com a resposta a la sentència

Junqueras enfonsa la bretxa amb Puigdemont i s'obre a eleccions

El líder d'ERC no descarta l'avenç dels comicis després de la sentència de l'1-O

Afirma que l'opció de «confrontació» amb l'Estat que defensa Puigdemont no és viable

zentauroepp48602886 pla mitj   extret de senyal institucional  del l der d erc  190612170125

zentauroepp48602886 pla mitj extret de senyal institucional del l der d erc 190612170125 / Senyal Tribunal Suprem

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

La principal característica d’aquesta fase del procés és que, a diferència de temporades anteriors, ningú, en el bàndol independentista, es molesta gens ni mica en  maquillar, si més no, les profundes discrepàncies que separen els principals actors. És més, un cop assumida la bretxa, es podria dir que la postconvergència i ERC es dediquen a remarcar el que els diferencia, volent així convertir-se en la referència de l’electorat afí. Tot això a poques setmanes del ‘season finale’ de la sentència pel judici al procés.

Aquest dilluns va ser el líder d’ERC, Oriol Junqueras, qui va indicar el camí als seus. I ho va fer situant-se en les antípodes de Carles Puigdemont i redoblant la pressió sobre Quim Torra perquè, com a mínim, no passi tan ràpid per sobre de l’opció i convocar eleccions quan es conegui la sentència.

I és que això, la “resposta” a la sentència, és el motor d’arrencada de qualsevol estratègia independentista. Amb els seus vaivens. Va ser Torra qui va apuntar, en un primer moment, a unes possibles eleccions com a resposta a la sentència. Una iniciativa que, ‘sottovoce’, no desplaïa als republicans, perquè les enquestes els són favorables, però va causar terror en la postconvergència. Justament pel contrari, perquè la demoscòpia els dibuixa un àrid panorama.

Amb els mesos, i gràcies als dots de persuasió, Junts per Catalunya ha fet virar Torra fins a la seva posició més recent, que és, ni més ni menys, esgotar la legislatura.

En sentit contrari, ERC, públicament, sempre havia dit que no apostava per un avenç electoral, si més no per no ser acusats de dinamitar el Govern per motius electoralistes. Això fins a la setmana passada, quan l’exdiputat Joan Tardà, sempre en la línia d’Oriol Junqueras, com aquest dilluns s’ha demostrat, va apostar pels comicis a la tardor i la creació d’un Govern de concentració, amb ERC, JxCat, els comuns i la CUP.

Subtilesa ‘junquerista’

I Junqueras, en una entrevista escrita amb Catalunya Ràdio,des del C.P. Lledoners, va asseverar que “convocar eleccions és una opció que no s’ha de descartar mai”. No demana eleccions, és cert, però en l’idioma junquerista, sempre de tall vaticanista, és a dir, subtil, el missatge és clar. Fins i tot el dia, perquè Torra, que és qui té la potestat de convocar eleccions, va visitar els presos preventius dilluns al recinte del Bages.

Les paraules de Junqueras i la pressió a què sotmeten no són superficials. ERC és el soci d’un Govern minoritari que, per acabar-ho d’adobar, és l’actor principal en la negociació pressupostària que s’acosta, amb els comuns i fins i tot amb el PSC. Si no aprovar uns comptes és acceptat com a motiu immediat d’avenç electoral, com va fer Pedro Sánchez (a l’atzar també de les enquestes que li eren favorables, tot cal dir-ho), si aquest fracàs suposa el segon exercici de legislatura, sembla que el camí a les urnes ja haurà començat.

Contundència contra Puigdemont

Més contundent es va mostrar el líder d’ERC sobre l’estratègia a seguir, enfonsant fins i tot més aquesta bretxa que el separa de Carles Puigdemont. Després del breu llibre de l’expresident, presentat fa poc i en el qual crida a la confrontació amb l’Estat, en plena coincidència amb els sectors més “hiperventilats” de l’independentisme, Junqueras va advocar per tot el contrari.  

En el que de facto, i una vegada més, suposa un reconeixement a l’escrit per Tardà de cara al congrés, cosa que la força republicana celebrarà aquesta tardor, Junqueras va opinar que la solució només arribarà a través del “diàleg” i la “democràcia”.

Notícies relacionades

“Només amb el diàleg s’arriba a consensos amb tots els ciutadans perquè tenim l’obligació de dirigir-nos a tots, als independentistes i als que encara dubten”, va afirmar. Junqueras, ja abans de l’1-O, explicava que el final del conflicte vindria de bracet de taules multilaterals amb tots els actors afectats per una eventual independència de Catalunya, entre els quals comptava les institucions europees, tenidores, el Banc Central, d’un bon feix de deute públic del Regne d’Espanya.

Junqueras, davant del cèrcol que els entorns “hiperventilats” i propers a Puigdemont sotmeten a ERC, va llançar també un missatge molt interpretable: “ERC ha de sobreactuar ni cridar per dir que és independentista. Ho sap tothom”.