Pau Ricomà: «S'ha d'acabar amb el clientelisme a Tarragona»

Pau Ricomà (Tarragona, 1957) diu que no li agrada jugar a les quinieles, però ha sabut resoldre al seu favor l’empat electoral d’ERC –partit en què milita des de fa gairebé dues dècades– amb el PSC a set regidors al tancar un acord amb En Comú Podem per garantir la governabilitat de la seva ciutat, i acaparar els vots de Junts per Tarragona i la CUP per investir-lo. No satisfet amb això, aspira a governar “a quatre bandes”.

¿Arribaran a bon port les negociacions amb la CUP?

Després de l’aturada estival reprendrem les converses des de la confiança mútua per a, si es pot, revisar el cartipàs i repartir tasques i obligacions.

Però la CUP posa algunes condicions, com la rebaixa de sous i la defensa sobiranista.

Aquest no és el debat real de les converses, sinó com ens organitzem per impulsar un canvi a la ciutat basat en la convivència. Partim de l’entesa mútua i el respecte en totes les posicions. Dit això, considero que la responsabilitat d’alcalde ha d’anar acompanyada d’una retribució adequada, com en qualsevol empresa privada. En molts temes nacionals no coincidim amb moltes de les visions de la resta de partits, però en el govern cada partit s’expressarà a la seva manera i la convivència no vindrà per fer callar l’altre, sinó pel respecte al que digui.

¿També espera que Junts per Tarragona estigui en el govern?

No han exigit entrar en el govern, però sí que hem tancat un pacte que els atorga una quota de govern amb, per exemple, responsabilitats en algunes empreses municipals.

¿S’han unit per evitar que Josep Fèlix Ballesteros tornés a l’alcaldia, com ha ocorregut a Badalona amb Xavier García Albiol?

L’aposta no és una suma perquè no governi el PSC, sinó obrir una etapa per treballar més per la ciutadania i acabar amb el clientelisme instal·lat a Tarragona. Per canviar el rumb de la ciutat, en positiu.

¿Clientelisme és sinònim de tracte de favor?

En general, no s’han aplicat criteris objectius i igualitaris en determinades actuacions i no s’ha gestionat des de la igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania. Els exemples els trobem en el repartiment de qualsevol mena de subvencions i en com s’han comptabilitzat en els pressupostos, imputant-les en diferents àrees.

¿Els Jocs del Mediterrani van ser el taló d’Aquil·les de Ballesteros?

Van ser diverses coses. La cerimònia inaugural dels Jocs va ser de tot menys la projecció internacional de Tarragona, però sobretot l’error va ser governar d’esquena a la gent. Durant l’1-O, a Tarragona es va pegar als veïns i l’única actuació penosa que va fer l’alcalde va ser –cap a les vuit de la tarda– difondre un vídeo per criticar la violència exercida tant per la Policia Nacional com pels veïns, per parapetar-se darrere de contenidors. Això va ser insultant. Més enllà del que pensi cadascú, un alcalde ha de defensar la seva gent i, evidentment, l’1-O no hi havia cap motiu per pegar a la població.

¿Ara tindran un alcalde per defensar-los?

La ciutadania no vol confrontacions inútils, sinó un canvi en positiu per sumar i, en aquest sentit, crec humilmente que ERC va ser el partit que va proposar un programa de canvi més clar, més participatiu i convivencial. És la nostra clau: canvi i convivència són els nostres dos objectius i crec que la gent ho ha entès.

¿Creu que la convivència entre veïns està erosionada?

Al contrari. Acabem de celebrar les Festes de Sant Magí i és la primera vegada en anys que, sobretot en la processó, els xiulets o manifestacions habituals s’han canviat per aplaudiments, somriures i ‘selfies’.

¿Què espera de la Diada quan falten poques setmanes perquè se celebri?

Unitat amb objectius cívics compartits. Ha de passar per sobre de la interpretació que cadascú faci de la situació i la solució per a Catalunya. Des d’una ciutat molt diversa com Tarragona, l’única manera d’avançar com a municipi i com a país és des del diàleg, el consens i la cooperació, perquè l’objectiu per a una part molt important de la població continua sent el mateix. Ens hem d’explicar a la societat de la millor manera per intentar sumar i créixer, i entendre que el que no vol sumar no és perquè vulgui fer mal.

¿I el canvi de ciutat que impulsarà ERC amb la resta de forces, en què es concretarà?

La participació ciutadana serà clau a través de la creació de cinc consells de districte: Ponent, Nord, Centre Històric, Eixample i Llevant. Seran un canal de participació pel qual les activitats veïnals, cíviques esportives, lúdiques, culturals, artístiques, els centres de salut, les escoles, els serveis socials... hi tindran veu. Les actuacions municipals no es dirigiran des de l’ajuntament, sinó que seran els districtes els que abordaran els problemes i plantejaran solucions. L’apoderament dels ciutadans és la clau del futur de Tarragona.

¿Quins són els problemes més urgents?

El valor de l’espai públic, la desertització comercial en determinades zones, recuperar la cultura com a motor de transformació i, sobretot, abordar el problema de la vivenda. L’urbanisme serà un camp de batalla. Mentre un informe de l’Agència Catalana de l’Habitatge determina que som la ciutat de Catalunya amb més pisos en estat ruïnós, s’ha planificat un projecte com el de la Budellera per expandir la ciutat amb importants afectacions en els àmbits paisatgístics i mediambientals. L’informe d’Habitatge xifra en el 5% el percentatge de primeres vivendes que tenim en estat ruïnós o amb problemes estructurals, doblant el percentatge de ciutats amb poblacions similars a la nostra. A Sabadell o Terrassa és de l’1,4%, i en altres de bastant envellides com Reus, Tortosa o Valls està entre l’1,4% i el 2,5%.

¿Paralitzarà el projecte de la Budellera, amb més de 4.000 noves vivendes al barri de Llevant?

No té sentit construir un barri d’aquestes dimensions quan al centre de la ciutat tenim una oferta buida, tot i que obsoleta. Treballarem per revertir la situació facilitant ajuts a la rehabilitació a través d’altres administracions i utilitzant tots els recursos legals existents per pressionar els propietaris d’immobles en mal estat.

¿Com estan les arques de Tarragona?

Encara estem treballant en l’anàlisi de la situació comptable que hem heretat. Però sobretot hi ha una certa confusió en les coses. En la gestió municipal no hi havia transparència i objectivitat. Però no hem decidit encara si encarregarem una auditoria.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

¿És un error veure només el patrimoni històric com a valor cultural de la ciutat?

El patrimoni monumental és una part important a la qual no podem renunciar i en la qual treballarem per convertir les visites en autèntiques experiències per al visitant. Però després de moltes dècades de funcionament del Conservatori de Música, de l’Escola d’Art i de les universitats, tenim una generació amb més creadors, millors intèrprets i millors gestors culturals que no disposa d’eines perquè es visualitzi la seva feina. Entre el patrimoni i la cultura contemporània hi pot haver un diàleg constant i visible que la ciutat pot aprofitar.