Anar al contingut

ESCRIT ENVIAT AL SUPREM

La fiscalia s'oposa a la llibertat de quatre presos del procés després del judici

El ministeri públic continua veient risc de fuga en l'alliberament de Forcadell, Sànchez, Turull i Rull per la proximitat de la sentència

L'informe valora el temps en presó preventiva com a "augment raonable de la possibilitat d'una efectiva condemna"

EFE

GRAF6982. LA CORUÑA, 12/06/2019.- La fiscal general del Estado, María José Segarra, atiende a los medios durante la inauguración de la Escuela de Fiscales, que este año se centrará en analizar los avances y los retos que plantea la lucha contra la violencia de género y otras formas de violencia sobre la mujer. EFE/Cabalar

GRAF6982. LA CORUÑA, 12/06/2019.- La fiscal general del Estado, María José Segarra, atiende a los medios durante la inauguración de la Escuela de Fiscales, que este año se centrará en analizar los avances y los retos que plantea la lucha contra la violencia de género y otras formas de violencia sobre la mujer. EFE/Cabalar / Cabalar (EFE)

La fiscalia ha remès un escrit al Tribunal Suprem en el qual s’oposa al fet que el tribunal decreti llibertat provisional per a Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull al persistir el risc de reiteració delictiva que "podria convertir en impossible l’execució de la sentència".

Segons el parer del ministeri públic, que continua veient risc de fuga en els acusats del procés, el manteniment de la presó és "més necessari" fins i tot que abans del judici davant la imminència de la sentència, que adquiriria "immediatament fermesa", una dada que, per a la fiscalia, "no es pot obviar".

L’escrit, de sis pàgines, assegura que "l’aparença de bon dret s’ha incrementat després del judici oral", que va concloure el 12 de juny, per la qual cosa l’"ambivalent dada del transcurs del temps" que fa que estan en presó preventiva ha de valorar-se, segons la fiscalia, "com a augment raonable de la possibilitat d’una efectiva condemna".

Les defenses dels exconsellers, de l’expresidenta del Parlament i de l’expresident d’Assemblea Nacional Catalana (ANC) assenyalaven en els seus escrits de petició d’excarceració que una vegada el judici ha quedat vist per a sentència ja no és necessari assegurar la presència dels encausats en la vista, no hi ha risc de fuga atès el seu arrelament familiar i, a més, és possible aplicar-los mesures menys costoses.

"Connexió" amb els escapats

Al llarg de l’informe, firmat pels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, el ministeri públic defensa que els pressupostos de manteniment de la mesura cautelar de presó preventiva descansen sobre "l’extraordinària gravetat dels fets", així com en el fet que set processats més que es van organitzar per al mateix fi hagin demostrat "la seva capacitat per fugir de l’acció de la justícia" escapant-se "a diferents països d’Europa". Hi ha, segons la fiscalia, perill de "connexió" dels jutjats amb els processats fugits, "els passos dels quals podrien seguir".

S’hi uneix la "possibilitat de comptar amb una estructura organitzada amb reconeguda capacitat econòmica per suportar el cost, per estès que fos en el temps, de l’aventura fugitiva", així com el risc de reiteració delictiva "que es concreta en l’actitud permanent de resistència civil i institucional davant l’ordre constitucional", acreditada segons el ministeri públic de forma especial "amb la intervenció dels acusats a l’exercir el dret a l’última paraula.

"Els acusats, lluny de qualsevol sentiment de contrició o de penediment per la greu agressió a l’ordre constitucional que van protagonitzar, han insistit fins al final en el rebuig frontal de la restauració de l’ordre jurídic per part de l’Estat i en l’absoluta convicció que tornarien a cometre els fets delictius que són objecte del procediment".

Els fiscals també recorden que, "una vegada dictada sentència condemnatòria", la presó preventiva pot ser prorrogada "fins a la meitat de la pena" que efectivament s’imposi, tenint en compte que la sentència està "en les albors de la seva gestació o redacció".