Anar al contingut

EL DILEMA CATALÀ

Junqueras ungeix Aragonès com a candidat d'ERC a la Generalitat

El líder elegeix el vicepresident com a cap de llista pel seu coneixement del mitjà i de la gestió

Juntament també amb el conseller, les quinieles situen Torrent i, com a 'outsiders' Tardà i fins i tot, Rufián

Xabi Barrena

Junqueras ungeix Aragonès com a candidat d'ERC a la Generalitat

Alejandro Garcia

Malgrat que tant Pere Aragonès, a començaments d’agost, com Joan Tardà, la setmana passada, van anar vinculant a ERC amb la idea que hi hagi eleccions a Catalunya, va ser Oriol Junqueras el que, dilluns passat, va acabar amb un tabú dels republicans. El líder d’ERC, quan va dir allò que no hi havia descartar "un avanç electoral" com a resposta a la sentència de l’1-O, va liquidar les pors que envoltaven la seva força a ser qualificats d’oportunistes per demanar eleccions a l’empara d’unes enquestes que els són favorables, i va deixar en l’aire la pregunta de qui seria el candidat republicà a aquestes eleccions.

Tots aquells càrrecs del partit que aquest diari ha preguntat han respost que el candidat és el mateix Junqueras. Una forma d’expressar que abans i després del congrés d’aquesta tardor, i abans i després de les pròximes eleccions, qui mana i manarà és 'el cap', com es coneix Junqueras en el partit.

Dit això, i preveient una sentència condemnatòria (tot i que fos lleu), és obvi que el candidat no serà Junqueras. En els últims mesos, la qüestió ha anat de boca en boca a la seu del carrer de Calàbria de Barcelona, però sempre en l’àmbit privat. El partit no ha abordat encara a cap conclave la qüestió, segons coincideixen diverses fonts.

Els noms que es posen a la quiniela són quatre. A diferent nivell. En el primer hi hauria un derbi de 'joves’, entre el mateix Aragonès i el president del Parlament, Roger Torrent. Una tercera via, a fi d’evitar una batalla fratricida i, fins i tot, foragitar tota lectura en clau successòria de Junqueras, és Joan Tardà. Fins i tot a l’esquena dels seus propis desitjos, que no són altres d’anar deixant la primera línia. Però es pot recordar que, en el pla de contingència que manejava Junqueras a l’hivern del 2017, en cas d’inhabilitació pròpia després del referèndum, es guardava un possible paper clau per a l’exdiputat al Congrés.

I encara una quarta, potser un simple esbós del que pot venir en un futur, és a dir, que ni els que el nomenen consideren que tingui opcions en aquest torn, és Gabriel Rufián

Millor candidat, millor 'president'

Aragonès i Torrent són dos perfils complementaris. Al president del Parlament l’acompanya una aurèola de carisma i una innegable presència com a candidat. El vicepresident, per la seva banda, com a conseller d’Economia i, abans, com a secretari del departament, es coneix el Govern i les seves tortuositats. "Un seria un gran candidat; l’altre un gran president", simplifica una de les diverses veus consultades.

L’entorn de Torrent no confirma ni desmenteix que el president del Parlament s’hagi de presentar a les primàries. No fins que es convoquin. Sí que assenyala que si Junqueras no és el candidat, aquest ha de "representar els valors republicans i els grans consensos de país". "Per sort, en el partit hi ha molta gent preparada per assumir aquestes responsabilitats. També dones, que solen quedar-se fora de les quinieles," sentencia aquesta veu.

Unes línies enrere s’ha asseverat que Junqueras mana i manarà. I en virtut d’aquest poder, segons tornen a coincidir diverses fonts, ell ja ha elegit. En una reunió en el Centre Penitenciari Lledoners, datada per un alt membre del partit "al juliol", Junqueras va ungir Aragonès com a candidat a la presidència de la Generalitat.

És des d’aleshores que el vicepresident –actual líder extramurs del partit, també beneït per Junqueras, i que en el pròxim congrés assumirà encara més rang de rellevància– que recorre les seccions locals del partit. L’eventual falta de carisma d’Aragonès preocupa una part de la dirigència del partit. D’altres, potser recordant l’exemple (amb perdó) de José María Aznar, afirmen que el "carisma es construeix".

Suau en les formes

En aquesta línia de construcció del futur candidat, no és forassenyat incloure, com bé va detectar el representant dels 'comuns' en la comissió d’Economia del Parlament, David Cid, en la compareixença del republicà per explicar el tancament de caixa del Govern davant dels incompliments financers de l’Executiu de Pedro Sánchez.

I és que Aragonès, com a deixeble avantatjat de Junqueras, és un fidel seguidor de la doctrina 'suau en les formes, dur en el fons’. Negociador, juntament amb Elsa Artadi, amb la vicepresidenta Carmen Calvo, fins que es van trencar les converses i interlocutor republicà amb Pedro Sánchez, a Aragonès li faltava una mica de duresa de formes. I la va aconseguir amb una més que solvent compareixença i l’anunci que portaria el Govern als tribunals.

Una veu pròxima al sector crític recentment nascut al voltant del Col·lectiu Primer d’Octubre assenyala que la seva aposta com a candidat és "aquell que elegeixi la militància", en una òbvia referència a les eleccions primàries. Falta per veure si a més d’Aragonès es presenta algú més. L’opinió de Junqueras, com en tot, pesarà molt. Així mateix, caldrà esperar si, quan es doni el tret de pistola oficial, els crítics presenten algú amb aspiracions a obtenir els mínims avals requerits i portar Aragonès a les urnes internes. La direcció ho dubta.