Un jutge al·lega que les càrregues policials de l'1-O van produir un "trencament" en la imatge de Barcelona

El jutge de Barcelona que investiga les càrregues policials a la capital catalana durant la jornada del referèndum unilateral de l’1-O ha desestimat la petició de l’advocat de l’Estat, que es va sumar la fiscalia, d’expulsar del procés judicial l’Ajuntament de Barcelona com a acusació popular. La resolució del magistrat argumenta que aquell dia es va produir un "evident trencament" de la imatge internacional de la ciutat.

La resolució incideix que "ens trobem davant uns fets que han suposat, únicament al municipi de Barcelona, l’existència d’unes 300 persones lesionades", així com uns 30 agents de policia, en una "jornada que va ser retransmesa pràcticament en directe per gairebé tots els mitjans de comunicació i que va aconseguir una projecció mediàtica internacional indubtable".

Protecció dels ciutadans

Per tant, segons el togat, a l’haver-se produït un "evident trencament de la imatge internacional de la ciutat", s’ha d’aplicar la Carta Municipal de Barcelona, que permet la personació del consistori com a acusació popular "quant a la garantia de la protecció física dels ciutadans" de la ciutat.

El jutge recorda la doctrina del Tribunal Constitucional que destaca que les "entitats de dret públic no tenen vetat l’ús de l’acció popular", al no existir prohibició concreta. I remarca que només es pot expulsar del procés una part personada que hagi exercit "abusivament" el seu dret, cosa que en "absolut" ha fet l’Ajuntament de Barcelona. 

Testimonis i proves

El jutge, d’altra banda, ha citat com a testimoni l’exsecretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto i ha requerit els informes policials sobre la intervenció dels antiavalots i les ordres prèvies que van rebre. L’ex alt càrrec haurà de comparèixer el pròxim 18 de juny, tot i que és possible que la declaració es faci per videoconferència.

Un altra de diligències acordades pel magistrat és requerir el Tribunal Suprem que li remeti la declaració de Sebastián Trapote, que l’1-O era el cap de la Policia Nacional a Catalunya, en el judici del procés contra els líders independentistes.

El magistrat ha demanat, a més, que se li concreti quins agents van ordenar retirar-se als antiavalots abans de completar la llista de centres de votació on havien d’actuar, un replegament que el mateix exministre d’Interior Juan Ignacio Zoido va dir no haver ordenat i que obeïa a decisions operatives.

Així mateix, el jutge ha sol·licitat al comissari en cap de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) –antiavalots– de la Policia Nacional la llista dels centres de votació on havien d’actuar i les ordres d’execució operativa, "amb indicació precisa" de com i quin dia i hora es van distribuir les escoles al responsable de cada nucli.

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

També ha demanat els informes sobre les intervencions dels antiavalots redactats pels caps de cada grup operatiu després de la seva intervenció contra l’1-O i les gravacions transcrites de les comunicacions que van mantenir aquell dia agents que van actuar per impedir la votació.

El magistrat requereix als Mossos d’Esquadra la còpia del correu electrònic i els seus annexos que es va enviar al coronel Diego Pérez de los Cobos, ex alt càrrec del Ministeri d’Interior que va coordinar el dispositiu de l’1-O, amb la llista de tots els centres de votació del referèndum.