L'independentisme refreda la via unilateral després de la sentència

La ‘pax Diada’entre la postconvergència i ERC es va esquerdar dissabte passat després de la picabaralla entre les dues primeres autoritats catalanes, el president del Govern, Quim Torra i el president del Parlament, Roger Torrent. Arran de la possible resposta a la sentència de l’1-O, aquest últim va advocar per un Govern de concentració (amb els comuns i la CUP) i Torra, potser considerant que Torrent es ficava en la seva àrea competencial, va respondre com un ressort que el que s’havia de fer era investir una vegada per sempre Carles Puigdemont president. Una forma com qualsevol altra de recordar al president del Parlament que, per als postconvergents, ell té els peus de fang per no haver procedit amb la sessió d’investidura (a distància) de Puigdemont el 30 de gener del 2018.

Tot això va passar el cap de setmana del conclave independentista a Ginebra, on es van reunir JxCat, ERC, la CUP i les entitats sobiranistes, encapçalats per Puigdemont, Torra i Marta Rovira. Sense que es pugui assegurar que hi va haver pacte, sí que hi va haver una "posició generalitzada" que no es posaria en perill les institucions catalanes, com podria ser el Parlament. En altres paraules, es va acceptar que no era apropiat intentar investir Puigdemont, en una trobada que es va celebrar en un clima de conciliació i entesa en què, almenys, van aconseguir acostar posicions.

Tsunami 'caribeny'

Quant a la resposta social, va emergir ahir el naixement d’una plataforma amb el nom Tsunami Democràtic, que part de la societat civil per impulsar una reacció sostinguda, més enllà de la sentència del Suprem, des de "la no-violència i la desobediència civil com a instruments" que va agradar als assistents a la cimera. Al constituir-se llum a través de les xarxes socials (la web es va registrar el 23 de juliol a l’illa caribenya de Saint Kitts&Nevis), Oriol Junqueras, Puigdemont i les primeres espases del sobiranisme la van beneir. Per als partits suposa una manera d’espolsar-se responsabilitats d’agitació i propaganda; per a les entitats, un altre actor amb qui coordinar-se. No obstant, aquest prefereix exercir sense portaveus.

Mentrestant, l’ANC i Òmnium Cultural ultimen els preparatius per tornar als carrers amb motiu de la Diada. La presidenta de l’Assemblea no té per costum consensuar els discursos amb el secretariat nacional, però fonts de l’organització apunten que ha anat virant el contundent discurs unilateralista a posicions que generen més consens, com són les crides a la "unitat d’acció". 

I això, inevitablement, agreuja al·legats com l’exigència d’un avançament electoral amb la condició que si l’independentisme supera la majoria s’ha de crear un nou Estat, que va fer sonar mesos enrere. I és que, en el fons, hi ha consens a mantenir la pau, almenys, fins que s’acabi el cicle de mobilitzacions que desencadenarà la sentència.

Mobilització permanent

Notícies relacionades

«Tornarem", lema de la Diada del Govern i el Parlament

Neix Tsunami Democràtic per impulsar la desobediència civil com a resposta a la sentència de l'1-O

L’entitat presidida per Jordi Cuixart se centrarà a exigir l’"absolució" dels independentistes processats, i insistirà en "el dret a exercir els drets fonamentals" que es van sotmetre a judici. Dit d’una altra manera: apel·laran a la "mobilització constant i massiva", a la desobediència civil, que conjuri el "80% de la societat catalana que recolza la llibertat dels presos i el dret a l’autodeterminació". 

Per la seva banda, els Comitès de Defensa de la República (CDR) segueixen les seves crides a recompondre’s després d’haver perdut pes en l'escena política i preparen les seves pròpies accions com a reacció a la sentència de l’1-O.