L'Audiència de Sevilla reobre un dels escàndols de corrupció que va arxivar la jutge denunciada per la fiscalia

Tres anys després del seu sobreseïment, l’Audiència de Sevilla ha decidit esmenar la plana a la jutge que instrueix les macrocauses de corrupció vinculades a l’etapa del PSOE andalús al capdavant de la Junta d’Andalusia i reobrir un d’aquests casos, el del frau de la formació. Entén que “amb el material disponible a les interlocutòries no procedeix” aquest sobreseïment de la investigació sobre les subvencions concedides a la formació per a l’ocupació entre 2007 i 2012 i que cal continuar aprofundint en les proves sol·licitades i que mai es van dur a terme, tot i que rebutja que hi hagués falta d’imparcialitat per part de la jutge. La reobertura es produeix just després de l’acusació de la fiscalia contra la jutge per haver frenat aquestes causes, retraient la “desatenció i el retard injustificat” de la magistrada.

Fonts del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) van confirmar que la Secció Primera ha estimat parcialment un recurs presentat en el seu moment pel PP-A contra la interlocutòria de la jutge Núñez en què, a l’octubre del 2016, decretava el sobreseïment de la causa de la formació amb el vistiplau, precisament, de la fiscalia. Una investigació per prevaricació, frau de subvencions, falsedat documental i malversació de cabals públics que involucrava 24 persones, entre elles alguns ex alts càrrecs de la Junta d’Andalusia i el tancament de la qual es va justificar al·legant que, tot i que s’apreciava “ineficàcia” i “defectes administratius” en la gestió que l’administració regional va fer de les subvencions per als cursos, es descartava totalment que aquestes deficiències fossin delictives.

Sense xarxa clientelar

La jutge Núñez va acabar rebutjant la idea que els ajuts es repartien arbitràriament, com va al·legar el PP-A, a l’estimar “inversemblant” i no provat que hi hagués una directriu que arribés des de les més altes instàncies fins als funcionaris per concedir els ajuts de forma arbitrària a afins al partit en el govern. Es va aferrar, a més, a la teoria que la falta de documentació concreta que van assenyalar els interventors no feia suposar que no existís aquesta gestió i control previ, incidint en un caos administratiu, però no delictiu com denunciaven els populars.

Ara l’Audiència entén que calia haver aprofundit més en la investigació abans d’ordenar l’arxiu, per la qual cosa ordena la pràctica de les proves ja admeses i no portades a efecte per decretar-se inicialment el sobreseïment de la causa i el seu arxivament provisional, així com la realització de noves proves. No obstant, deixa clar que “en l’estat actual de les actuacions, no es presenten elements bastants per decidir si existeix, com ha sostingut el fiscal, una situació de descontrol i mala administració que no depassa l’estricte àmbit administratiu; o, al contrari, una situació de fet en la qual el sistema de control és que no hi havia a la pràctica control, coneguda i tolerada pels responsables i que ha pogut propiciar un mal ús generalitzat de les subvencions atorgades i la comissió de determinats delictes investigats en altres actuacions”.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Així, sol·licita que s’actualitzin les dades sobre expedients revisats, els reintegraments reclamats, les al·legacions i les xifres d’incobrables i fallits, a fi de tenir un retrat el més exacte possible de la situació que permeti “decidir si hi ha una real situació de descontrol i un efectiu trencament de l’interès i els fons públics o si ha existit un control tardà sense perjudici significatiu, que desvirtuaria els arguments del recurrent”.

El tribunal assevera que, en aquest cas, “no hi ha indicis bastants sobre l’existència d’una trama o un concert entre els investigats i tercers per a un repartiment arbitrari de fons públics que impliqués una sèrie de decisions específiques per a tal final”, i tampoc “existeixen indicis que es repartissin de forma organitzada o planejada els fons a una xarxa clientelar prèvia”.  No obstant, l’Audiència argumenta que “si de les diligències per practicar resultés que efectivament hi ha irregularitats als expedients que no són producte d’una pèrdua accidental de documents ni d’una mala gestió informàtica; que s’han concedit subvencions a subjectes no aptes; que no s’han realitzat cursos; que no existia a la pràctica control tecnicoeconòmic ni dels compromisos de contractació; que dels incompliments ha derivat trencament econòmic per a l’Administració, que la concessió i gestió de les subvencions es feia ‘ad libitum et arbitrium’, hi hauria base per continuar el procediment”.