El fiscal demana inhabilitar Torra gairebé dos anys

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeras, sol·licita en el seu escrit d’acusació un any i vuit mesos d’inhabilitació especial i multa de 30.000 euros per al president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència al “desatendre obertament” les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs dels edificis públics durant la campanya electoral per a les municipals.

La inhablitació seria per exercir càrrecs públics electius, fins i tot europeus, així com per a l’exercici de funcions de govern. Aquesta mesura, precisa l’acusació pública, comporta la privació definitiva d’aquests llocs de treball o càrrecs i "dels honors annexos". La portaveu del Govern, Meritxell Budó, va assegurar aquest dimarts sobre l’acusació del fiscal que és “un disbarat, ens estranyaria que la fiscalia no demanés aquestes penes per defensar, com va fer el president, la llibertat d’expressió”.

La fiscalia exposa que l’11 de març passat la JEC va comminar al president de la Generalitat que retirés els llaços grocs dels edificis públics de l’Administració autonòmica en el termini de 48 hores per mantenir la neutralitat política durant la campanya per als comicis municipals. L’organisme electoral va acceptar així la reclamació presentada per Ciutadans sobre la col·locació en dependències del Govern català, com el mateix Palau de la Generalitat, d’aquests llaços, així com banderes estelades i cartells amb lemes com "llibertat presos polítics" o "independència", "uns símbols associats a una determinada filiació ideològica o política alienada amb els partits o organitzacions que propugnen la secessió" de Catalunya, relata l’acusació pública.

"No obstant la claredat de l’ordre" de la JEC, Torra, que ja havia presentat les seves al·legacions, "va decidir desatendre-la malgrat ser coneixedor que era ferma en la via administrativa i que havia de procedir sense excusa ni pretext al seu estricte compliment", puntualitza el fiscal. Poc abans del venciment del termini, no obstant, el president va presentar un escrit en què instava l’organisme a una reconsideració de l’acord adoptat. Aquest escrit, malgrat ser "aparentment improcedent al tractar-se d’una resolució ferma", va ser acceptat per la junta electoral.   

L’advertència al president

Dies després, el 18 de març, l’organisme electoral va ratificar la seva decisió que es retiressin els llaços i les banderes estelades i va advertir Torra de les "responsabilitats administratives i, en el seu cas, penals, que pogués incórrer si persistia" en la seva "desobediència" a aquests acords.

Notícies relacionades

Torra, davant del TSJC pels llaços: «Sí, vaig desobeir"

El TSJC admet a tràmit la querella contra Torra per no treure els llaços

L’endemà de rebre aquesta notificació, detalla la fiscalia, el president, "malgrat saber de la fermesa i de la obligació" de complir el requeriment, va presentar davant de la JEC un nou escrit interessant la suspensió de l’acord "pretextant" una suposada impossibilitat de complir-lo "atesa la multitud d’edificis de la Generalitat", així com que esperava conèixer l’opinió del Síndic de Greuges. En aquest sentit, l’escrit d’acusació incideix que aquest informe "obrava a mans" del mandatari català, "almenys", des del 15 de març, i que el mateix concloïa que s’havia d’atendre la retirada dels llaços grocs. 

Segons el fiscal, Torra “va desatendre obertament” l’esmentada ordre i vista la seva “contumàcia”, el 21 de març, la JEC va requerir el conseller d’Interior que procedís a treure els llaços. Però no va fer falta perquè aquell mateix dia es van retirar dels edificis públics.