Dimissions a la CUP per la gestió de l'agressió masclista a Mireia Boya

Tres dirigents del secretariat nacional de la CUP han abandonat l’òrgan a causa de la gestió interna que s’ha fet de l’agressió que va patir l’exdiputada Mireia Boya per part d’un militant anticapitalista. Boya va fer públic a finals de març que havia rebutl’"agressió psicològica continuada" d’un company i va abandonar la primera línia del partit. Ara, tres dones més –Maria Ballester, Aina Delgado i Núria Alcaraz–, han seguit els seus passos després de veure que no es van tallar les relacions entre l’organització i el presumpte agressor quan consideren que era "evitable". Segons la seva opinió, aquesta decisió que només requeria "no convidar-lo a una reunió consultiva en la qual ningú era imprescindible".

Les dues primeres van redactar una carta dirigida a la seva assemblea territorial, que ha avançat Nació Digital i a la qual ha tingut accés aquest diari, en la qual exposen els seus motius per deixar la direcció. En la introducció expliquen que el van redactar "fa deu setmanes" amb l’encàrrec que arribés al correu de tota la militància, però que no se’ls va permetre "per desacord amb el contingut i els termes" i "pels inconvenients que es creia que podria suposar donada la proximitat de les eleccions municipals".

Cronologia

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, van dimitir a començaments d’abril, van redactar una setmana després la carta detallant els motius i se’ls va vetar l’enviament. La direcció va demanar que es negociés el contingut i hi van accedir. Passada la quinzena, van arribar a un acord quant al document, que es penjaria en l’espai intern i no s’enviaria per correu per evitar filtracions.

Després, en el consell polític, s’esmicolaria l’ocorregut per transparència. Però un dia abans d’aquesta trobada, van canviar les regles i la direcció no va acceptar un nou text sense donar explicacions. Van decidir esperar i finalment van enviar la carta a la seva assemblea una vegada passades les municipals per no interferir ni danyar l’organització.  

"Incompreses i esgotades"

En el text, carreguen contra els militants anticapitalistes que qüestionen "el grau de formalitat de la denúncia" i els que entreveuen "suposades motivacions alienes insinuant una possible instrumentalització política". Ballester i Delgado raonen que "alguns agressors tenen molt poder formal o informal" a causa de les seves amistats i proposen que, en aquest cas, s’arraconin als pròxims de la gestió d’aquestes violències i que se suprimeixi qualsevol pressió als que s’encarreguen d’abordar la situació. 

"Hem de garantir que situacions com les que han precipitat la nostra dimissió no es tornin a repetir", exposen, i abunden que no volen "que ni una dona més deixi la militància, ja no només per haver sigut agredida, sinó sobretot per no haver rebut el recolzament que s’esperava per part de l’organització".

Les militants afirmen que dimiteixen per "assegurar un canvi immediat" i perquè elles no han sigut "capaces de propiciar-ho", ja que al·leguen que s’han sentit "incompreses" i s’han "esgotat per fer-se valer".

La CUP considera falses "algunes" acusacions

Fonts de la CUP han confirmat la seva dimissió, tot i que han al·legat que, al conèixer la denúncia de Boya, "el secretariat va impulsar un procés de mediació amb les tres companyes" al sol·licitar l’enviament de la carta a la militància. "Aquesta carta, d’una banda, conté acusacions que no són certes, i, de l’altra, planteja debats de profunditat sobre models de gestió d’agressions al si de les organitzacions", postil·len.

Notícies relacionades

Illa compareixerà el dimarts al Parlament per donar detalls sobre l'apagada

El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada

Afegeixen que la mediació "tenia com a finalitat traslladar el debat als espais assemblearis" del partit: l’assemblea nacional de dones, grups de treball de lluita feminista, consell polític, entre d’altres. "Amb una de les companyes continuem amb el procés de mediació iniciat", afirmen. 

La CUP aprovarà aquest dissabte en el consell polític un protocol contra les agressions masclistes en l’organització que fa prop d’un any que treballen i debaten en les diferents assemblees locals.