PARLAMENT

El PSC qüestiona el nomenament del nou prior de la Generalitat

Els socialistes demanen al Govern de Torra que doni un ús no confessional a la capella de Sant Jordi

zentauroepp3151667 josep maria turull190807132522

zentauroepp3151667 josep maria turull190807132522 / PERE BATLLE

1
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La política moltes vegades és qüestió de fe. Malgrat això, el nomenament d’un nou prior de la capella de Sant Jordi, ubicada al Palau de la Generalitat, no ha agradat al PSC. Els socialistes afirmen que aquest fet "casa molt malament amb el caràcter aconfessional de l’Estat" i que "tampoc resulta congruent, des d’aquest punt de vista, el manteniment d’un espai de culte dins de l’edifici més representatiu de les institucions de la Generalitat". Per això han instatQuim Torra a donar un nou ús, aconfessional, a aquest espai.

Josep Maria Turull, cosí de l’exconseller, és des de divendres el nou prior de la capella de Sant Jordi. El 2 d’agost Torra va procedir a nomenar-lo en substitució de Joan Evangelista Jarque, que havia exercit aquesta tasca els últims 42 anys. De fet, Evangelista va ser l’últim càrrec que va nomenar el presidentJosep Tarradellas. Després de l’acte del nomenament de Turull, al qual també va assistir la consellera de Presidència,Meritxell Budó, es va oficiar una missa a la capella. 

Notícies relacionades

El PSC ha anunciat aquest dimecres que portarà l’assumpte al ple del Parlament a través d’una proposta de resolució en la qual commina el Govern a informar sobre el "marc legal en què s’ha produït un nomenament d’un càrrec propi d’una confessió religiosa per part d’una autoritat civil [el president Torra]". En el text, proposen dedicar la capella a preservar la memòria històrica de l’edifici del Palau.

Els socialistes recorden que la Constitució estableix, en el seu article 16.3, que cap religió pot tenir caràcter estatal i que l’Estatut, en el seu article 161.2, concedeix a la Generalitat la competència executiva en matèria de llibertat religiosa. I també aprofiten per assenyalar que la societat catalana ha canviat molt des que Tarradellas va nomenar l’antic prior, després del restabliment de la Generalitat el 1977.