Anar al contingut

JUDICI PER L'1-O

La sentència del procés, clau per tornar a reclamar Puigdemont

Una sentència condemnatòria del Tribunal Suprem espanyol reforçaria una altra euroordre per a l'entrega de l'expresident

Un altre moment per tornar-ho a intentar seria quan es pronunciés la justícia europea, però per això caldrà esperar anys

Ángeles Vázquez

La sentència del procés, clau per tornar a reclamar Puigdemont

PATRICK SEEGER

Acabat el judici contra els líders del procés, només falta conèixer la sentència que determinarà què va passar a Catalunya la tardor del 2017 a ulls de la justícia. A més de la transcendència que tindrà per als 12 encausats que van compartir el banc dels acusats, la sentència també serà molt tinguda en compte per determinar el següent pas a fer contra els fugits. En cas que, com tot sembla indicar, sigui condemnatòria, es convertirà en una nova carta per tornar a tramitar una euroordre contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers que el van acompanyar en la seva fugida.

Es tracta d’una decisió que només pot prendre el magistrat que va instruir la causa del procés, Pablo Llarena, que manté una peça contra els fugits, que estarà paralitzada fins que estiguin a disposició de la justícia espanyola. Fonts jurídiques han assenyalat a EL PERIÓDICO que Llarena podria fins i tot no tornar a tramitar les euroordres, tot i que és una opció que no sembla probable, ja que l’objectiu de la justícia sempre ha sigut intentar per tots els mitjans que els presumptes responsables d’un delicte responguin davant els tribunals.

D’aquí que abans o després el jutge hagi de prendre una decisió: tornar a intentar aconseguir almenys l’entrega de qui com a president era el màxim responsable del que passava a Catalunya. Però ,¿quan es pot reactivar l’euroordre? Les fonts consultades han assenyalat que hi ha tres moments per fer-ho. Un seria si Puigdemont abandonés Bèlgica, la qual cosa, com es va comprovar el 2 de juliol passat, quan es va constituir el Parlament Europeu, sembla que no entra en els plans de l’expresident, que només es va atrevir a acostar-se fins a Alsàcia, dins de les fronteres d’Alemanya, país que ja va rebutjar la seva entrega.

Això ajuda que s’apunti a la sentència com aquesta segona oportunitat, segons el mateix criteri que va seguir el Suprem quan va reactivar les euroordres després de dictar-se l’ordre de processament contra els líders del procés. Davant les objeccions que començava a plantejar la justícia belga, el magistrat va retirar la petició de cooperació judicial i només la va tornar a tramitar quan, una vegada feta la investigació, va entendre que els indicis plantejats en un primer moment s’havien vist corroborats: l’acusació s’havia reforçat i es podia tornar a intentar l’entrega. 

Ara es tractaria d’un pas més, el determinant: una petició recolzada per una sentència dictada ni més ni menys que per la cúspide de l’ordenament jurídic espanyol, després de quatre mesos de judici, emès íntegrament per televisió, i pel qual van desfilar més de 400 testimonis. Serien, a més, les conclusions assolides per set magistrats de perfils molt diferents, que haurien de ser molt tingudes en compte pels tribunals d’altres països.

Per això, òbviament, la sentència ha de ser condemnatòria, opció que sembla l’única possible, tenint en compte que nou dels 12 acusats segueixen a la presó y el relat dur dels fets sobre el que va passar a Catalunya que el tribunal feia en la interlocutòria que plantejava una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat dels parlamentaris europeus. Amb aquesta consulta al TJUE vol resoldre el recurs de l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras contra la negativa de la sala a deixar-lo sortir de la presó per assumir el seu escó d’eurodiputat.

"Pluja fina"

El Suprem confia que la resposta a aquesta consulta (el tribunal europeu ha fixat la vista sobre la immunitat de Junqueras per al 14 d’octubre) reafirmi el seu criteri en contra del permís sol·licitat pel líder d’ERC i que s’afegeixi a la "pluja fina" que estan suposant certes resolucions europees que rebutgen les pretensions dels acusats. És el que va passar, per exemple, amb la demanda de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell contra el seu empresonament

A l’alt tribunal es confia que aquestes resolucions a favor dels interessos de la justícia espanyola que s’estan dictant a Europa ajudin que les pròximes euroordres que es tramitin s’examinin amb millors ulls que les anteriors. 

L’última possibilitat de tornar a cursar-les es planteja en un horitzó molt llunyà. Seria després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) hagués ratificat l’actuació de la justícia espanyola al rebutjar els recursos dels condemnats pel Suprem, una cosa que pot tardar uns tres anys.