27 set 2020

Anar al contingut

PAÍS VALENCIÀ

Puig reelegit entre el ressentiment de Compromís i la radicalitat de Ciutadans i Vox

El socialista tornarà a ser president de la Generalitat amb els vots de Compromís i d'Unides Podem EU

Toni Cantó busca el lideratge de l'oposició amb un dur discurs entre Miguel Hernández i ETA, però Vox el 'supera'

Nacho Herrero

Puig reelegit entre el ressentiment de Compromís i la radicalitat de Ciutadans i Vox

MIGUEL LORENZO

El socialista Ximo Puig ha sigut investit de nou aquest dijous com a president de la Generalitat amb els vots del seu partit, de Compromís i d’Unides Podem EU després del pacte que les tres formacions van assolir dimecres passat i que culminarà diumenge amb la presa de possessió del nou Executiu.

Tot i que es manté la tensió entre els tres socis pel final de la passada legislatura i la complicada negociació per iniciar aquesta, la radicalitat de Ciutadans i Vox ha fet de 'pega' entre els progressistes.

El ple ha sigut llarg i no ha estat exempt de pulles, fins i tot dins dels mateixos socis de govern. La líder de Compromís, Mónica Oltra, en una velada referència a la decisió unilateral de Puig d’avançar les eleccions i unir-les a les generals, ha destacat que "el valor més important" que Compromís ha aportat al Consell ha sigut "la lleialtat".

Igualment ha destacat que s’ha de defensar un finançament just per als valencians "governi qui governi” a Espanya i ha assegurat que, davant del dilema de "ser reivindicatius o abaixar el cap”, Compromís ho té "molt clar” i ningú els fa "abaixar la cara”.

Menys bel·ligerant ha estat Rubén Dalmau, síndic d’Unides Podem, que s’estrenarà en l’Executiu i que ha apuntat que s’uneixen “amb lleialtat, amb sentit crític i amb un únic deute: amb la gent".

Avançament per la dreta

Isabel Bonig, presidenta del PPCV, ha advertit Puig que no donarà “ni un minut de treva" a un Consell que, segons el seu parer, és “un fracàs per als valencians" i que arriba després d’un pacte “de les butaques", però que el seu discurs finalment ha quedat ‘centrat’ pels que l’han seguit.

Toni Cantó, síndic de Ciutadans, li ha demanat a Puig “que canviï de socis” i s’ha mostrat disposat a negociar polítiques i no butaques”. "Allunyi’s del nacionalisme de Compromís i del populisme de Podem", li ha demanat. També li ha reclamat que “trenqui” amb Pedro Sánchez.

Cantó ha provocat alguns dels moments més tensos del ple, primer a l’assegurar que Miguel Hernández ara no podria publicar en la Comunitat Valenciana per escriure en castellà i després per criticar que, en l’obertura de les Corts, el socialista Vicent Soler, recordés Ernest Lluch i Franco, però no ETA.

“Algun dia la ciència estudiarà aquest desordre neurològic que pateixen tots els de l’esquerra d’aquest país, que els fa recordar vívidament un dictador de fa més de mig segle i oblidar els que fins fa res estaven assassinant".

Puig li ha respost que la utilització del terrorisme és “infame”. “En 30 anys en política he anat a molts enterraments de companys meus a Euskadi; una mica de vergonya, una mica de sentit de la democràcia. Hem patit més que cap”, li ha contestat Puig, que li ha dit que els que no van deixar publicar el poeta oriolà “són alguns dels seus socis”, en referència Vox.

Vox, desenfrenat

Ana Vegasíndica de Vox, no s’ha quedat enrere i, després d’haver remarcat que el seu partit “no és el PP” i que no entrarà en “consensos d’amiguets”, ha advertit que han arribat a les Corts “per combatre el marxisme cultural i les idees que el sustenten”. “¿El de Karl o el de Groucho?”, li ha preguntat després Puig.

“S’ha acabat la pau del corral”, ha advertit la dirigent ultra, que ha assegurat que en la Comunitat s’ha comès un “genocidi cultural” contra l’espanyol, ha carregat contra les lleis feministes que segons diu “criminalitzen al 50% de la població simplement per haver nascut homes” i ha dit que hi ha immigrants “amb una cultura que és incompatible amb la nostra”.

El dur to fet servir per tots dos ha provocat que després de la votació que ha guanyat Puig per 52 vots a 47, les abraçades i les mostres d’afecte i satisfacció dels tres partits de govern hagin sigut molt més efusius que en els últims dies.