ELS ALCALDES DEL 26-M

Jordi Ballart: «Terrassa és plural i està dividida, com Catalunya»

L'alcalde de Terrassa assegura que en el seu partit no hi ha «disciplina de vot, sinó llibertat de consciència»

«No soc independentista, però sí que defenso la democràcia», afirma l'exregidor socialista

Jordi Ballart: «Terrassa és plural i està dividida, com Catalunya»

ALBERT BERTRAN

5
Es llegeix en minuts
Maria Fàbregas

Té una cita pendent amb el president, Quim Torra, per al setembre perquè va agafar al vol la proposta que li va llançar a la Cambra de Comerç de Terrassa per a una reunió bilateral com a alcalde de la tercera ciutat de Catalunya. I una llarga llista de reclamacions que Jordi Ballart (Terrassa, 1980) considera greuges comparatius.

¿Què espera d’aquesta trobada?

La creació d’una comissió bilateral per tractar temes com el cobriment de la riera de Palau i la naturalització de la riera de les Arenes; l’equiparació de les tarifes del transport públic amb ciutats com Sabadell o Sant Cugat –no entenem per què som en zona 3 de l’àrea metropolitana–, perquè existeixen resolucions aprovades al Parlament per revertir aquesta situació i mai s’ha portat a la pràctica; i tot i que també hi estiguin implicades altres administracions, abordarem l’acabament de la B-40 o la necessitat d’un enllaç ferroviari amb el Vallès Oriental, amb la seva capital, Granollers.

El seu actual pacte de govern amb ERC, i després de la seva dimissió com a alcalde i el cessament de la militància al PSC el 2017, fa que molts interpretin que Terrassa és una ciutat independentista.

Els resultats electorals a Terrassa són sempre un fidel reflex dels autonòmics. Es demostra que és una ciutat plural i dividida, com el país. Amb més partidaris de la independència al centre de la localitat i més diversitat als barris. Pel que fa a mi, no soc independentista, però sí que defenso la democràcia i crec que per resoldre el conflicte polític s’haurà de fer un referèndum legal i acordat. I evidentment, estic en contra que hi hagi persones a presó per les seves idees i que existeixi la repressió que vam veure durant l’1-O. A això li diuen ser equidistant, però es tracta de ser demòcrata en un estat federal. Vaig sortir del PSC pel seu recolzament a l’aplicació del 155, que va ser la gota d’una desconnexió que ja venia d’abans per altres qüestions.

¿A Tot per Terrassa (TxT), una candidatura ciutadana, podrà gestionar aquesta diversitat?

Tot x Terrassa és un projecte 100% municipalista, de gent que estem a favor de la democràcia i contra la repressió, i dins d’això hi ha diverses visions sobre la relació territorial. Hi ha gent independentista, unionista, federalista... No ens uneix ni la independència de Catalunya, ni la unitat d’Espanya, sinó uns valors molt concrets: el ‘terrassanquisme’ i el municipalisme. Sobre les qüestions nacionalistes que s’abordin en el ple municipal, donarem llibertat de vot als regidors perquè no defensem la disciplina de partit, sinó la llibertat de consciència.

¿Influeix el fet que l’exconseller Lluís Puig hagi sigut elegit regidor per JxCat i que Meritxell Lluís, dona de l’exconseller Josep Rull, també ho sigui?

En l’últim ple vam expressar per majoria la solidaritat amb els presos i les seves famílies i en vam exigir la llibertat immediata, però JxCat ens reclamava que pengéssim una pancarta pels presos (mentre que per aquelles dates estava entregant la Diputació de Barcelona al 155). No ho vam acceptar perquè el Govern municipal no patrimonialitzarà ni la façana ni el balcó de l’ajuntament per una posició ideològica concreta. Vam optar millor per buscar un espai neutral a la ciutat.

¿L’acord amb ERC per a la seva alcaldia s’ha traduït en un pacte de govern?

Som dos partits en un únic govern sense quotes per al repartiment de responsabilitats. ERC té dues regidories: una de nova creació, Cicles de Vida, i la de Promoció Econòmica. I en totes les àrees hi ha responsabilitats creuades, amb regidors de TxT i d’ERC.

A l’oposició tindrà el seu anterior partit, el PSC.

Sí, el partit en el qual sempre vaig fer política estarà a l’oposició. El PSC ha abandonat els valors fundacions i vol abandonar la ‘s’ de socialista, però continua sent un partit rellevant a la ciutat i dialogarem amb ells. En qualsevol cas, sense mirar pel retrovisor, perquè no guardo cap rancor als regidors del PSC.

¿Quins reptes s’han plantejat?

La nostra prioritat: Terrassa ha de ser una sola ciutat cohesionada. Hi ha desequilibris entre barris que no progressen de la mateixa manera i algunes barreres físiques, com les rieres que divideixen la ciutat, la de les Arenes i la del Palau. Abordarem en aquest mandat el cobriment de la riera del Palau i per a les Arenes, un projecte per a una naturalització similar al que han fet alguns municipis del Besòs.

¿Aquests projectes depenen d’altres administracions?

Qualsevol intervenció sobre les rieres depèn del seu titular, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), però si l’ajuntament no elabora els projectes i els presenta, l’ACA no vindrà a resoldre’ns el problema. Des de fa uns anys ja es va desentendre del manteniment i la neteja de les rieres, i no l’ha realitzada fins que es va tancar un acord per assumir el finançament del cost al 50% amb els ajuntaments. Per això volem que validin els nostres projectes i ens ajudin a buscar recursos d’altres administracions estatals o europees.

Pel pes que tenen les dues comarques del Vallès, ¿és partidari de crear una figura supraadministrativa?

És necessari revisar tota l’estructura administrativa de Catalunya i posar ordre institucional perquè hi ha moltes coses que s’encavalquen (les diputacions, els consells comarcals, que han de compaginar-se amb l’àrea metropolitana que agrupa importants ciutats, les futures vegueries. Les comarques del Vallès, que representem el 17% del PIB català, volem deixar de ser la rebotiga de Barcelona i que les decisions es prenguin a la capital i s’enquistin models com les infraestructures radials. Per això, ens afegim a les reivindicacions de la plataforma civicosocial i econòmica Fem Vallès per veure com articulem aquest nou organisme que pot ser un òrgan o un espai més flexible i més obert.

Notícies relacionades

¿Portarà TxT a les possibles eleccions autonòmiques?

No, en cap cas. No tenim vocació de fer política nacional, ni d’obrir franquícies en altres municipis. Des de la nostra posició local podem parlar amb tots els partits i institucions, de tu a tu, i ser contundents a l’hora de defensar la ciutat i les seves reivindicacions.

“Les noves generacions han superat la rivalitat amb Sabadell”

<strong><span style="font-size: 1.6rem;">¿Identifica els pros i contres (¿?) entre Terrassa i Sabadell?</span></strong>