Isabel Díaz Ayuso, la nova cara del vell PP

Isabel Díaz Ayuso és la nova presidenta de la Comunitat de Madrid. I també una de les cares més visibles de la nova etapa que Pablo Casado, el seu principal valedor, va inaugurar en el PP l’estiu passat. No obstant, tot i que desconeguda per al gran públic fins fa uns mesos, la política madrilenya porta des del 2005  militant en la formació conservadora. S’ha passat 16 anys ocupant diversos càrrecs en l’administració i fent-se, en la seva època de diputada autonòmica, amb les expresidentes madrilenyes Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes. Unes amistats amb el vell PP de les quals ara renega. 

Nascuda l’octubre de 1978 al barri de Chamberí (Madrid), Díaz Ayuso va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Complutense. Es va especialitzar en Comunicació Política, va iniciar un doctorat i va treballar en diversos mitjans de comunicació –especialment en ràdio. No obstant, la decisió d’afiliar-se al Partit Popular el 2005, quan Casado era el president de les Noves Generacions, li va fer trobar la clau per entrar en la primera línia política: la seva amistat amb l’actual president del PP. 

Aguirre i Cifuentes

La recent petició de la Fiscalia Anticorrupció d’imputar Aguirre i Cifuentes per presumptes irregularitats en el finançament del PP madrileny han posat el focus sobre el passat de Díaz Ayuso. La política madrilenya va assegurar no haver tingut a penes relació amb cap de les dues i intenta posar distància amb l’antiga guàrdia del PP. Però en realitat gran part de la seva carrera ha sigut sota l’atenta mirada de les dues expresidentes de la Comunitat. 

L’any 2006, arribada recentment al partit, va entrar a formar part del departament de premsa del Govern autonòmic, encapçalat per Aguirre. Es va guanyar la simpatia de l’exdirigent conservadora i va passar a encarregar-se personalment de les seves xarxes socials i de les del seu gos, Pecas, que tenia el seu propi compte de Twitter. A més, en aquells anys va estar empleada a Madrid Network, una entitat públicoprivada creada per Aguirre, on cobrava 4.200 euros al mes.

Aquest passat ha caigut sobre Díaz Ayuso com una galleda d’aigua freda. En els últims dies, diversos mitjans de comunicació van situar a la política madrilenya com la intermediària entre el PP i membres de la trama Púnica en una operació per millorar la imatge d’Aguirre a internet en les eleccions autonòmiques del 2011. Uns comicis en els quals ella mateixa va obtenir un escó en l’Assemblea de Madrid després de la renúncia d’un dels seus companys. 

També va estar sota les ordres de Cifuentes, de qui ara abjura. En concret, es va encarregar de la seva campanya digital en les eleccions del 2015 i més tard va ocupar la viceconselleria de Presidència i Justícia de la Comunitat. Ja que va abandonar quan Cifuentes va dimitir després de l’escàndol del seu màster. 

L’‘era Casado’

Un cop fora de l’Assemblea de Madrid, va tornar al quarter general del PP alcarrer Génova. No va haver d’esperar gaire fins que Casado va aconseguir els comandaments del partit i la va rescatar per col·locar-la al capdavant de la secretaria de comunicació, lloc que ocupava ell fins aquell moment. No obstant, uns mesos més tard el president conservador anunciava la candidatura de Díaz Ayuso a la presidència de Madrid. 

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Aquell va ser el tret de sortida a una campanya electoral plena de frases controvertides. Entre altres, la candidata va demanar considerar als “concebuts no nascuts” com un membre més de la unitat familiar, proposta que no va ser capaç d’explicar com s’hauria de dur a terme, va assegurar que els embussos són “una senya d’identitat de Madrid” i va criticar aquells que utilitzen el terme “feina porqueria” perquè podia resultar “ofensiu per a la persona que potser desitja tenir aquesta feina”. 

Polèmiques que l’han portat a moderar el seu discurs i que no li van impedir treure uns resultats electorals suficients per pactar amb Cs i Vox, mantenir el poder a la Comunitat de Madrid i salvar la imatge de Casado.