, ni, pel que sembla, el que pogués sortir d’unes eventuals eleccions el 10 de novembre que ve abordaran l’autodeterminació de Catalunya, ¿sobre quines bases es dialoga?

És obvi que hi ha un intent de l’Estat i del PSOE de cronificar el conflicte català i no fer res per abordar-lo de soca-rel. És una evidència. Hem de ser capaços de generar tots els incentius que facin que a l’Estat li surti més a compte políticament negociar aquest referèndum que cronificar el conflicte. I els nostres instruments són la mobilització social i la nostra capacitat d’incidència en la governabilitat de l’Estat. 

Veus postconvergents l’acusen d’esquivar la confrontació. Esgrimeixen com a exemples la no-investidura de Puigdemont i la seva suspensió com a diputat. ¿Vostè i ERC tenen la legalitat vigent com a límit per a la confrontació amb l’Estat?

Fa 88 anys que ERC lluita per la república. No hem de demostrar res ni picar-nos el pit. El nostre full de servei és evident. I nosaltres pensem que el millor recorregut per arribar a aquest objectiu final és fer passos que siguin efectius. La gesticulació no serveix si no obre un escenari de futur, si no ens acosta a l’objectiu polític. ¿I què és ser efectiu en una investidura? Que l’investit pugui prendre possessió i governar. Que enforteixi la institució. 

Vostè va proposar un Govern de concentració, com abans havia fet Pere Aragonès. Veient les reaccions de Torra a una cosa i l’altra, ¿sent que està sota la lupa de la postconvergència?

No. Jo em sento en l’obligació de fer propostes. Això està sobrevolant l’univers independentista des de fa mesos. Jo li dono contingut. Amb una agenda republicana que es basa en polítiques socials i, també compartint un discurs antirepressiu. Aquest Govern de concentració és la millor solució per a l’inici de la nova fase postsentència. 

¿I un Govern quadripartit, amb tres forces d’esquerra però on qui lidera és de centredreta, seria efectiu?  

Qui pensi que, en aquest moment històric després de la sentència, no serà apel·lat pel simple fet de no formar part d’un Executiu s’equivoca i molt. No és cap foto. Per enfortir les institucions es pot reproduir la foto del 3-O.

Ada Colau no participarà a la Diada perquè no se sent apel·lada per la convocatòria.

Repeteixo. Tothom seurà davant el mirall.

¿Creu, com Joan Tardà, que el procés només avançarà si el lidera ERC, per ser l’única frontissa entre els blocs?

ERC és un instrument al servei de la multiplicació de la base electoral. No una finalitat en si mateixa. Com diu [Oriol] Junqueras, nosaltres ens volem assemblar el màxim possible a la societat que representem.

Junqueras va dir que «cap demòcrata pot descartar una votació». ¿Hi coincideix?

Home, seria contradictori. Si es demana un referèndum i es descarta tornar a anar a les urnes... Als demòcrates les urnes mai ens fan por. Al contrari.  

Si s’avancen les eleccions s’obrirà el dubte de qui és el candidat d’ERC. ¿Optarà a ser-ho?

Junqueras és el candidat d’ERC. Però no vull tractar ningú d’ingenu. Si es confirma la inhabilitació, dins el partit hi ha molt talent. També femení. Jo sempre estic al servei del partit. 

¿Creu que hi podria haver un pacte entre el PSC i JxCat al Govern? 

Qualsevol futur Govern hauria de tenir molt present l’agenda republicana. Si hi ha un acord que no la comparteix, ERC no hi participarà.

¿Aplicaria el ’model PNB’ a ERC? És a dir, un candidat i un líder de la força política.

Hi ha un esquema de partit ideal que s’assembla bastant a això. Sense dir noms. Una part de l’organització es dedica a fer funcionar el partit i una altra destina els seus esforços a les institucions. Caldria anar cap a un esquema així.

Si hi ha nova sessió d’investidura de Pedro Sánchez, ¿ERC mantindrà la seva  abstenció?

Ja ho veurem. No sabem si hi haurà un altre debat. La irresponsabilitat de Sánchez fa que avui hi hagi una incertesa total. Dit això, ERC ha de fer la mateixa reflexió que ja va fer el juliol. És evident que Sánchez no fa res per resoldre el conflicte amb Catalunya. Però alhora, ERC ha de pensar què és el que més li convé a l’independentisme. Convé més un Govern en minoria o el risc d’anar a unes altres eleccions i a un Govern de tripartit ultra. 

¿Aquest debat genera tensió al si d’ERC? Hi ha qui demana una votació interna sobre la investidura

No. És obvi que ERC és cada vegada més gran i hi ha més matisos. Però els debats segueixen el seu curs. ¿Urnes? La fórmula pot ser qualsevol: el consell nacional, la direcció del partit o qualsevol altre mecanisme, però sempre escoltant la militància.