Incògnita en el Govern sobre els aliats per al pressupost del 2020

Els dirigents del grup de Junts per Catalunya treien pit aquesta setmana al Parlament per haver aconseguit refer aliances independentistes amb ERC i la CUP en el debat sobre la “Catalunya real”, forçat per Ciutadans. I per haver trenat també altres acords amb grups com el dels comuns. Una estabilitat parlamentària que posaven en contrast amb la falta d’acord al Congrés per iniciar la legislatura. No obstant, a la pregunta sobre amb qui pensen aprovar els Pressupostos del Govern per a l’any que ve, la resposta és de moment un interrogant.

Fonts del Govern admeten que s’ha començat a analitzar l’estratègia pressupostària, però encara sense concrecions. L’única certesa de moment és l’anunci per part del vicepresident del Govern i conseller d’Economia, el republicà Pere Aragonès, que –aquesta vegada sí–presentarà a la tardor al Parlament el projecte de comptes per a l’any que ve. Una cosa insòlita, perquè el Govern té des del 2017 els mateixos Pressupostos, a causa de la seva incapacitat per aconseguir aliats amb qui aprovar una actualització dels ingressos i despeses de l’Administració catalana.

D’una banda, JxCat acaba d’apostar per governar la Diputació de Barcelona amb el PSC, i podria pensar-se en algun tipus de reciprocitat al Parlament. El líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, ha mogut fitxa i s’ha ofert per iniciar la negociació pressupostària, una cosa que ha agraït el president Quim Torra. Però les posicions estan molt allunyades i JxCat adverteix que no està disposat a acceptar com a condició qüestions relatives al procés per part del PSC.

El pacte de Colau i el PSC

Mentrestant, ERC ha assajat sense embuts al Congrés la seva aposta per l’acord entre les diferents esquerres espanyoles. Una cosa que hauria de poder afavorir un millor clima amb els comuns al Parlament entre Aragonès i els representants de la formació progressista. Però és encara molt recent el pacted’Ada Colau  amb el PSC per governar l’Ajuntament de Barcelona, deixant el republicà Ernest Maragall fora de joc.

Amb tot, el pragmatisme i l’aposta per acords transversals presideixen l’estratègia del partit d’Oriol Junqueras. El 9 de juliol, el Consell Executiu aprovava una pujada de l’impost d’actes jurídics documentats (AJD), que grava la constitució d’hipoteques i que, després dels canvis legals aprovats per l’Executiu central, paguen els bancs, i amb la qual cosa espera recaptar 81,9 milions addicionals així com altres augments tributaris que sumen un total de 88,2 milions addicionals. La mesura va ser ratificada pel Parlament aquesta setmana amb el recolzament de JxCat, ERC, PSC i els comuns, l’abstenció de la CUP i el vot en contra de Cs i el PP.

El recolzament de la CUP és difícil

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

En canvi, el recolzament de laCUPsembla més que difícil malgrat la nova estratègia desplegada pels antisistema, disposats al diàleg. Un diàleg condicionat a un gir total de les prioritats del Govern. D’entrada, la CUP ha denunciat amb bel·ligerància l’anomenada ‘llei Aragonès’ sobre les condicions per a la prestació de serveis públics, perquè considera que obre la porta a la gestió privatitzada de prestacions essencials de l’Estat del benestar.

Tampoc serà gens fàcil el concurs del PSC, després del xoc frontal de JxCat amb Pedro Sánchez en lainvestiduradel candidat del PSOE a la reelecció com a president del Govern central. Un cop de porta dictat entre d’altres pel mateix president Torra i aplaudit per l’expresident Puigdemont des de Waterloo. De fet, el mateix Sánchez ha alimentat el distanciament per remarcar que intenta la reelecció sense dependre dels vots dels partits independentistes.