Anar al contingut

Sánchez entra en mode precampanya davant del risc que no hi hagi pacte

El líder socialista assegura no voler eleccions, però es prepara per a la probable contesa

El PSOE anticipa que milloraria els seus resultats nodrint-se d'exvotants de Podem i Cs

Juan Ruiz Sierra

Sánchez entra en mode precampanya davant del risc que no hi hagi pacte

JOSE LUIS ROCA

El PSOE assegura no buscar eleccions. Els socialistes assenyalen que com a partit més votat són qui menys arguments tenen per tornar a les urnes, però també expliquen que no poden seguir aliens a la conjuntura actual. Després del recent fracàs de la investidura de Pedro Sánchez, al no posar-se d’acord amb Pablo Iglesias sobre el repartiment de ministeris, només un pacte abans del 23 de setembre pot evitar tornar a les urnes. Els socialistes observen l’actitud de Podem, que continua posant la coalició com a requisit indispensable per al recolzament, i no són optimistes. Encara creuen que hi pot haver marge, però alhora, per si no hi ha investidura, han entrat en mode precampanya.

La recent ronda de contactes de Sánchez amb la societat civil és tant una manera de pressionar els morats com una preparació de la hipotètica contesa per a unes generals, les quartes en menys de quatre anys, que tindrien lloc el 10 de novembre. Si el moviment aconsegueix el seu objectiu i Iglesias accepta donar suport a un govern monocolor socialista a canvi de mesures concretes, el líder del PSOE serà reelegit president, amb una aritmètica parlamentària complicada, però més favorable que la que va tenir després de la moció de censura.

I si no aconsegueix que Podem el recolzi, Sánchez haurà enfortit el relat que vol traslladar. Un candidat a qui cap altre adversari fa ombra en vots, que ha demostrat que està disposat a fer cessions per arribar a pactes, primer acceptant una coalició i després obrint les seves propostes més enllà del Congrés per buscar sintonies. Un candidat que, segons els seus, “està fent tot el possible” perquè hi hagi govern, davant altres líders polítics que o bé es troben presumptament encegats pels càrrecs (Iglesias) o bé donen l’esquena a la seva “responsabilitat” d’evitar eleccions permetent amb la seva abstenció que la legislatura es posi en marxa, amb referència a Pablo Casado i Albert Rivera.

L’estratègia desprèn l’aroma del principal assessor del líder del PSOE, el seu cap de gabinet, Iván Redondo, un consultor polític sense pedigrí dins del partit (abans va treballar amb Xabier García Albiol a Badalona i amb José Antonio Monago a Extremadura, tots dos del PP) i molt procliu a les iniciatives en les quals, passi el que passi, Sánchez acaba guanyant.

Ja va ocórrer amb els Pressupostos d’aquest any. El president havia anunciat que no els presentaria si no tenia els recolzaments assegurats, però al final va decidir fer-ho. Si tiraven endavant, s’apuntava un gol. I si no, podria anunciar l’avenç electoral, una cosa que va acabar fent, i desterrar les acusacions d’haver-se “entregat” a l’independentisme, com denunciaven el PP i Cs, argumentat que havien sigut ERC i el PDECat (ara JxCat) els qui havien tallat el pas als comptes públics unint el seu ‘no’ al de la dreta.

Un missatge molt dur

En la seva compareixença després de veure’s amb el Rei a Mallorca, dimecres passat, Sánchez va evitar ser optimista sobre el pacte. El màxim que va dir en aquest sentit va ser: “Jo no llanço la tovallola, jo no perdo l’esperança”. Alhora, es va esforçar a plasmar la dificultat de la seva relació actual amb Iglesias, posant el focus en la distància que el separa del líder de Podem. “El senyor Iglesias ha demanat un govern de coalició amb un argument que tenia a veure amb la suposada desconfiança que té cap al PSOE en l’acció del govern –va dir el líder socialista–. He de dir-li que de tantes vegades que l’he escoltat dir que desconfia del PSOE, he acabat per desconfiar jo també de les posicions del senyor Iglesias i Podem. Per tant, és recíproca aquesta desconfiança, sobretot perquè la investidura va fallar”.

No semblen paraules destinades a preparar el terreny per a un pacte. Més aviat a perfilar una campanya en la qual, si es celebrar, els socialistes aspiren a millorar els seus resultats acusant Podem d’estar “obsessionat” amb les “butaques” en lloc d’estar-ho amb les mesures, i també burxant en la deriva cap a la dreta de Cs, que ha pactat amb el PP i Vox en gairebé totes les autonomies i municipis on ha pogut. Però encara queda molt fins al 23 de setembre. En aquest mes i mig pot passar de tot, reconeixen diversos dirigents socialistes, des que Podem accepti l’oferta d’un govern monocolor fins a, inclús, que Sánchez ressusciti en l’últim moment la coalició.

Però les expectatives d’un acord no cotitzen a l’alça. Després de les generals del passat 28 d’abril, a les direccions del PSOE i Podem es donava per fet que hi acabaria havent pacte, per molt complicat que fos. Ara ja no.