Anar al contingut

CONSTITUCIÓ D'AJUNTAMENTS

El PP recupera Madrid: Almeida és alcalde amb vots de Cs i Vox

L'acord de les dretes parla de «violència intrafamiliar» i vol que la capital sigui seu olímpica

Carmena s'acomiada amb un al·legat a favor del feminisme i demana al PP que sigui tolerant

Iolanda Mármol

La ciutat Madrid retrocedeix a l’era del PP després del parèntesi de quatre anys que va suposar el govern de Manuela Carmena, que queden ja com una excepció en el prolongat mandat que els conservadors mantenen sobre la capital. L’acord de les tres dretes va fer possible que aquest dissabte el popular José Luis Martínez-Almeida fos elegit el nou alcalde, avalat per Ciutadans i Vox.

L’aliança, segellada en dos documents perquè els liberals no estampessin la seva firma en el mateix que els ultres, es fonamenta en un controvertit programa que amenaça de tombar el llegat de l’última alcaldessa progressista. L’acord es refereix a la violència masclista com a “violència intrafamiliar”, inclou el compromís d’intentar de nou el somni de ser seu dels Jocs Olímpics, arxiva les restriccions de trànsit al centre, promet mesures contra l’ocupació de vivendes i erigir un monument a les víctimes del terrorisme a la plaça de Colón, el mateix lloc on el PP, Cs Vox prefiguraven fa mesos una aliança de les tres dretes que s’ha apoderat de part del mapa autonòmic i municipal. 

El nou alcalde va defensar en el seu discurs el criticat pacte al·legant que, agradi més o menys, és dins de la llei. “Desafio que es trobi en els programes res que estigui fora de l’ordenament jurídic”, va esgrimir, després d’assegurar que el seu projecte és “assenyat i de sentit comú”. A canvi de l’acord, la vicealcaldessa és Begoña Villacís (Cs) i Vox aconseguirà algunes juntes de districte de les dotze que ostenta el PP, segons va avançar la formació ultra, que no obté regidors però que sí que entra al Govern. 

Carmena va marxar amb l’estil que la caracteritza. Per desig exprés va entregar ella la vara de comandament a Almeida i va pronunciar un emotiu discurs de comiat en què va apel·lar a la necessitat de cuidar les institucions per defensar la democràcia, la tolerància i la lluita contra el masclisme. “El feminisme és un moviment que ha significat la revolució més gran del món sense que hi hagi hagut una gota de violència. Desgraciadament hi ha qui no respecta el feminisme, qui les mata”, va recordar, i va demanar evitar la permanent baralla política, el frontisme. “Cuidar la democràcia no només és substituir un govern per un altre. És saber que no podem continuar insultant-nos, desqualificant-nos, amb manipulacions i mentides. No són paraules pàmfiles o bonistes. És una necessitat de supervivència”, va advertir, amb escàs èxit, ja que quan pronunciava aquestes paraules va ser interrompuda per una xiulada d’alguns convidats al ple. 

‘Visca Madrid, visca Espanya’

Villacís va defensar un acord que la deixa sense la vara de comandament que va acariciar durant setmanes, però que li permet ser vicealcaldessa. “El més important en aquesta nova era en què s’han acabat majories absolutes no és qui firma el pacte sinó quin pacte es firma”, va insistir. No va citar Vox. El seu portaveu, Javier Ortega Smith, va semblar jugar a l’equilibri dialèctic i es va comprometre a lluitar “contra qualsevol indici de totalitarisme o fanatisme”. Va acabar el seu discurs amb un “Visca Madrid, visca Espanya”. 

En un discurs tenyit de desesperança, el socialista Pepu Hernández, va lamentar que la dreta recuperi l’alcaldia de la capital en un govern que “va amb retard” de la societat madrilenya. “El trio de Colón governarà Madrid. No em cap al cap que aquesta ciutat tingui un Govern ostatge de Vox. Madrid no s’ho mereixia”, va lamentar.

Abraçada Casado-Ortega

El ple va deixar ovacions per a Carmena i Almeida. Quan tot va acabar, Ortega Smith es va acostar a repartir abraçades. L’última va ser per a Pablo Casado. El president del PP amb els resultats més febles del partit conservador ha aconseguit amarrar la plaça, potser, de més simbolisme en el repartiment del poder territorial, una cosa que implica, de facto, també una lectura a l’arena estatal: els conservadors dobleguen el braç a Cs amb el recolzament incommensurable de Vox.