Anar al contingut

L'ENDIMONIADA INVESTIDURA

Una repetició electoral perjudicaria l'esquerra

L'abstenció i el vot de càstig per la falta d'acord podrien canviar les forces dels blocs

El vot útil beneficiaria el PP davant Vox i Ciutadans, segons anticipen els experts consultats

Miriam Ruiz Castro

Una repetició electoral perjudicaria l'esquerra

Juan Medina

En aquesta època imprevisible de primeres vegades en política, les negociacions per formar Govern sonen a història repetida. El pols que mantenen PSOE i Unides Podem per aconseguir un acord, o les pressions sobre Ciutadans perquè faci possible amb la seva abstenció el que ell mateix demanava quan el seu paper era el de soci del nou Executiu, segueixen un guió similar al del 2016, quan la falta d’acord va obligar a tornar a les urnes. Però aquesta vegada, apunten els experts consultats, ningú vol arribar al mateix desenllaç.

“Tot i que existeixi la possibilitat de repetir eleccions, no és un mecanisme previst per ser utilitzat”, indica el politòleg Oriol Bartomeus. “Seria un fracàs de la classe política, la constatació que no hi ha acord, i la confiança en el sistema ja està sota mínims”, insisteix. Més enllà del sosteniment del sistema, hi ha els incentius dels partits. “El PSOE no els té”, defensa la professora de Ciència Política Ana Sofía Cardenal, que recorda que “qualsevol alternativa de Govern passa pels socialistes, i no està clar que torni a ocórrer si es repeteixen eleccions”. “Estem acostumats que el que ha de ser no acabi sent, però ningú vol eleccions”, coincideix la directora general de GESOPÀngels Pont, perquè “tot i que a priori Pedro Sánchez no seria el principal perjudicat, com que no ho va ser Mariano Rajoy el 2016, tot podria canviar”.

El president del CIS alerta de la “frustració” que per als ciutadans suposaria tornar a les urnes

A la Moncloa creuen que l’enuig dels votants portaria un resultat imprevisible. Provocaria “frustració en la ciutadania”, en paraules del president del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), José Félix Tezanos, que va assegurar aquesta setmana que hi haurà “vot de càstig” per a aquells que impedeixin l’acord.

El repartiment de la culpa

En cas que es convoquin eleccions, el primer element que caldrà tenir en compte és a qui s’assenyala com a culpables. En la repetició del 2016 la unió de Podem i IU va perdre un milió de vots. I el vot útil al PP es va emportar 400.000 paperetes de Ciutadans. “El repartiment de culpa és fonamental per encarar bé un avenç electoral”, diu Bartomeu. “Els votants castiguen més un partit que un altre en funció del relat que es construeixi, i aquest encara és incert”, coincideix Ignacio Lago, catedràtic de Ciència Política. “El que sí que sabem és que caurà la participació, i això penalitza l’esquerra”, indica.

Perquè en aquests comicis s’han establert dos blocs. I tot i que tornar a les urnes pugui beneficiar el bipartidisme, no es tracta de saber qui guanya, sinó quin bloc té prou suports per formar Govern. “Per això per al PSOE és tan dolent com per a Unides Podem que aquest últim perdi suports”, afirma Lago. Per a Cardenal, Cs “ha perdut poder de negociació” al tancar-se a pactar amb el PSOE i el seu paper com a àrbitre de centre. “La dreta ha après la lliçó de dividir el vot i és probable que es concentri en el PP”, indica la politòloga. Hi coincideix Bartomeu: “L’efecte del vot útil convertiria el PP en l’únic beneficiat”.

L’escenari menys probable

En qualsevol cas, els quatre experts afirmen que l’escenari de nous comicis és el menys probable. Lago fins i tot apunta a la possibilitat que Sánchez hagi de sotmetre’s més d’una vegada a la investidura. L’únic límit és el rellotge que marca la Constitució, un termini de dos mesos des de la primera votació infructuosa. I hi ha precedents. Rajoy va tenir una investidura fallida abans de convertir-se en president amb l’abstenció del PSOE davant de l’amenaça d’unes terceres eleccions. “Hi ha bastant de marge”, insisteix. L’objectiu és un pacte abans que el rellotge s’aturi i ens arrossegui de nou al 2016.