Als 73 anys

Mor el fiscal de l'Audiència Nacional Eduardo Fungairiño

Va investigar nombroses causes sobre el terrorisme d'ETA, com els casos d'Henri Parot, Santiago Arróspide, 'Santi Potros'; Ignacio Etxebarria, 'Mortadelo', o contra Idoia Lopez Riaño, la 'Tigressa'

Va participar en la batalla dels «fiscals rebels», va creure en la teoria que ETA havia sigut l'autora de l'11-M i va dimitir a l'Audiència Nacional després de la celebració d'un congrés de Batasuna

zentauroepp2058702 fungairio190630134754

zentauroepp2058702 fungairio190630134754 / BERNARDO RODRIGUEZ

5
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Quan, a l’hora del menjar aquest diumenge, a la víctima de l’11-M Ángeles Pedraza li ha arribat la notícia de la mort del fiscal Eduardo Fungairiño als 73 anys d’edat, el primer record que li ha vingut al cap és la seva acostumada i primerenca felicitació anual de Nadal, i la frase manuscrita de l’última felicitació que va rebre d’ell: “Les víctimes sempre estareu al meu cor”.

“Enviava la seva felicitació molt aviat, a primers de desembre. Era sempre la primera que rebia, la seva habitual imatge d’un temple romànic...”, rememora l’expresidenta de l’Associació Víctimes del Terrorisme a EL PERIÓDICO. A Madrid, a Catalunya i a Euskadi, la mort de qui va ser fiscal cap de l’Audiència Nacional, nascut a Santander el 1946, figura clau en la baralla contra ETA dels anys 90, ha reobert una sobtada i trista font de records a veterans policies, polítics, juristes, periodistes i activistes socials d’aquells anys foscos.

Des de Guipúscoa, l’eurodiputada de Ciutadans Maite Pagazaurtundúa, referència contra ETA i germana de Joseba, una dels 900 assassinats per la banda, el descriu com “un gran servidor públic”, i afegeix: “Va ser especialment tenaç i valent davant els terroristes, mai es va sotmetre a cap altra cosa que no fos la llei”. I amb això resumeix el que ressalten de Fungairiño molts dels que alguna vegada el van tractar. 

ETA al cap

Per als annals del Dret Penal a Espanya, la figura de Fungairiño quedarà com la del fiscal de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem que tenia el mapa d’ETA al cap. L’home que, en estret contacte amb les forces de seguretat, va investigar escorxadors tan destacats com Santiago Arróspide Sarasola, Santi Potros; Idoia Lopez Riaño, Santi PotrosTigresaHenri ParotJosé Javier Arizcuren RuízKantauri, o KantauriFrancisco Múgica GarmendiaPakito.

Sabia tantes coses d’ETA que, el 1990, la banda va planejar matar-lo de la mateixa manera que ho va fer un any abans a la seva companya adscrita al Jutjat Central d’Instrucció 5, Carmen Tagle, o com deu anys després faria al seu col·lega Luis Portero. ETA li va enviar un paquet bomba que podia haver-lo matat si no l’hagués detectat la Policia.

La Fiscalia General –íntima companya seva des que el 1965, quan estudiava Dret, va patir un accident de cotxe– ha lamentat la seva pèrdua, víctima d’una insuficiència respiratòria, i ha traslladat el seu condol a la família, amics i companys d’aquell fiscal sempre reconeixible en una cadira de rodes.

Llicenciat en Dret, el novembre de 1972 va ingressar a l’Escola Judicial i el 1980 va ser nomenat fiscal a l’Audiència Nacional.

Servidor públic

Una trucada d’una amiga de Madrid ha alertat de l’òbit el veterà jurista Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal en cap anticorrupció, resident a Barcelona. Villarejo va coincidir amb Fungairiño en una primera destinació barcelonina als 70, quan era un jove brillant i animós en la seva cadira de rodes.

No eren de la mateixa generació, ni de la mateixa especialitat, però Villarejo sempre hi va estar en contacte, i sempre li va cridar l’atenció la “seva força, la seva entrega en favor del servei públic i el seu esforç per superar-se”, explica. 

En la professió periodística, Fungairiño serà recordat per la seva generositat, sense discriminacions ideològiques, amb un comportament al marge dels corrents sectaris que ja als 90 van espatllar l’ambient a l’Audiència Nacional.

Fiscals rebels

El desembre de 1996 va ser expedientat al costat dels fiscals Pedro Rubira, Ignacio Gordillo i María Dolores de Prado, amb els quals va formar un grup a què la premsa va batejar com els “fiscals rebels”. S’havien insubordinat el seu cap, José Aranda.

Després d’aquella crisi, Aranda va ser destituït, i l’any següent Fungariño va accedir al càrrec de fiscal en cap de l’Audiència Nacional, no sense crítiques de nombrosos fiscals que no formaven part de l’ala conservadora del ministeri públic. Alguns, fins i tot, es van negar a acudir a la cerimònia de la seva presa de possessió de la plaça.

Allò és passat, molt passat. Va estar en un bàndol contrari al de Fungairiño l’actual ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado, que ha publicat un tuit en el qual recorda la seva lluita contra ETA i “per iniciar la coorperació judicial amb França”. 

Al Suprem

El juliol del 2004, amb el país encara convulsat pel batzac de l’11-M, Fungairiño va protagonitzar una polèmica compareixença davant la comissió d’investigació de l’11-M, dient que desconeixia l’existència de la furgoneta que van utilitzar els terroristes i afirmant que fins a la tarda del 13 de març va atribuir a ETA la matança. Va ser, segurament, el moment més desafortunat de la seva carrera. Quatre dies després es va disculpar públicament.

Dos anys més tard va presentar la seva renúncia al càrrec davant del fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, per “raons estrictament personals”. Llavors es va interpretar que no havia volgut empassar-se la suposada anuència governamental amb la celebració d’un congrés de Batasuna a Barakaldo. Fungairiño va ser adscrit llavors a la Sala Penal del Tribunal Suprem.

ETA sempre es creua en la seva biografia. Va ser també el fiscal del cas de l’enverinament amb oli de colza, la instrucció del qual va durar nou anys, i va acusar en assumptes de blanqueig i delinqüència internacional, però quan s’instal·la la capella per a la seva vetlla, al tanatori de La Paz de Madrid, se’l recorda especialment per la seva lluita contra el terrorisme.

Carrer Fungariño

“Quan va cessar en l’Audiència, durant un temps el seu ànim es va ensorrar –explica Ángeles Pedraza. Em va dir que se sentia apartat”. I Maite Pagazaurtundua comenta que “el temps engrandeix la seva figura per com es va resistir a la pressió de polítics matussers. Serà sempre un exemple per a la carrera fiscal”.

Notícies relacionades

Pedraza proposarà a l’Ajuntament de Madrid que se li dediqui un carrer, i a l’AVT, l’associació que va presidir, que el pròxim mes de novembre, al Senat, li donin a títol pòstum la Medalla de la Dignitat que atorga l’entitat.

Però, per sota dels títols i honors, no falten records del seu perfil personal, d’home culte i irònic. “Darrere de la façana seriosa, tenia un fi sentit de l’humor”, rememora Pagaza, i li ve a la ment com d’orgullós estava Fungariño de la seva neboda, Ana Torroja, la cantant de Mecano: “Se sabia els temes del grup, i em consta que va assistir a algun concert”.