Anar al contingut

ENTREVISTA AMB EL PORTAVEU D'EN COMÚ PODEM AL CONGRÉS

Jaume Asens: "Pedro Sánchez va de farol"

"Que es plantegin unes altres eleccions seria una temeritat. És un joc tàctic. Al final el PSOE s'asseurà a negociar"

"Sempre he tingut més simpatia amb ERC que amb el PSC a Barcelona. Hauria preferit un tripartit"

Roger Pascual

Jaume Asens (Barcelona, 1972), líder dels comuns al Congrés, confia que Pedro Sánchez cedirà davant Podem en el seu pols per la investidura.

¿Entén que Pedro Sánchez vagi a la investidura sense tenir lligats els recolzaments?

No, em sembla una gran irresponsabilitat.

El president en funcions amenaça amb una repetició electoral. ¿És un farol o creu que diu seriosament?

Pedro Sánchez va de farol. És per pressionar-nos perquè canviem de posició, és només un joc tàctic i al final s’asseurà a negociar amb nosaltres. S’haurien d’acabar el tacticisme i les partides de pòquer i parlar seriosament més a través de la taula de negociació que des dels mitjans. Que es plantegés anar a unes altres eleccions seria una gran temeritat, una irreponsabilitat política. El vot de la por a Vox potser no tindria aquest pes i només que el bloc de les dretes es recompongués d’una altra forma i l’esquerra no es mobilitzés és molt factible que es perdés el Govern.

¿El PSOE, Podem i les confluències de l’error del 2016 han après alguna cosa?

Jo crec que sí. Tots som polítics més experimentats i amb més sentit de la responsabilitat. Nosaltres hem demostrat tenir sentit d’Estat, com quan vam acceptar anar la moció de censura tot i que anava en contra dels nostres interessos electorals. Aquest acte de generositat que sembla que el PSOE ha oblidat.

¿D’on surt la proposta de 25 punts que li van fer a Sánchez, quan Pablo Iglesias i Podem diuen que ha de ser el PSOE qui faci ofertes? 

El PSOE és qui hauria de tenir una posició més proactiva. Nosaltres vam esperar un temps prudencial per rebre una proposta concreta perquè no volíem contribuir al soroll. Però finalment dilluns vam fer aquestes 25 propostes de mínims, que surten d’estudiar el seu programa, veure les mesures que han defensat en el passat i en les quals ens vam posar d’acord en el pacte de pressupostos que el PSOE va incomplir. Era una manera de prendre la iniciativa. Quan no et venen a buscar, vas tu a buscar l’altre.

¿Entén que el líder de Podem insisteixi amb el Govern de coalició quan el PSOE ja li ha dit que se n’oblidi? 

És l’obligació d’Iglesias i la nostra complir el nostre compromís: que la nostra única condició seria entrar en un govern de coalició. Si no estem en el Govern un acord amb Sánchez pot ser paper mullat. Hi ha dos Sánchez: el valent de 'Salvados', que s’allibera de les pressions econòmiques i mediàtiques i que vol entendre’s amb nosaltres; però també el que mira cap a la seva dreta. Volem garanties que pactem amb el primer. Que no vulgui governar amb nosaltres és senyal que no es vol emancipar d’aquests poders econòmics. Cs sí que sembla que s’ha emancipat i ja prioritza els seus interessos de partit. ¿De què té por Sánchez?

¿Què veu més possible? ¿Que Sánchez accepti ministres morats o que Iglesias rebaixi les seves exigències?

El primer. Perquè dos dies abans de les eleccions Sánchez deia que no tenia cap problema de governar amb nosaltres. Haurà d’explicar per què ara sí. Primer van dir que el problema era Iglesias, després que no volien donar-nos ministeris, sinó càrrecs de 'sotto governo'. I ara posen com a pretext Catalunya, dient que els fan por les discrepàncies amb aquest tema, quan ells n’han tingut de similars amb el PSC. No ens poden demanar que renunciem a una cosa que ells han defensat, tant el PSOE a Suresnes com el mateix PSC, que ho portava en el programa. 

Manuel Valls va donar els vots gratis a Colau. ¿Estarien disposats a fer el mateix?

No, perquè el compromís amb els nostres votants era no donar un xec en blanc a Sánchez. Ens preocupa que de les seves 110 propostes electorals no n’hi hagués cap sobre Catalunya. Era una pista d’aterratge per a un pacte amb Cs, que fins ara han buscat. Només hi ha dues opcions: o Cs canvia d’opinió  o el PSOE ha d’arribar a un acord amb nosaltres. El PSOE ha de decidir.

¿Com marcarà l’acord de Barcelona el futur dels comuns?

Seguirem amb el mateix full de ruta. Hem de tornar als tripartits i superar els vetos. No renunciem que ERC formi part d’aquest govern municipal, esperem que estigui fent un gir cap a les nostres posicions. 

¿Llegeixen en aquesta línia que Roger Torrente defensi la llei de la claredat?

És una bona notícia. Nosaltres ens volem entendre amb aquesta ERC pragmàtica, que deixa enrere la de les 155 monedes, la que va empènyer Carles Puigdemont a la DUI. Celebrem que tornin a casa i copiïn una proposta que portem anys defensant. Som prudents perquè han defensat posicions antagòniques en molt poc temps. A veure on estan demà.

¿Hauria preferit vostè un pacte amb ERC a Barcelona?

Jo sempre he tingut més simpaties amb el que representa ERC, o representava, que amb el PSC. Molta gent ho sap. Hauria preferit un acord amb tots dos, un tripartit.

¿Tem un allunyament entre els comuns i ERC per aquest episodi?

Hi ha hagut un allunyament, sobretot amb els anys d’oposició fèrria d’ERC a Barcelona. Han dit que es volien entendre amb nosaltres però van votar contra el nostre acord de pressupostos amb el PSOE a Madrid i els de l’ajuntament. L’ERC d’ara no és la de Josep Lluís Carod-Rovira, la d’Alfred Bosch no és la de Joan Tardà, nosaltres volem entendre’ns amb l’ERC de Tardà. Hi ha hagut un allunyament i coses que no han ajudat, com el tema d’Elisenda Alamany. Si vols entendre’t amb un espai l’has de respectar. Molts comuns ho van veure com una agressió. Li vam dir a ERC, ‘si feu això es trencaran coses, es trencaran confiances’. I no els va importar. Això refreda les relacions. Però estic d’acord amb Xavier Domènech i Tardà que estem condemnats a entendre’ns.