Un sindicat de la Policia Nacional demana declarar Catalunya "zona conflictiva", com ho va ser el País Basc

Els policies destinats a Catalunya "pateixen una fustigació i criminalització" en un "entorn objectiud’agressivitat i estigmatització". Ho afirma la Confederació Espanyola de Policia (CEP), un dels sindicats que ha obtingut representació al Consell de la Policia Nacional. El passat 17 de juny, el seu president, Víctor Vigil, va enviar una proposta a la Direcció General de la Policia perquè es declari Catalunya "zona conflictiva", igual com ho han sigut Euskadi i Navarra.

L’escrit recorda i compara aquests dos precedents i conclou que "no és necessari que hi hagi, com en altres etapes,l’actuació directa i violenta d’una banda terrorista, sinó que, com passa ara, és determinant l’existència d’una situació social de pressió" contra els policies nacionals i les seves famílies. La proposta del sindicat CEP recull textualment que existeix "un escenari objectiud’assenyalament i persecució" contra els policies que els obliga a "mantenir màxima reserva en la vida dels agents i les seves famílies".

Com a exemple d’aquesta "campanya de persecució social", el sindicat policial cita expressament "les desenes de denúncies interposades als jutjats contra els companys que l’1 d’octubre del 2017 van intervenir per impedir, complint ordres judicials, un referèndum il·legal".

La decisió última sobre aquesta mesura li correspondrà al Ministeri de l’Interior. El novembre del 2018, una associació de guàrdies civils va demanar al Govern que declarés Catalunya "zona conflictiva". La proposta va ser rebutjada. Declarar Catalunya zona policialment conflictiva implicaria que els agents de la Policia Nacional destinats a aquesta comunitat rebrien, com els destinats al País Basc i Navarra, un plus en els seus sous i en les seves condicions laborals (més dies de permisos i vacances), entre d’altres millores socials.

Falten agents

Notícies relacionades

Fills de guàrdies civils residents a Catalunya denuncien assetjament escolar

Els policies imputats per l'1-0 eviten aclarir si es va donar l'ordre de carregar

Es tractaria de frenar així les baixes de policies a Catalunya, una situació accentuada en els últims anys. "Hi ha una plantilla xifrada de 3.800 policies nacionals per a tot Catalunya i quan vinguin els nous, serem 3.400", afirma un dels agents. El president del CEP ho resumeix així: "Ningú vol anar destinat a Catalunya. Els agents que acaben allà, quan poden, se’n van. Un policia nacional no supera l’any destinat allà, si ho pot evitar". El pròxim mes de setembre arribaran 500 nous agents, gairebé tots sense haver pogut triar, després de quedar en les últimes places de la convocatòria.

Un altre agent, amb molts anys a Catalunya, explica les conseqüències del que anomena "desarrelament" de la policia a la comunitat autònoma. "No queda gairebé ningú d’entre 30 i 60 anys. Només venen els més joves, que no poden triar, o els que ja acabaran –afirma. Després passa que no tenim informació bona del carrer i ens passa com en l’operació Copèrnic, que els independentistes ens passaven per sobre."