Anar al contingut

AUDIÈNCIA NACIONAL

El judici contra Trapero per rebel·lió començarà el 20 de gener del 2020

Està previst que la vista es prolongui durant 24 sessions entre el mesos de gener, febrer i març

L'Audiència Nacional jutjarà l'excúpula dels Mossos a la seva seu de San Fernando de Henares

Ángeles Vázquez

El judici contra Trapero per rebel·lió començarà el 20 de gener del 2020

JOSE LUIS ROCA

La Secció Primera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ja té data per jutjar per rebel·lió el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, els excaps polítics del cos Pere Soler i Cèsar Puig i la intendent Teresa Laplana (l’única a qui la fiscalia acusa per sedició). Serà a partir del 20 de gener del 2020. Una data que deixa un ampli marge al Tribunal Suprem per dictar la sentència contra els líders del procés, en el qual l’excap dels Mossos va declarar com a testimoni. 

La data de l’inici de la vista oral s’ha conegut amb prou feines uns dies després que la Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional hagués confirmat la competència d’aquest tribunal especialitzat amb seu a Madrid per jutjar els delictes de rebel·lió i sedició que s’atribueixen als acusats. 

En una diligència d’ordenació la lletrada de l’Administració de Justícia de la Secció Primera preveu que la vista oral contra l’excúpula política dels Mossos duri 24 sessions entre els mesos de gener, febrer i març a la seu que l’Audiència Nacional té a San Fernando de Henares, prevista per a judicis en els quals el nombre d’acusats és especialment alt o si s’espera que tinguin una repercussió mediàtica important.

A diferència del que va passar al Tribunal Suprem, on a més de la Fiscalia també acusaven l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular, exercida per Vox, a l’Audiència Nacional només actuarà el ministeri públic. Malgrat que la magistrada que va instruir el cas, la jutge Carmen Lamela, va considerar que l’ocorregut el 20 de setembre, mentre es produïen els registres de l’operació Anubis, i l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya, durant la celebració del referèndum il·legal, era constitutiu de sedició i organització criminal, la fiscalia només atribueix el primer delicte a la intendent Laplana. Als altres tres acusats els atribueix rebel·lió. 

Per això sol·licita 11 anys de presó per a Trapero, Puig i Soler per un delicte de rebel·lió, mentre que per a Laplana sol·licita quatre anys de presó per sedició. A ella només la considera responsable de l’actuació dels mossos mentre es procedia al registre del Departament d’Economia per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona contra alts càrrecs de la Generalitat pels preparatius del referèndum il·legal.